Mocions i preguntes Octubre 2023
El municipi de Premià de Mar té mancances en la cura de la biodiversitat urbana. Tot i que s'han fet al llarg dels anys certes actuacions molt concretes que promouen la biodiversitat, el seu manteniment ha estat deficient.
La manca d’extensió de zones verdes a Premià de Mar és evident, tant quan passeges pel municipi com quan consultes les estadístiques.
Segons el document MUC Mapa Urbanístic de Catalunya, corresponent al Maresme i amb data d’octubre 2022, Premià de Mar disposa d’una superfície municipal de 215 hectàrees; d’aquest total el que correspon a espais lliures i zones verdes, és només d’unes 16,4 hectàrees.
Un municipi com Premià de Mar, amb una densitat de 180 habitants per Ha de sòl urbà, disposa únicament de 5,75 metres quadrats de zona verda per habitant. Cal tenir en compte que la comarca del Maresme té una ràtio molt més alt de mitja, concretament 36,92 m2/hab i tot Catalunya de 55,33 m2/hab.
Els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és que les ciutats han de disposar com a mínim, d'entre 10 i 15 metres quadrats d'àrea verda per habitant. Tanmateix, s’aconsella que aquesta relació pugui arribar a valors entre 15 i 20 metres quadrats de zona verda útil.
El fet que el nostre municipi tingui una alta densitat demogràfica, no impedeix la possibilitat, si així s'afavoreix amb la vegetació i els espais reservats, per tal que els ocells protegits cerquin la nostra població per a establir-se.
Cada vegada tenim menys espècies d'aus protegides que nidifiquin al nostre territori. Caldria posar les condicions necessàries perquè aquesta nidificació sigui la més segura possible i així poder protegir les nostres aus perquè ens visitin periòdicament.
Amb l'arribada de la primavera, el cant de diverses espècies d'ocells migradors s'uneixen a les espècies autòctones del municipi, totes elles harmonitzen i donen color a la nostra Vila, com és el cas de l'Oroneta Comuna (Hirundo rustica), el Falciot Comú (Apus apus) o l'Avió Comú (Delichon urbicum), realitzant un gran recorregut des d'Àfrica per a buscar el niu on han nascut i començar el seu cicle de reproducció.
Des de fa uns anys alguns d'aquests animals que ens envolten, han vist minvada la seva població per la contaminació i el ràpid procés de degradació que pateixen el planeta a conseqüència de l'activitat humana, accelerant el canvi climàtic i afectant directament la Biodiversitat del nostre entorn.
L'oreneta, el falciot o l'avió, en l'última dècada ha perdut 10 milions d'exemplars Arreu de l’Estat, això significa un descens del 30% de la població segons un estudi de SEO/BirdLife.
https://seo.org/la-mitad-de-las-aves-que-existen-en-el-mundo-pierden-poblacion/
Si analitzem els beneficis que ens porten aquests ocells, hem de tenir en compte que cada individu és capaç de consumir quasi 6 grams d'insectes al dia, la qual cosa suma un total de 3,5 quilos de mosquits o altres petits insectes per cada niu durant la seva estada en localitats com Premià de Mar, que és sempre temporal, ja que es tracta d'ocells migradors. D'aquí ve què, si tenim la sort d'albergar un niu d'aquesta espècie en el nostre entorn, comptaríem amb un perfecte insecticida biològic, eficient i ecològic.
El falciot, l'oreneta comuna o l'avió igual que altres ocells migradors es troba inclòs en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE) creat per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (art. 56) i regulat pel Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades. LESRPE, prohibeix qualsevol actuació feta a propòsit per a donar-los morts, perseguir-los, molestar-los o deteriorar o destruir els seus nius, especialment en el període de reproducció.
Al nostre municipi comptem amb tres espècies molt especials i molt amenaçades; el corriol camanegre (charadrius alexandrinus), el corriol petit (charadrius dubius) i la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii).
El corriol camanegre és un petit ocell vulnerable que té la particularitat de nidificar a les platges urbanes. La nidificació la duu a terme durant el període estival (que coincideix amb la de més activitat a les platges).
Aquest ocell es troba greument amenaçat, les causes són bàsicament el turisme de masses, el deteriorament de la costa, la brutícia, el pas de la maquinària i la pressió de gossos sense lligar (quan entren a les zones protegides).
Ajuntaments com Sitges, Cubelles, Cunit i Calafell han signat un conveni de col·laboració amb l'associació GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans). https://gepec.cat/.
Aquests convenis garanteixen el seguiment de les poblacions de corriol camanegre i corriol petit a les platges urbanes; assegurant la protecció física dels nius amb la instal·lació de gabions metàl·lics per evitar la predació dels ous.
La gavina corsa és un exemplar endèmic del Mediterrani. És una espècie molt escassa i rara. Habita en zones costaneres i nidifica en zones tranquil·les, entre pedres i matolls baixos, allà on tinguin disponibilitat abundant d'aliments. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa. Nidifiquen a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació. La incubació la fan tots dos progenitors i es prolonga prop d'un mes.
Aquesta espècie en perill d'extinció es troba normalment en el Mediterrani i fins no fa gaire anys solament es podria veure a Delta de l'Ebre. La població es va dividir i va començar a criar al port de Tarragona i al port de Barcelona. Ja fa un temps que la tenim al Maresme, concretament al port de Premià de Mar.
La gavina corsa s'ha hagut d'adaptar a altres espais amb coberta verda artificial, com per exemple sostres de construccions a prop del mar, substituint el seu hàbitat original.
Actualment, totes les àrees on es troben les colònies de cria són zones naturals protegides. La nostra població és una excepció; la colònia es troba amb espais molt bruts, sense tanques protectores per tal que ningú pugui accedir per interrompre el seu nidament i sense cartells informatius.
Tenir espais adaptats és molt important per poder fer seguiment dels individus amb finalitats conservacionistes, així com estudis biològics i un control dels predadors. Totes aquestes mesures contribueixen a la recuperació de l'espècie.
Finalment, no hem d'oblidar que els ocells són un indicador de la qualitat dels ecosistemes i el benestar humà o, cosa que és el mateix, per exemple, on hi ha pardals, és un bon lloc per a viure i volem que Premià de Mar sigui un bon lloc per a tota la nostra ciutadania i per a les següents generacions de premianencs i premianenques. A les nostres mans està que es facin polítiques ecologistes reals que donin resposta als objectius marcats per l'agenda del 2030, en defensa del medi ambient, assumint noves actituds tant en l'àmbit individual, com col·lectives i així aconseguir un estil de vida més sostenible i més respectuós amb la Naturalesa.
Podem concloure, per tant, la importància que tenen els ocells i la seva diversitat i protecció al nostre atapeït municipi.
És per això, que des del Grup Municipal de Premià en Comú Podem proposem l'adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER: L'Ajuntament de Premià de Mar es compromet a establir protocols i mesures de protecció, control i cura dels ocells que nidifiquen en el municipi.
SEGON: L'Ajuntament de Premià de Mar es compromet a la instal·lació de barreres i cartellera informativa a les platges on nidifiquen aquests ocells.
TERCER: Signar un conveni de col·laboració amb l'associació GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans) o amb un altre entitat col·laboradora.
QUART: la creació d'una Escola de Natura, amb l'objectiu de fer campanyes d'educació i sensibilització ambiental (tallers) a les escoles. I la difusió de recursos pedagògics per a docents i alumnes.
CINQUÈ: Realitzar un estudi per a identificar i classificar els nius de les oronetes, avions i falciots que existeixen en el nostre municipi, a través d'una campanya educativa, sensibilitzadora i de participació on els veïns i veïnes puguin col·laborar a identificar els nius que tinguin d'aquesta espècie al seu voltant.
SISÈ: Elaborar un cens i mapa de localització d'aquestes espècies amb els resultats obtinguts de l'acció del punt anterior.
