19

Octubre, 2020

Premià En Comú Podem, Esquerra Republicana de Premià i la Crida Premianenca presentem aquest recurs contra la moció aprovada per l’equip de Govern que dificulta l’empadronament al nostre poble.
AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR
En Josep Maria (Pep) Ripollès i Ballesteros amb DNI 38.101.250-W portaveu del grup municipal d’ERC-JxP-AM de l’Ajuntament de Premià de Mar, amb domicili al Carrer Maresme, 2, de Premià de Mar a efectes de notificacions, així com
En Andreu Mumbrú i Fuxet amb DNI 46365362F portaveu del grup municipal de Crida Premianenca a l’Ajuntament de Premià de Mar, amb domicili al Carrer Gran Via de Lluís Companys, 56 Baixos 2a, de Premià de Mar a efectes de notificacions, així com
En Elena Martín amb DNI 53088258A portaveu del grup municipal de Premià en Comú Podem a l’Ajuntament de Premià de Mar, amb domicili al Carrer Sant Miquel, 28, de Premià de Mar a efectes de notificacions,

EXPOSEM

PRIMER.- En data de 23 de setembre de 2020 es va presentar per part dels grups municipals de Junts per Premià de Mar i Partit Socialista de Catalunya-Candidatura de Progrés una moció per a la seva aprovació al Ple Ordinari amb el següent títol “Moció perquè l’alta al padró municipal segueixi la pràctica comuna dels municipis veïns”.
SEGON.- Aquesta moció va ser aprovada amb els vots positius dels membres electes dels grups proposants, sumant els vots dels membres del grup municipal de Ciutadans. Per contra, qui subscriuen aquest recurs/queixa va emetre el vot de forma negativa, els grups municipals d’Esquerra Republicana ERC-JxP-AM, Crida Premianenca i Premià en Comú Podem.
TERCER.- A l’exposició de motius d’aquesta moció s’exposava el que considera la problemàtica que es vol “solucionar” amb l’aprovació d’aquesta moció, en relació a l’empadronament dels denominats “okupes” i el fet de que s’empadronin comporta, sempre segons la moció que es pretén recórrer “efecte crida perquè els “okupes”, i especialment les seves màfies, veuen en Premià de Mar un municipi relaxat, on poder actuar al seu aire.”
Obstaculitzar l’empadronament de veïns i veïnes del municipi és inhibir-los d’assumir les seves obligacions i drets respecte a l’Administració local. Els obstrueix l’accés a drets universals fonamentals, com la salut i l’educació, i els exposa a situacions d’alta vulnerabilitat.
Els impediments per a l’empadronament no suposen un desincentiu per a la residència efectiva en el municipi, que ve provocada per altres lògiques -com ara la xarxa social i els mercats d’habitatge i/o laboral. El fet de no estar empadronat tampoc eximeix l’ens local de les obligacions que li són pròpies – com per exemple, escolarització dels menors, recollida d’escombraries,….
L’empadronament desatès només trasllada als municipis veïns la pressió per empadronar-se, amb la qual cosa tan sols s’aconsegueix distorsionar les dades poblacionals de diversos municipis.
QUART.- També s’exposa a la moció que els requisits d’empadronament són els que es segueixen d’acord a una moció aprovada al Ple d’octubre de 2018, i que són aquest criteris els que es pretenen canviar amb la moció que motiva aquest escrit.
CINQUÈ.- En tant que la voluntat d’aquesta moció és eliminar requisits establerts a la normativa per tal que les persones residents al nostre municipi es pugin empadronar i atès que considerem que el text que conforma aquesta moció, i d’acord a l’article 123 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú formulo RECURS DE REPOSICIÓ en base als següents

FONAMENTS

PRIMER.- El padró municipal es defineix com el registre municipal on consten els veïns d’un municipi. Les dades d’aquest constitueixen prova de residència al municipi on s’està inscrit. Els ciutadans i ciutadanes, segons el Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol, per al que s’aprova el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals, tenim l’obligació d’inscriure’ns al municipi on residim habitualment.
D’altra banda, l’Ajuntament té l’obligació d’inscriure totes les persones que viuen al municipi, i fins i tot ha d’oferir la inscripció a qui no té cap domicili fix. L’ens local és el responsable final d’ajustar el Padró a la realitat del municipi, i per tant, de recollir de manera fidedigna el nombre i característiques bàsiques de totes les persones residents.
Es en aquest sentit que l’empadronament esdevé un acte de gran transcendència ja que se’n deriva un seguit de drets i deures. Entre d’altres:

  • Dret a l’assistència sanitària pública
  • Dret als serveis bàsics d’atenció social primària
  • Dret als serveis de centres oberts per a adolescents i infants
  • Dret a les ajudes d’urgència social
    SEGON.- Si bé és cert que ens podem trobar punts de conflictivitat, com quan no podem demostrar pels mitjans habituals (títol de possessió, contracte de lloguer, etc) que tenim una residència habitual al municipi, quan la residència és un espai que no es pot considerar com a tal (caravana, barraca) o quan les persones es troben en la situació de sense llar o, fins i tot quan les persones sense permís de residència, la pròpia llei esmentada ja ens exposa que no és necessària cap documentació probatòria de lloguer per tal d’inscriure’ns al padró doncs el principi d’aquest és recollir la residencia real no dictaminar si aquesta és legal o no.
    TERCER.- Per tal d’evitar interpretacions errònies, la Resolució de 16 de març de 2015, de la Subsecretària, per la que es publica Resolució de 30 de gener de 2015, del President de l’Institut Nacional d’Estadística i del director general de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, per la qual es dicten instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal. En el seu article tercer sobre els casos especials fa referència a les persones que no tenen domicili o que aquest no compleix els requisits mínims d’habitabilitat, entenent que el criteri és acceptar com a domicili qualsevol direcció on efectivament visquin els veïns, i, per altre banda, que es pugui i s’hagi de recórrer a un domicili fictici en els supòsits que una persona sense llar resideixi habitualment en el municipi i sigui conegut per els serveis social. De la mateixa manera estableix les condicions que s’han de donar per tal d’efectuar l’empadronament, establint inclús la possibilitat de que la direcció d’empadronament “fictici” sigui la dels propis serveis socials, alberg municipal, o inclús el punt geogràfic concret on el veí usualment pernocti.
    QUART.- El 2 de maig de 2020 es va publicar al Boletín Oficial del Estado1 una nova resolució sobre empadronament que és especialment rellevant per als veïns i veïnes en situació més vulnerable. Així, s’estableix que tots els ajuntaments garanteixin la inclusió al Padró de la manera més àgil i transparent possible. Encara que aquesta resolució no és cap novetat respecte a la política marcada per l’Institut Nacional d’Estadística, suposa remarcar l’obligatorietat a empadronar a tots els veïns i veïnes que viuen al municipi i acceptar com alternatives quan no es disposa d’un títol de propietat o contracte de lloguer qualsevol rebut de subministrament o una simple inspecció per comprovar que la persona viu al seu domicili.
    En aquesta resolució és recullen qüestions fonamentals respecte el padró:

  • L’empadronament no té cap relació amb la situació administrativa de les persones que ho sol·liciten, per tant, no correspon a l’Ajuntament fer cap comprovació sobre la legalitat de la seva residència.
  • És també molt rellevant que aquesta resolució insta la màxima flexibilitat per a que la persona pugui acreditar la seva identitat, és a dir, acceptant una fotocòpia del passaport quan no el tingui vigent o bé facilitant la identificació a les persones sol·licitants d’asil (amb resguard de sol·licitud) i als menors estrangers no acompanyats (amb la fitxa d’inscripció del Ministeri d’Interior i també, fins els 14 anys, amb el certificat de naixement o llibre de família).
  • Cal empadronar a totes les persones que viuen en infrahabitatges, assentament, caravanes, etc. i l’únic criteri que ha de guiar als Ajuntaments és que la direcció on se’ls empadrona puguin rebre cartes, independentment de les condicions legals o sanitàries d’aquesta.
  • En el cas de situacions de sensellarisme, com es realitza a Barcelona, un Informe de Serveis Socials pot acreditar que són veïns o veïnes del municipi i es pot empadronar a aquestes persones sense domicili fix.
    1 Resolución de 29 de abril de 2020, de la Subsecretaría, por la que se publica la Resolución de 17 de febrero de 2020, de la Presidencia del Instituto Nacional de Estadística y de la Dirección General de Cooperación Autonómica y Local, por la que se dictan instrucciones técnicas a los Ayuntamientos sobre la gestión del Padrón municipal. Aquestes instruccions són d’obligat compliment per a tots els municipis de l’Estat. L’article 54 del Real Decret 2612/1996 estableix que les persones que residint en el municipi manquin de domicili en el mateix s’han d’inscriure en el padró havent posat en coneixement dels serveis socials la seva situació.
    CINQUÈ.- La resolució esmentada, en el sentit de la norma reitera, un altre vegada, que per tal d’inscriure el lloc de residència s’ha d’acceptar qualsevol document que acrediti que la persona que es vol empadronar viu al lloc que exposa, posant com exemple rebuts de subministrament de llum o aigua. També ens estableix la potestat de, mitjançant la policia local, el propi servei o els serveis socials, comprovar la veracitat de la informació donada pel ciutadà o ciutadana, aspecte que assoleix gran importància en les situacions especials. Aquesta clàusula oberta de documents acreditatius es fonamenta en què no s’atribueix als ajuntaments cap competència en jutjar qüestions de propietat, d’arrendaments urbans o en general de naturalesa jurídica-privada.
    SISÈ.- Per tant, ens trobem que el Ple d’aquesta corporació presten vulnerar la llei, de forma clara establint uns criteris propis d’empadronament, criteris restrictius de drets que no son compartits pels municipis limítrofs del nostre i que son clarament vulnerants dels drets dels nostres ciutadans. Aquesta Moció no expressa de manera suficientment clara, quins són els criteris que s’empraran al nostre municipi a qui ho sol·liciti. El mateix Síndic de Greuges va formular una recomanació arran de l’aprovació d’aquesta moció recordant a aquest Ajuntament que han de respectar la normativa vigent, i més quan l’incompliment d’aquesta pot afectar a les persones més vulnerables.
    En definitiva, els ajuntaments han de facilitar la “via extraordinària al padró” que, com ha indicat el Síndic de Greuges de Catalunya, inclou:

  • la persona que no pot lliurar documentació sobre el títol jurídic d’ocupació de l’habitatge on viu
  • la persona que no viu en un habitatge pròpiament dit, perquè viu al carrer o un espai no apte com habitatge o bé es troba en situació d’itinerància residencial
    Per tot l’anteriorment exposat, sol·licitem que tingui per presentat aquest RECURS DE REPOSICIÓ en temps i forma contra l’aprovació de la moció esmentada per la qual es mantinguin els criteris d’empadronament establerts a 17 d’octubre de 2018.

    I en conseqüència:

    PRIMER: Deixar sense efecte la Moció aprovada al Ple Ordinari de 23 de setembre com a “Moció perquè l’alta al padró municipal segueixi la pràctica comuna dels municipis veïns”.
    SEGON: Donar compliment al que s’estableix de manera general en la norma pel que fa a l’obligació de l’Ajuntament d’empadronar als veïns i veïnes que ho demanin.
    Premià de Mar, a 19 d’Octubre de 2020

  • WhatsApp chat