SETÈ: Obrir un espai en la pàgina web de l'Ajuntament per a publicar el resultat de l'estudi, cens i mapa elaborat que serveixi per al coneixement de tota la ciutadania, amb l'objectiu de crear un canal directe per si existeix alguna modificació o com a referència informativa.
VUITÈ: Facilitar al veïnat o comunitats de propietaris on s'hagin albirat nius d'orenetes, falciots, o avions, un recipient, plataforma, caixa... per a recollir els excrements i que periòdicament es pugui procedir a la seva neteja.
NOVÈ: L'Ajuntament de Premià de Mar, farà un estudi i cens d'aquelles colònies d'ocells invasors o amb superpoblació en el municipi per a conèixer al detall el nombre d'individus residents i amb la finalitat d'implantar mesures de control poblacional respectuoses amb les espècies.
DESÈ: L'Ajuntament estudiarà la possibilitat d'incloure clàusules ambientals en els procediments de contractació pública que beneficien a aquells concurrents que garanteixin actuacions que milloren l'estat de conservació de la biodiversitat urbana.
ONZÈ: Fer campanyes d'anellament científic, en col·laboració amb els centres educatius, entitats o associacions infantils, juvenils o ecologistes del municipi.
DOTZÈ: Donar a conèixer el contingut d'aquesta moció a tot el teixit associatiu del nostre municipi, a través dels canals de difusió propis del Consistori.
Mocions i preguntes Setembre 2023
L’educació i la sanitat públiques han de ser els pilars del nostre estat del benestar i sobre els quals s’ha de construir la societat. En aquest sentit, les administracions públiques han de garantir el dret a una educació i una sanitat digna, pública i de qualitat, així com a bé públic. Un fet que no es veu reflectit en les polítiques que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya està desplegant. Lluny de garantir aquests serveis de qualitat i el finançament necessari en els sistemes públics educatius i de sanitaris, veiem com constantment s’augmenten les partides pressupostàries per la concertació d’aquests serveis a empreses privades, mercantilitzant aquests drets de ciutadania.
Tot i que els Pressupostos de la Generalitat del 2023 preveuen un 10% d’augment de despesa al Departament d’Educació, en el còmput global la despesa que la Generalitat de Catalunya fa en aquest departament és del 3,6% del PIB català, situant-se encara lluny de la mitjana estatal (4,2%), de la mitjana europea (4,6%) i del 6% que fixa la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). I entrant en el detall d’aquest augment, veiem que per poder garantir el binomi educació - sanitat a Catalunya i garantir el decret d’escola inclusiva aprovat l’any 2017, el reforç que realitza el Departament en finançar-ne el desplegament aquest curs 2023-24 només es veu incrementat en un 13%. Un increment del tot insuficient.
Cinc anys després de l’aprovació del decret d’escola inclusiva, que perseguia com a objectiu garantir l’accés a l’escola ordinària a tots els infants de Catalunya, aquest està lluny de complir-se. Tot i aquest augment pressupostari, el propi departament d’educació admet que són necessaris més recursos per assegurar el dret a l’educació dels infants amb necessitats educatives específiques (NEE).
A Catalunya hi ha gairebé 40.000 alumnes NEE, vinculades aquestes a diversitats funcionals, cognitives i/o problemes greus de salut que requereixen suport. Per a poder cobrir aquestes necessitats és imprescindible que el professorat disposi d’un o d’una auxiliar d’educació especials (vetllador o vetlladora) a l’aula.
La figura del personal vetllador és molt necessària i important a les escoles i instituts de Catalunya. La seva funció és acompanyar a l’infant NEE ajudant-lo, donant-li suport i guiant- lo en els seus aprenentatges. Tot i la seva necessària activitat per garantir una educació de qualitat a aquests infants, les hores adjudicades per infant son del tot insuficient per garantir aquest aprenentatge. Alhora, els serveis de vetlladora són serveis externalitzats, fet que acaba afectant a les seves condicions laborals, majoritàriament precàries, amb contractes fixes- discontinus i amb horaris que dificulten la conciliació familiar. Una situació laboral que incompleix l’article 4 de l’Estatut de les treballadores i treballadors; on no es reconeix l’antiguitat; no es realitza l’horari complet per manca d’hores donades pel Departament o perquè els centres ho distribueixen entre varies vetlladores.
Tot i l’existència d’aquesta figura i la recent incorporació de la figura de la “vetlladora sanitària” per part del Departament d’Educació, l’acompanyament i el suport als infants amb NEE segueix sent insuficient, ja que aquest suport es dona unes determinades hores a la setmana, deixant a aquests infants sense l’acompanyament suficient durant la resta d’hores.
Per tot això exposat, i amb l’objectiu de garantir un acompanyament adient als infants amb NEE i millorar les condicions laborals de les vetlladores, el grup municipal de Premià en Comú Podem proposa al ple l’adopció dels presents
ACORDS
PRIMER.- Instar al departament d’educació a garantir unes condicions laborals dignes a les vetlladores i vetlladors que estan treballant als centres educatius de Catalunya.
SEGON.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a augmentar el pressupost del Departament d’Educació fins arribar al 6% del PIB.
TERCER.- Instar al Departament d’Educació a augmentar la dotació econòmica dels programes relacionats amb el desplegament del decret d’escola inclusiva per garantir uns serveis de qualitat als infants NEE.
QUART.- Instar a l’Ajuntament de Premià de Mar a realitzar, de manera urgent, un diagnòstic per conèixer les realitats dels infants amb NEE el curs 23-24.
CINQUÈ.- Instar a l'Ajuntament de Premià de Mar a seguir buscant fórmules per implementar els serveis necessaris per garantir una escolarització adequada d’aquests infants donant cobertura a les seves necessitats.
SISÈ.- Donar trasllat dels presents acords als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Departament d’Educació, a tots els centres educatius de la ciutat de Premià de Mar, a les AFAs de la ciutat de Premià de Mar i a les entitats socioeducatives de la nostra ciutat.
Atès que el POUM que definia els usos del PP2 fou aprovat el 22 de juliol de 2010, fa 13 anys i que el PP2 s’havia d’haver presentat i desenvolupat dins dels dos primers anys de vigència del POUM tal com es va preveure en el conveni, han passat més dos sexennis, que són les fases previstes en l’Agenda o Programa d’actuació dels Plans Generals per desenvolupar les seves previsions sense que aquestes es duguessin a terme.
Tal i com s’assenyalava al POUM el PP2 s’havia de desenvolupar en el segon sexenni (2016-2021).
En aquell moment la majoria de forces polítiques, responent a les necessitats del moment, van acordar un POUM que 13 anys més tard no s’ha desenvolupat. Com és el cas del PP2.
Atès que el conveni, signat el 21 de juny de 2006, comprometia a la propietat a presentar el Pla Parcial i el projecte d’urbanització bàsica en els dos mesos següents a l’aprovació definitiva del POUM.
Han trigat dotze anys a presentar el Pla Parcial, que no s’ajusta a les determinacions contingudes en el propi conveni ni en el POUM, i d’altra part no ha presentat el projecte de urbanització bàsica.
Atès que totes les cessions i demés continguts del conveni queden condicionats a l’aprovació definitiva del POUM en el termini de dos anys.
Un termini que es va esgotar el 2012 sense que es complís aquesta condició.
Atès que les necessitats socials i medi ambientals de 2023 ens obliguen a actualitzar un pla caducat, desactualitzat i desfasat.
Premià de Mar és una de les poblacions amb major densitat d’habitants d’Europa, i està mancada d’espais lliures i equipaments necessaris per la població, a més tenim una gran necessitats d’habitatge protegit i a preus assequibles que no s’està cobrint.
L’actual situació d’emergència climàtica, a la que hem de fer front els municipis, especialment municipis com el de Premià de Mar, a la primera línia de costa, ens obliga a actualitzar el desenvolupament urbanístic del municipi.
La necessitat de generar espais que combatin l’escalfament global i la contaminació, i que protegeixen a les persones front les agressions per la salut i el benestar, que patim com a conseqüència d’aquests fenòmens, requereix de mesures que en el moment de l’aprovació de l’actual POUM no es contemplaven.
Per això es fa imprescindible aturar el desenvolupament del Pla Parcial del sector 2 i elaborar un Programa d’Actuació Urbanística Municipal que prioritzi i reordeni les necessitats d’equipaments i les altres actuacions urbanístiques al municipi, alhora que es procedeixi a la modificació puntual del POUM per desclassficar o desprogramar l’àmbit corresponent al PP2 amb una proposta d’organització alternativa d’aquest àmbit, que respongui a les necessitats medi ambientals i socials actuals.
És necessari aturar el desenvolupament d’aquest Pla Parcial per iniciar l’elaboració d’un Programa d’Actuació Urbanística en el que definir, a partir del diàleg i el consens, les polítiques municipals de sòl i d’habitatge vetllant pel desenvolupament sostenible i social de Premià de Mar.
Atès que les dificultats per accedir a un habitatge en condicions al nostre municipi, marcat per l’alta densitat i la manca d’espais no urbanitzats, no es pot supeditar en exclusiva a la construcció de nous habitatges.
La situació d’emergència actual requereix de mesures de suport i impuls a la rehabilitació i de dinamització del mercat de lloguer, mesures que s’han d’incloure en un Pla d’Habitatge Municipal, que aporti solucions socialment beneficioses i sostenibles medi ambientalment.
El grup municipal de Premià en Comú Podem proposa al Ple de Premià de Mar els següents acords:
1.- Iniciar els tràmits per la modificació puntual del POUM de Premià de Mar, en l’àmbit del PP2 i del seu entorn immediat, on es situen els terrenys que han recuperat la classificació de sòl no urbanitzable com a conseqüència de la Sentència que va anul·lar les determinacions del POUM pel que fa al àmbit discontinu de Can Sanpere.
2.- Que s’acordi la suspensió de la tramitació del planejament en aquest àmbit de revisió.
3.- Que s’iniciïn els treballs per redactat un nou Programa d’actuació urbanística de Premià de Mar en que es reordenin i prioritzin les actuacions necessaris per una millor ubicació dels espais lliures, de les zones verdes i d’equipaments per habitatges dotacionals i d’altres.
4.- Que de forma simultània s’iniciïn els treballs per confegir un Pla Municipal d’Habitatge, amb la col·laboració de la Generalitat.
5.- Que es demani a la Generalitat la declaració de Premià de Mar com a municipi tensionat en matèria d’habitatge, per tal d’establir limitacions als increments de lloguer.
Mocions i preguntes Maig 2023
Vista la moció presentada pel grup municipal PECP, del contingut següent:
“La sequera que estem vivint a Catalunya des de finals de 2020 continua agreujant-se. Tot i que des de l’octubre de 2021 està activat el Pla de Sequera i que s’han desplegat mesures per alentir el descens de reserves dels embassaments i aqü.fers, el Govern de la Generalitat va declarar l’excepcionalitat en el sistema Ter Llobregat i en l’àmbit de l’aqü.ifer del Fluvià Muga.
Durant la vigència d’aquests estats, s’adopten mesures correctores per a intensificar l'estalvi i l'aprofitament de l'aigua d'una manera més efectiva en tots els usos (urbans, agroramaders, industrials i recreatius-esportius.
Tanmateix, no es pot perdre de vista que no tota la culpa de l'actual situació la té la sequera; també hi influeix la falta d'agilitat administrativa i l'escassa inversió des del 2008. Després de la sequera de l'any 2008, les inversions per a proveir-se de nous recursos d'aigua han estat molt escasses. És per aquest motiu que considerem que aquestes mesures per a pal·liar l’emergència no són suficients, cal visió estratègica i planificació ecològica.
Segons el pla d’emergència en situacions de sequera per ajuntaments diu que els ajuntaments han de definir unes mesures específiques a aplicar en cada municipi. https://sequera.gencat.cat/ca/la-sequera/el-pla-especial-de-la-sequera/plans-emergenciaestalvi/ pla-emergencia-ajuntaments/
Així doncs, davant l’escenari de sequera actual i les previsions que hi hagi una reducció significativa de les precipitacions a Catalunya i, per tant, de l’aigua disponible, en els pròxims anys cal activar dues línies per fomentar que la gestió sigui menys dependents del cicle natural de l'aigua.
La primera línia d’actuació correspon a les mesures urgents per a fer front a l’actual situació. Consisteixen en accions immediates com la limitació de l’ús o mesures de sensibilització enfocades a la població, a la qual s’ha de fer partícip.
La segona via és aquella de caràcter estratègic i estructural, que busca construir respostes davant la disminució de les precipitacions a Catalunya.
Per exemple, segons les dades recopilades pels tècnics de la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB, prop del 40% de l’AnR (d’ANR, acrònim d’Aigua No Registrada), correspon a fuites reals, és a dir, aigua que es perd per les canonades durant la seva distribució, entre els punts de generació i els de consum finals.
La falta d'inversió i les fugides i avaries provoquen que a Espanya es perdi de mitjana un 20% de l'aigua que se subministra.
Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Premià de Mar, a proposta del grup municipal de Premià en Comú Podem
ACORDA:
PRIMER. Instar a impulsar mesures de sensibilització de la reducció del consum domèstic de l’aigua amb informació útil que pugui arribar a les llars dels nostres veïns i veïnes. Com són mesures relacionades amb canvis en les rutines de consum, la utilització de programes de rentat eco, no mantenir l’aixeta oberta en el rentat de dents o de plants, no buidar les piscines per a tornar-les a omplir, sistemes de reutilització d’aigües grises, o sistemes com el sistema smart vàters, entre d’altres.
SEGON. Elaborar plans integrals d'estalvi d'aigua. La gestió eficient de l'aigua ha de plantejar-se d'una manera integral, donant en un enfocament global al conjunt d'usos i de públics. Per a això, els plans integrals d'estalvi d'aigua poden ser una bona eina.
TERCER. Invertir en les xarxes de distribució per a aconseguir major eficiència. Instar a impulsar mesures per a evitar la pèrdua d’AnR, (es refereix al principal indicador tècnic que es fa servir per caracteritzar l’eficiència en les xarxes de distribució d’aigua). Detectar pèrdues i fuites en canonades de gran diàmetre, per tant, del volum tractat i transportat d’aigua, a les xarxes d’abastament.
QUART. Instar a l’Ajuntament de Premià de Mar a impulsar mesures per a evitar la pèrdua d’AnR, augmentar el seguiment i el control del volum d’aigua i aplicant polítiques de millora del rendiment hidràulic amb sistemes com per exemple el Nautilus, en coordinació amb altres organismes.
CINQUÈ. Mantenir en òptim estat totes les fonts disponibles de Premià de Mar, regulant el cabal i el temps de subministrament, si és cau. Les fonts són un servei d’interès col·lectiu amb molts beneficis i utilitats, i, per tant, cal garantir l’accés.
SISÈ. Traslladar els següents acords al Ministeri de Drets socials i Agenda 2030, al departament de medi ambient de la Generalitat, a les associacions de veïns i veïnes de Premià de Mar i a les entitats ecologistes del municipi.”
Vista la moció presentada pel grup municipal PECP, del contingut següent:
“Després de més de deu anys de polítiques d'austeritat, de retallades als serveis públics i de patir les greus conseqü.ncies socials, econòmiques i de salut de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna, Catalunya es troba en una situació marcada per un fort increment de les desigualtats socials, de la pobresa i la vulnerabilitat de les classes treballadores.
El teixit econòmic s’ha fragilitzat. S’ha produït un encariment inassumible dels preus de l’electricitat, del gas, del petroli i dels productes i béns de primera necessitat. Segons dades de CCOO, l’increment dels preus al consum, a finals del 2022, se situa en un 6,4% i, des del 2008, els salaris han perdut prop d’un 13% de poder adquisitiu.
La crisi de preus i de rendes està tenint un impacte molt gran sobre la qualitat de vida, el benestar i la salut de la ciutadania que s’accentua en funció de la pobresa preexistent a les llars.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), en el 2021 el risc de pobresa i d’exclusió́ social va arribar al 25,9% de la població́ de Catalunya, un percentatge que, a més a més, té rostre de dona. En el cas dels joves i les criatures, la taxa va arribar fins al 32.6%.
Prop de 2 milions de persones es troben per sota del llindar de la pobresa i una de cada 6, a l’hivern de 2021, no podia mantenir casa seva a una temperatura adequada. Aquesta situació de precarietat vital està afectant la salut mental de bona part de la ciutadania. Durant aquests anys s’han disparat en volum i complexitat les problemàtiques socials i econòmiques sense que els poders públics hagin avançat en la planificació de veritables polítiques socials centrades en les necessitats de les persones, provocant l’exclusió econòmica i social d’amplis sectors de la població.
Paral·lelament, la pandèmia ha diversificat i amplificat les vies d’entrada de demandes de la ciutadania provocant la desorganització dels serveis.
Aquesta situació sostinguda en el temps ha desbordat totes les previsions de demanda de recursos bàsics, col·lapsant els centres de serveis socials, que ja es trobaven sense recursos suficients per fer front a les necessitats de la ciutadania.
S’han intensificat i agreujat les dificultats d’un model de serveis socials que feia temps que no acaba de funcionar, amb greus mancances de caràcter estructural, que tenen a veure amb un model preexistent jerarquitzat, reglamentista, assistencialista i burocràtic, caracteritzat per l’escassetat, l’externalització, la manca de control, la nogarantia de recursos i de drets, i la dependència d’entitats privades per a la gestió́ dels serveis públics destinats a persones en situació́ de vulnerabilitat o de risc social.
Un model que no considera els serveis socials com a dret, ni disposa d’una porta d’entrada universal com es promulga a la llei. Per contra, tenim un model enfocat a la individualització de les problemàtiques, quan la majoria de les problemàtiques esdevingudes arran de la crisi necessiten de respostes transversals i universals ja que no són problemàtiques individuals sinó que afecten una empobrida població que està patint les mateixes causes (atur, treball i sous precaris, lloguers i hipoteques desorbitades, increment del cost dels subministraments). Un model amb manca de protocols i procediments homogenis i amb circuit confosos, amb una distribució territorial que no respon a criteris de desigualtat social o índexs de pobresa o de vulnerabilitat social.
Els serveis socials han esdevingut serveis subsidiaris d'altres sistemes públics, com ara el d'habitatge, el de garantia d'ingressos, l'educatiu, o l'energètic, que no han articulat els recursos necessaris per atendre les necessitats de la ciutadania. Aquests sistemes han delegat l'atenció de les necessitats als serveis socials municipals que no hi tenen competències ni possibilitat de resposta.
Tots aquests canvis socials en la demanda i necessitats de la ciutadania que s’han anat produint i incrementant, no han estat acompanyats d’una reformulació́ del model de serveis socials, ni de cap dotació́ de recursos ni reassignació́ de professionals del sistema de serveis socials; com tampoc no hi ha hagut una nova adequació́ i reestructuració dels serveis a les noves realitats emergents. Tampoc s’ha produït l’imprescindible sobreesforç econòmic, ni plans de millora de la gestió́ i reorganització́ dels serveis socials als ajuntaments. Ha mancat completament, el suport financer de la Generalitat i l’assumpció de les seves competències i responsabilitats.
Els serveis socials bàsics s'han vist abocats a fer de contenidors de situacions multi problemàtiques i de famílies, persones i col·lectius en situació de risc, a qui no es pot donar resposta amb els recursos existents i les competències del mateix sistema de serveis socials.
Tota aquesta situació de desbordament del sistema ha provocat també el qüestionament de l’exercici professional de les treballadores dels serveis socials. Una part de la població i alguns moviments socials organitzats, amb expectatives poc ajustades a la realitat i amb cert desconeixement de les competències i dels límits en la intervenció dels Serveis Socials, han vist frustrades les seves expectatives d’atenció als col.lectius que representen.
Els serveis socials són percebuts per la ciutadania, com a simples dispensadors, validadors de prestacions i/o tramitadors de recursos econòmics, i són tractats amb un alt grau d'exigència que fa sentir impotents els/les professionals de la intervenció social. Amb freqü.ncia són els i les professionals dels serveis socials qui acaben rebent el malestar i la frustració de les persones que atenen en forma de maltractaments i agressions.
La situació́ actual dels serveis socials és insostenible, amb un desbordament i un col·lapse dels professionals i dels serveis; amb un important increment de les llistes d’espera i amb una impossibilitat de desenvolupar el treball social individual i comunitari pel qual són competents.
Segons el “Primer estudio de Salud Psicosocial en los Servicios Sociales de las Administraciones locales” d’àmbit nacional elaborat per CCOO i el Consejo General de la Psicología de España de març de 2022, la salut psicològica de les treballadores i els treballadors dels serveis socials es troba molt afectada. 1 de cada 2 professionals reconeixpatir símptomes d’ansietat, depressió i estrès amb un elevat grau d’afectació de la síndrome de burnout.Segons aquest estudi: “són molts els factors que estan provocant aquesta síndrome: els serveis socials són un cul de sac de tot allò que no assumeixen altres administracions o departaments, cosa que fa que augmentin permanentment les funcions i les tasques de les persones que hi treballen; tot això afegit a una falta constant de personal a causa de les dificultats en les substitucions dels professionals i/o ràtios totalment obsolets i gens realistes amb la situació que s’està vivint; una exigència cada cop més elevada sobre les seves funcions, sobretot pel que fa als terminis, i la gran burocratització de les tasques que s’afegeix, tot sovint, a una manca de claredat en els rols i les funcions assignades”.
Les càrregues de treball i les responsabilitats de tot el personal han augmentat de forma molt elevada, sense cap tipus de compensació.
L’augment de les baixes per ansietat i estrès entre la plantilla, moltes de les quals no arriben a ser cobertes, disminueix el cost d’efectius disponibles.
La manca continuada d’inversions en infraestructures comporta una manca d’espais adequats i el deteriorament de les instal·lacions i de les condicions de treball i d’atenció́ a la ciutadania.
La cartera final de serveis a disposició́ de la ciutadania es redueix imparablement. La qualitat dels serveis ha caigut de manera general. La capacitat dels serveis municipals de donar resposta a les necessitats de la ciutadania ha minvat molt. I tot això, va en detriment de les condicions laborals dels i les professionals.
Des de la Generalitat de Catalunya no s'ha desplegat, en totes les seves possibilitats, la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials. Aquesta llei determina que l’Administració de la Generalitat, els municipis i els altres ens locals de Catalunya són les administracions competents en matèria de serveis socials. A més, els municipis i els altres ens locals poden exercir competències pròpies de l’Administració de la Generalitat per via de delegació, d’encàrrec de gestió o de fórmules de gestió conjunta, sens perjudici de les competències que les lleis els atribueixen.
Al desembre de 2021, tal i com ordena la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, el Departament de Drets Socials, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) van subscriure l’acord marc per a la coordinació, cooperació i col·laboració en serveis socials i altres programes 20222025 que desprès es concreta a cada ajuntament i que finança els serveis socials municipals.
Aquest acord, molt discutit pels ajuntaments, és del tot insuficient per fer front a les necessitats socials de la població i no discrimina les dotacions pressupostàries en funció d’indicadors de necessitats sinó per volum de població, creant greus situacions de iniquitat i desigualtat entre els territoris i deteriorant, encara més, la ja greu situació dels serveis socials municipals.
El II Pla Estratègic de Serveis Socials (PESS) 2021-2024, aprovat per ACORD GOV/177/2020, de 29 de desembre que podria apuntar solucions al problema dels serveis socials municipals, encara no ha iniciat la seva implementació.
Per tot això el grup municipal PECP proposa al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar, l’adopció dels següents ACORDS:
Instar el govern de la Generalitat de Catalunya:
1.- Instar l’execució del II Pla Estratègic de Serveis Socials (PESS) 2021-2024, aprovat per ACORD GOV/177/2020, de 29 de desembre i convocar de forma immediata la comissió d’implementació i seguiment del Pla.
2. La revisió i actualització de la cartera de serveis socials, per donar resposta a les noves i diverses necessitats socials de cada municipi i territori.
3. La dotació d’una partida als pressupostos de la Generalitat per garantir la revisió i renegociació urgent dels contractes programa 2022-2025 a fi d’ampliar el finançament dels professionals d’acord amb els costos reals, millorant els preus i mòduls, segons els convenis laborals i ampliant la cobertura dels serveis d’acord amb les necessitats del país i atenent la diversitat territorial i els indicadors de vulnerabilitat, tot garantint l’estabilització del personal que ocupen places estructurals.
Instar els Ajuntaments i entitats supramunicipals dels municipis de Catalunya:
1.- L’aposta per la gestió́ directa i la recuperació dels serveis de la cartera per evitar que empreses privades facin negoci amb les situacions de vulnerabilitat de la població́ amb un mensypreu cap a les persones vulnerables, a costa, de precaritzar les condicions de treball del conjunt de professionals dels serveis socials establint un pla calendaritzat de la recuperació dels serveis externalitzats.
2.- La Implantació de oficines d'informació, i tràmits que descongestioni dels serveis socials, eliminar les llistes d’espera i agilitzar l’atenció a la ciutadania.
3.- La implementació de mesures operatives per prevenir les situacions de risc d’agressions que pateixen els i les professionals dels Serveis Socials, garantint la correcta implementació de les avaluacions de riscos psicosocials i aplicant totes les mesures previstes als plans de prevenció derivats de les avaluacions.
4.- L’adequació dels espais de treball i d’atenció a la ciutadania per garantir una atenció digna, confidencial, segura i de qualitat.
5.- Crear espais de participació i codecisió amb professionals, sindicats i col·legis professionals, per tal de adaptar les polítiques de serveis socials municipals a les necessitats del territori.
Instar les Diputacions de Catalunya:
1.- La coordinació́ d’un estudi, amb la col·laboració́ d’ajuntaments, sindicats i col·legis professionals, per determinar l’acompliment de les actuacions de suport i seguiment previstes per la Llei de Serveis Socials, i conèixer la situació́ real en termes de riscos i efectes dels professionals socials i les mesures adoptades per les administracions per prevenir-los i millorar l'atenció a la ciutadania.
Traslladar els presents acords al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes de Catalunya, als municipis i agrupacions de municipis de Catalunya, als sindicats, a la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i als respectius Col·legis Professionals de les plantilles dels Serveis Socials municipals. Difondre aquesta moció i els acords als mitjans de comunicació.”
Mocions i preguntes Abril 2023
Vista la moció presentada pel grup municipal PECP, del contingut següent:
“El 14 d'abril de 2023 es compleixen 92 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola, després d’unes eleccions municipals en les que els partits republicans van guanyar en les principals àrees urbanes, gràcies a un programa alternatiu i de canvi social que trencava amb la vella Espanya cacic de la Restauració.
La seva Constitució, una de les més democràtiques i avançades d’aquell temps a Europa, definia l’Estat espanyol com “una república democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de llibertat i de justícia”.
Entre els seus principals avenços socials, cal destacar que la Segona República va obrir la porta a la participació política de les dones, conquerint el dret a vot, i l’any 1932 participant per primera vegada en unes eleccions, així com en aquest període es aprovar el matrimoni civil o el dret al divorci, que va permetre a les dones de la República conquistar drets bàsics.
També es va avançar en matèria educativa i cultural, establint i democratitzant uns pilars socials bàsics, es va entomar la reforma agrària, es va donar protagonisme al moviment obrer, es va treballar per la separació entre l’Estat i l’Església, o es van instaurar mesures pel control democràtic dels cossos armats, entre altres.
Per altra banda, es va donar una resposta política a la pluralitat nacional de l’Estat espanyol, aprovant-se els estatuts d’autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia. En definitiva, l’adveniment de la Segona República es va traduir en avenços per transformar la nostra societat, per defensar les llibertats individuals i col·lectives, i per la consecució de la justícia social.
El cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 va truncar tot aquest procés, i de la primavera republicana es va passar, després d’una cruenta guerra civil, a la llarga nit de la dictadura franquista. Milers de morts i quaranta anys de repressió sense que avui, encara, s’hagi fet justícia amb les seves víctimes, tot i l’avenç que ha suposat en aquest sentit l’aprovació de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, i altres iniciatives legislatives i polítiques que s’estan posant en marxa en l’àmbit català.
El 14 d'abril ha de ser una data per reivindicar tant la memòria històrica democràtica d’aquells homes i dones, con la plena vigència dels valors republicans, la Llibertat, la Igualtat, la Fraternitat, que també inclouen, òbviament, el dret a escollir el model d’Estat, i en conseqü.ncia, el dret a escollir-ne democràticament el cap d’Estat. Joan Carles de Borbó va arribar a ser rei per la voluntat de Franco. El dictador va imposar al poble la forma d'Estat. A la mort d'aquest no es va permetre al poble votar democràticament i de manera separada si desitjava monarquia o república al referèndum de la Constitució de 1978. És hora, 45 anys després de la consulta de la Constitució i amb una societat política, social i generacionalment molt diferent, i partint de l’existència d’una realitat plurinacional, que la ciutadania pugui decidir sobre el model polític i institucional territorial i escollir la forma d’Estat, pronunciant-se democràtica i lliurement en un referèndum clar si vol tenir una monarquia o vol instaurar la III República.
D’altra banda, el col·lectiu “La Desbandá” (un club senderista localitzat a Andalusia) i d’altres associacions vinculades a la memòria històrica organitzen al mes d’abril d’enguany la “Marxa 0 de la retirada 2023”, una marxa que va de Barcelona a Argelès sur Mer, com a marxa memorial de la retirada produïda a l’any 1939, tot seguint la principal ruta de l’exili, des de Barcelonafins a Port Bou, i finalment, a França, a Argelès sur mer.
Divendres 28 d’abril es realitzarà la segona etapa, que anirà des de Badalona fins a Mataró. Està previst que aquesta marxa faci un descans a la nostra ciutat. Per aquesta raó des d’aquí convidem a la ciutadania a rebre els participants de la marxa.
Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels acords següents:
PRIMER. Reivindicar la vigència dels valors republicans com la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la pau, la sobirania popular, la justícia social, el laïcisme, o la plurinacionalitat de l’Estat, i reafirmar el compromís del mon local en la seva defensa, així com en el desenvolupament de nous drets, com la protecció de la natura i el clima.
SEGON. Donar suport als possibles actes ciutadans o institucionals que s’organitzin al nostre municipi en motiu d’aquest esdeveniment. En particular, donar rebuda a la “Marxa 0 de la retirada 2022, que passarà pel nostre poble el divendres 28 d’abril.
TERCER. Instar al govern municipal a que, per commemorar el fet històric de la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de cada any, es faci exposició pública de l’ensenya republicana a la plaça de la Vila.
QUART. Reclamar el dret de la ciutadania a escollir el model d’Estat i en conseqü.ncia el dret a escollir-ne el cap d’Estat.
CINQUÈ. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i Diputades, al Senat, al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, a l’Associació d’Ex-presos Polítics del Franquisme i principals entitats memorialistes de Catalunya, i a les entitats municipalistes de Catalunya FMC i ACM.”
El tràfic de persones és un gravíssim atemptat contra els drets humans que es diversifica en diverses modalitats: explotació sexual, laboral, mendicitat, matrimonis forçats o tràfic d'òrgans. La majoria de les víctimes, un 49%, són dones i un 23% són nenes. Encara que no és visible a les nostres ciutats, es tracta d'un dels negocis il·lícits més lucratius i globalitzats del món. Entre 40 i 50 mil dones són portades a Espanya cada any per les xarxes de tràfic de persones. De totes aquestes expressions del tràfic, la relacionada amb la prostitució i qualsevol forma d'explotació sexual és la més nombrosa, la qual, és la que té major connotació de gènere, ja que la immensa majoria de les seves víctimes són dones i nenes.
La Conferència Mundial de la Coalició contra el Tràfic de Persones celebrada en 1999 va instaurar el 23 de setembre com a Dia Internacional contra l'explotació sexual i el tràfic de dones, nenes i nens amb l'objectiu de denunciar aquests delictes i promoure el desenvolupament de marcs d'actuació que permetin acabar amb una indústria de l'esclavitud impròpia d'una societat basada en els principis de la llibertat i la igualtat. Segons diversos estudis, el tràfic de dones, nenes i nens destinats a l'explotació sexual s'ha arribat a situar com el segon major comerç il·legal a escala mundial per darrere de la venda d'armes i per davant del tràfic d'estupefaents. Malauradament, Espanya es troba entre un dels principals països de trànsit i destinació del tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual del continent europeu.
El Parlament Europeu va aprovar el febrer de 2014 una resolució històrica en la qual relacionava de manera directa la tracta amb finalitats d'explotació sexual de dones amb la demanda i exhortava als Estats europeus a posar el focus sobre els demandants de prostitució davant el fenomen del tràfic: "la prostitució està intrínsecament lligada a la desigualtat de gènere en la societat i té un efecte en la posició social de les dones i homes en la societat així com en la percepció de les relacions entre dones i home i en la sexualitat, perpetuant estereotips de gènere i el pensament estereotipat sobre les dones". L'explotació sexual és una pràctica present en tots els països, així i tot, l'Estat Espanyol és el tercer país del món en consum de prostitució, tan sols darrere de Tailàndia i Puerto Rico. Segons una recent enquesta, el 39% dels homes espanyols reconeixen ser consumidors de prostitució (https://www.rtve.es/noticias/20220526/radiografia-prostitucionespana/ 2351461.shtml ).
Lamentablement, el nostre propi municipi no queda exempt d'aquesta terrible realitat. Com totes i tots coneixereu, fa pocs dies es va desmantellar un prostíbul on hi havia diverses dones d'origen xinès, obligades a ser explotades sexualment, per mitjà de coaccions, intimidacions o a través de la violència.
Aquests fets constitueixen un important fre als esforços col·lectius d'igualtat entre dones i homes i de lluita contra qualsevol forma de violència.
Des de Premià en Comú Podem creiem que el nostre consistori pot arribar a jugar un paper clau en la lluita contra la prostitució en l'àmbit municipal, com a detector d'aquestes situacions, com a maquinària de sensibilització ciutadana i per descomptat, com a institució que empari, aculli i faci costat a les víctimes.
Per tot això, instem el Consistori a implicar-se en aquesta lluita per la igualtat entre homes i dones. Nosaltres pensem que per a aconseguir aquest objectiu, el nostre Ajuntament ha de dotar-se de plans estratègics, recursos i eines que li permetin avançar de manera decidida contra el tràfic, la prostitució i qualsevol forma d'explotació sexual, com a elements que materialitzen la violència estructural contra les dones, en particular contra aquelles que s'enfronten a contextos socioeconòmics i culturals on el gènere, en intersecció amb la desigualtat social, les converteix en col·lectius de major vulnerabilitat i augmenta els riscos de sofrir aquesta explotació.
Només així, establint mesures concretes i plans que coordinin el treball, es podrà garantir la coherència entre els discursos que enalteixen la igualtat i les pràctiques reals que fomentem.
Per tot això, i en virtut de l'exposat, el Grup Municipal Premià en Comú Podem insta el Ple de l'Ajuntament de Premià de Mar, a adoptar els següents acords:
1. Que l'Ajuntament de Premià De Mar s'adhereixi a la a la Xarxa De Municipis Lliures de Tràfic i Prostitució. RedLibreTrata: https://redlibretrata.wordpress.com/
2. Instar que s'apliquin ordenances que prohibeixin l’explotació sexual i la mercantilització d'éssers humans, penalitzant solament la demanda, atenent i protegint les dones que sofreixen aquesta situació.
3. Actualitzar l'ordenança de lluita contra la violència de gènere, incloent-hi les víctimes d'explotació sexual, perquè optin amb accés ràpid a les ajudes econòmiques i residencials, ajudant-les a començar de zero, oferint atenció psicològica, orientació laboral i formativa.
4. Instar que es dissenyi una campanya periòdica de sensibilització dirigida a la ciutadania per a lluitar contra el tràfic i l'explotació sexual a través de la deslegitimació social i pública dels prostíbuls, actors responsables i còmplices actius en aquesta forma de violència de gènere.
5. Garantir que l'Ajuntament de Premià de Mar no dirigirà mai i en cap cas la seva acció contra les dones prostituïdes ni víctimes de tràfic, sinó que, en col·laboració amb les diferents administracions (Central i Autonòmica), els serà suport i proveirà de fons per a serveis socials integrals amb el propòsit de dirigir-los a qualsevol víctima de tràfic o explotació sexual independentment de la seva situació administrativa.
Vista la pregunta presentada pel grup municipal PECP, del contingut següent:
Atès que el passat gener al ple municipal vam sol·licitar que es facin les comprovacions oportunes respecte a les obres que s’han fet a la Masia de Can Pou i si aquestes es corresponen amb la protecció de la finca i els permisos que tenen.
El grup municipal de Premià en Comú Podem fa les següents preguntes:
PRIMER: S’han fet aquestes comprovacions?
Mocions i preguntes Febrer 2023
L’amiant és una substància confirmada per l’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) com a carcinògena de primer grup en humans, és a dir, que pot produir càncer amb independència de la quantitat o el temps al que s’està exposat. Segons aquesta institució, al món es produeixen 112.000 mort a l’any per malalties derivades de l’exposició a l’amiant.
Malgrat que aquest material està prohibit a Europa des de 2005, cada any es registren entre 20.000 i 30.000 casos de malalties relacionades amb l’amiant a Europa. Ens trobem doncs davant d’un gran problema de salut. L’amiant és una fibra que per les seves característiques tecnològiques s’ha utilitzat en múltiples aplicacions, en tractar-se d’un material que aportava moltes prestacions a un preu molt assequible.
Quan parlem de fibres d’amiant estem designant un conjunt de milers de fibres elementals sòlidament unides en forma de feixos o agregats de fibres de diferents longituds i diàmetres. D’un feix d’un mil·límetre de diàmetre d’amiant en poder sortir unes 50.000 fibres respirables, que per la seva petita dimensió i forma poden romandre a l’aire, com núvols invisibles, durant llargs períodes de temps, i poden ser transportades per corrents d’aire fins a distàncies considerables.
L’ús de l’amiant es va estendre per molts sectors però principalment en el sector de la construcció. Dins d’aquest sector, l’amiant-ciment = fibrociment, ha estat molt utilitzat amb una gran diversitat d’aplicacions. En forma de plaques planes o ondulades per cobertes i parets pluvials, dipòsits, canalitzacions i baixants d’aigua, sortides de fum, aeroconductors d’aire, jardineres, etc.
Actualment, coneguts els perills d’aquest material, cal identificar on hi ha instal·lacions amb amiant, avaluar el seu estat de degradació i determinar el grau d’urgència de la seva retirada.
Cal recordar que la retirada de qualsevol estructura d’aquest material és una activitat reservada a persones i empreses amb la capacitació necessària i que s’ajusten a la normativa vigent en matèria de retirada i gestió d’aquests residus.
Fa just dos anys, al febrer de 2021 des de Premià en Comú Podem presentàvem una moció al ple municipal en la que posàvem de manifest la gran presència de fibres d’amiant a les canonades d’aigua del nostre municipi, i reclamàvem la posada en marxa de mesures per fer un seguiment acurat del manteniment d’aquestes canonades i la qualitat de l’aigua potable de la nostra xarxa.
Per tant, al municipi de Premià de Mar l’amiant és encara present a diferents tipus de construccions. És per això que el grup de Premià en Comú Podem proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER.- Demanar suport a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i al govern de l’Estat per poder elaborar un cens d’instal·lacions d’amiant a la ciutat i establir un pla d’acció per retirar l’amiant que pugui restar instal·lat als edificis públics municipals.
SEGON.- Instar al Consell Municipal de Salut a debatre aquest tema i promoure una campanya informativa a tota la població per estendre el coneixement d’aquesta problemàtica.
TERCER.- Instar a l’Ajuntament de Premià de Mar a fer una campanya d’informació i sensibilització sobre els riscos de l’amiant, especialment adreçada a les comunitats i propietats particulars on es detectin instal·lacions que continguin aquest material.
QUART.- Crear i fer difusió d’un programa d’ajuts a les comunitats privades i propietaris perquè puguin sufragar part del cost que suposi la retirada de l’amiant i el fibrociment present en algun dels elements de l’edificació.
CINQUÈ.- En relació a la presencia de fibrociment a les canonades d’aigua potable de Premià de Mar:
A) Requerir a SOREA que informi als tècnics de l'ajuntament de totes les actuacions en que es manipulen elements de fibrociment, garantint que es duguin a terme amb la certificació dels plans d'actuació puntuals, així com de l'emmagatzematge dels residus.
B) Que la retirada de qualsevol estructura de fibrociment es faci en condicions de màxima seguretat i que compleixi el Real Decret 396/2006 i la directiva 2009/148/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a l’amiant durant el treball, incloent-hi totes les prescripcions de seguretat i molt especialment l'aspirat i neteja posterior.
C) Requerir a SOREA una analítica, realitzada per laboratoris independents, sobre la quantitat de partícules d'AMIANT presents en l'aigua del nostre municipi, així com la seva perillositat per a la salut dels ciutadans.
SISÈ.- Comunicar aquests acords a totes les institucions públiques pertinents en matèria de salut pública i medi ambient de la Generalitat de Catalunya, de l’Estat i de la Unió Europea, a la FMC i l’ACM i a les Associacions de Veïns i Veïnes de Premià de Mar i als membres del Consell Municipal de Salut.
Atès que la seguretat és un element indispensable per a l’exercici de drets i llibertats.
Atès que la seguretat sobrepassa de molt les qüestions relacionades amb la integritat física i la violència, que calen sens dubte eradicar.
Atès que parlar de seguretat és parlar de drets, de garantir no només la integritat física, sinó també la social i psicològica.
Atès que les polítiques de seguretat són política social, en tant que promouen el desenvolupament de la llibertat, la solidaritat, la diversitat i la convivència de la ciutadania.
Atès que cal fer polítiques amb una mirada que inclogui allò social, però també allò democràtic (la governança i la coresponsabilitat).
Atès que les polítiques públiques de seguretat i prevenció s’emmarquen en l’Estat de Dret, que alhora es fonamenta en la protecció, seguretat, igualtat i legalitat democràtica.
Atès que estadísticament la majoria de les intervencions dels cossos de seguretat són de caràcter assistencial i amb un alt component social.
Atès que com diu el pla local de seguretat és clau la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques de seguretat. Ja que la percepció de la seguretat, i la inseguretat, és diferent en les dones i els homes pel que cal abordar aquest fet amb l’objectiu d’adaptar el pla a les necessitats de les persones del municipi.
Atès que un objectiu del pla local de seguretat és aplicar la proximitat com a eix bàsic de treball.
Atès que la junta local de seguretat la integren representants de l’equip de govern i dels diferents cossos de seguretat presents al municipi, però no altres professionals i representants del municipi com podrien ser: educadors de carrer, serveis socials, representants d’educació, etc.
Atès que el Pla Local de seguretat 2021-2024 inclou un Pla d’acció en el que s’especifiquen 6 objectius específics i un total de 50 accions concretes que millorarien la seguretat i la percepció de seguretat al nostre municipi, es posa de manifest la necessitat d’implementar aquestes accions i fer un seguiment acurat de la seva eficàcia.
Per tot això el grup municipal de Premià en Comú podem presenta al ple els següents acords per la seva aprovació:
1. Que es potenciï la seguretat ciutadana en l'àmbit municipal. Reforçant les polítiques de seguretat amb la presencia i reforç de la plantilla d’educadors de carrer i altres agents socials, per tal de poder realitzar intervencions conjuntament amb les patrulles de proximitat.
2. Modificar la composició de la junta local de seguretat per incorporar altres agents de seguretat com som els responsables de serveis socials, educació i els educadors de carrer.
3. Crear un consell de seguretat amb la presencia dels membres de la junta local de seguretat i la participació de representants de tots els partits polítics del consistori, entitats locals i associació de veïns i veïnes.
4. Que s’incorporin a la Memòria Anual de la Policia Local els indicadors establerts al pla local de seguretat.
5. Que en el marc del Consell de Seguretat es faci el seguiment de les 50 accions concretes que recull el Pla Local de Seguretat.
Mocions i preguntes Gener 2023
Premià de Mar és un poble amb un important teixit associatiu que realitza diferents activitats obertes a tota la ciutadania al llarg de tot l’any amb col·laboració de l’Ajuntament que, al mateix temps, organitza activitats pròpies.
Des de fa molts anys, aquestes activitats realitzades en places o carrers es concentren essencialment al centre del municipi.
El fet de concentrar tantes activitats en el mateix entorn genera una desequilibri clar entre els diferents barris de la població.
L’opció de descentralitzar les diferents activitats en diferents punts del municipi pot permetre apropar aquestes activitats a tots els veïns i veïnes de la població.
Les festes i activitats culturals aporten cohesió als barris, creen un espai de trobada i socialització i per tant faciliten convivència dels premianencs i premianenques.
Com exemple el 100% dels actes, fires, concerts i activitats culturals i festives realitzats a carrers o places del municipi durant els mesos de setembre a novembre del 2021 publicitades a l’agenda municipal es van realitzar a la Gran Via o en llocs localitzats per sota d’aquest carrer.
A Premià de Mar una gran part de persones tenen un origen cultural divers i la seva participació en la vida cultural del poble és mínima. El fet que a més les activitats culturals es realitzin fora dels seus barris dificulta encara més la seva participació. Aquesta descentralització dels actes, fires i concerts s’ha de fer amb perspectiva intercultural amb la implicació de les entitats referents del poble que representin altres cultures; que visibilitzi la riquesa i diversitat, fugint d’estereotips, i serveixi com a eina de cohesió social entre els premianencs i premianenques.
Cal per tant potenciar una oferta gratuïta i de qualitat a espais exteriors com les places de tots els barris; que les programacions surtin al carrer i siguin accessibles a tothom.
Per altra banda cal que a tots els barris existeixi un centre cívic o espai que sigui motor de l’oferta cultural i festiva del barri, que ofereixin un important nombre de serveis amb l'objectiu de descentralitzar-los i apropar-los a la ciutadania, i alhora donin cabuda a programes i activitats adreçades a persones de totes les edats.
Per tots els motius exposats, el Grup Municipal Premià en Comú Podem proposa al Ple els següents acords:
1- Programar la descentralització d’activitats que es realitzen durant tot l’any en espais públics, siguin organitzades per l’Ajuntament.
2- Facilitar la descentralització dels actes organitzats per les entitats del poble, creant un ajut econòmic per tal de facilitar la comunicació i organització dels actes que es realitzin en carrers i places ubicats per sobre de la Gran Via.
3- Prioritzar el trasllat de les fires que ja tenen alta participació i dels actes i activitats infantils a carrers i places ubicats per sobre de la Gran Via.
4- Crear un centre cívic al futur espai que serà propietat de l’Ajuntament de Premià de mar del solar de la cantonada dels carrers Ramon y Cajal i Carme (Fàbrica de pijames).
5- Traslladar aquests acords a totes les entitats inscrites en el Registre d’Entitats de Premià de Mar.
Mocions i preguntes Desembre 2022
Les administracions públiques (Unió Europea, Govern de l’Estat, Govern de la Generalitat i ens locals, amb una menor responsabilitat) no podem defugir del compromís de garantir la qualitat de vida de la ciutadania ni de respondre a problemes accentuats els darrers mesos com l'increment del preu de determinats béns i serveis bàsics. Els increments de preus són causa de a múltiples factors: conjunturals (com la invasió russa a Ucraïna), estructurals (com el progressiu exhauriment dels jaciments de combustibles fòssils) i institucionals (com el deficient funcionament marginalista del mercat elèctric i la manca d’una reforma fiscal en profunditat). Per tant, les solucions han de ser múltiples i no generar efectes col·laterals negatius sobre altres prioritats de l’agenda social i ecològica.
És imprescindible que les classes populars no perdin poder adquisitiu davant l’actual situació inflacionista i evitar altes taxes de pobresa. Fins el mes de febrer passat, el 44% de l’increment de preus ha estat a conseqüència de l’increment del preu de l’electricitat i un 28% als hidrocarburs (derivats del petroli i gas), essent aquestes partides de consum un 12% del total dels consums de les llars.
A més a més, en l’àmbit del lloguer, les famílies llogateres estan dedicant el 42% dels seus ingressos al pagament del lloguer, una xifra molt per sobre de les recomanacions de la Unió Europea i les Nacions Unides. Durant la darrera dècada, els preus del lloguer ja s’havien duplicat a les grans ciutats, i ara ens trobem davant una nova bombolla, amb pujades de més del 20%. En conseqüència necessitem urgentment un nou decret que congeli els lloguers i veti els desnonaments almenys fins la finalització de l’emergència social, en previsió d’un hivern marcat per uns preus de l’energia disparats.
Alhora el Banc Central Europeu, ha decidit augmentar el tipus d’interès. L’euríbor se situava el setembre de fa un any en el -0,492% per situar-se avui en 1,893% de mitjana. El còctel d’inflació elevada i augments de tipus d’interès implica un menor poder adquisitiu, menys compres per part de les famílies, i aquesta disminució de la demanda interna pot dur a la recessió.
Finalment en l’àmbit del cost de l’alimentació, diferents productes de primera necessitat han pujat el darrer any un 14%. Limitar o congelar els preus pot ser una solució extraordinària en un context excepcional com s’ha fet amb els preus del transport públic (i que considerem que caldrà prorrogar) i el carburant. Que la inflació dels preus no es traslladi a la butxaca de les famílies ha der ser un dels reptes. En aquest sentit fora bo arribar a un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d'una dieta sana siguin accessibles a tothom. Arribar a un acord per a una cistella assequible d’aliments essencials no és un caprici, és una necessitat.
En l’actual context, els costos que origina la inflació a la ciutadania han de ser repartits equitativament mitjançant un pacte de rendes. En aquest sentit el pacte de rendes esdevé un instrument fonamental per lluitar contra els efectes de l'increment continuat de preus i per aconseguir que els efectes de la crisi no recaiguin en la classe treballadora.
Al mateix temps cal adoptar mesures per al sosteniment dels ingressos reals dels col·lectius més vulnerables, com l'augment de l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania i d'altres prestacions de garantia d’ingressos, el compromís de revaloració de les pensions i l’establiment d’ajuts directes a treballadors i treballadores, autònoms i autònomes i desocupades amb rendes baixes.
D’altra banda i com a factor essencial en la redistribució d’esforços, cal establir un gravamen excepcional sobre aquells sectors, els marges de beneficis dels quals, s’hagin vist incrementats per l'escalada de preus. Els sectors en què la pujada de preus pot incrementar més els beneficis són el sector elèctric, gasista, petrolier i el de les entitats de crèdit.
Per concloure, és important comprometre’ns en una política de garanties de rendes. Les mesures i aportacions per assegurar el bé comú no han de fer-se des d’una majoria social per a rescatar uns quants, sinó, al contrari, uns quants ho han de fer al conjunt social, amb el repte d'afavorir el bé comú i un futur de prosperitat compartida.
Per aquests motius, el grup municipal de Premià en Comú Podem proposa al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar els següents acords:
PRIMER.- Instar el govern de l’Estat a:
a. Increment del l’SMI seguint les recomanacions del comitè d'experts amb el compromís d'arribar el 2023 com a mínim al 60% del salari mitjà que indica la Carta Social Europea.
b. Establir un impost extraordinari sobre el marge d'interessos i comissions en el cas de les entitats de financeres.
c. Adequar i implantar el nou impost europeu que gravi els beneficis extraordinaris que generen les empreses energètiques que s’apropiï d’aquests beneficis caiguts del cel.
d. Congelar la pujada de lloguers d’habitatges mentre duri la situació d’excepcionalitat inflacionària.
e. Establir una coordinació real de les rendes garantides i l’Ingrés Mínim Vital per simplificar els sistemes d’ajut.
f. Estudiar un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d'una dieta sana siguin accessibles a tothom.
SEGON.- Instar el govern de la Generalitat a:
a. Instar el Govern de la Generalitat a mantenir, fins que l’actual escenari d’inflació reverteixi i es garanteixi el poder adquisitiu de la ciutadania la reducció de les tarifes de l’ATM per a usuaris i usuàries habituals.
TERCER.- Instar l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat la creació d’un Fons Extraordinari per afrontar l’augment del cost de l’energia i la inflació dels preus de la compra pública, amb aportacions d’ambdues administracions.
QUART.- Instar al govern local a:
a. Reformular la cartera de prestacions i ajudes socials locals per donar resposta a les noves necessitats socials i als col·lectius en situació de major vulnerabilitat.
b. Caminar cap a un nou sistema de prestacions locals que simplifiqui l’actual mapa, per mitjà d’ajudes compactades i de major durada.
c. Impulsar un programa amb l’objectiu de desenvolupar les capacitats digitals de la ciutadania, tot garantint l’atenció personalitzada per ajudar a la ciutadania a fer tràmits per internet.
CINQUÈ.- Comunicar els presents acords a la Presidència de la Comissió Europea, el Ministeri de Treball i Economia Social, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el Ministeri de Consum, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el Departament d'Acció Climàtica, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, els grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya, l’ATM, CCOO, UGT, CEOE i les entitats municipalistes de Catalunya.
Exposició de motius
En les últimes dècades s'ha generat un moviment sense precedents de conscienciació i sensibilització sobre la defensa i la protecció que ha d'atorgar-se a la naturalesa en general, i als animals en particular, convertint-se en un assumpte d'interès general per a la ciutadania.
Al nostre país i a la nostra ciutat es fa cada dia més evident la creixent sensibilització dels veïns i les veïnes davant la necessitat de garantir la protecció dels animals en general, i particularment la dels animals que viuen en l'entorn humà, com a éssers dotats de sensibilitat els drets de la qual han de protegir-se, tal com recull l'article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i el Codi Civil espanyol.
Les comunitats autònomes i els ajuntaments s'han fet eco de la necessitat de desenvolupar normatives que avancin en la protecció dels animals, el seu benestar i el rebuig davant situacions de maltractament cap a aquests, la qual cosa ha donat lloc a un conjunt heterogeni de normes que estableixen mecanismes de protecció de divers abast en funció de l'àmbit territorial en el qual es trobin.
En aquests moments en l'Estat Espanyol, la Llei de protecció, drets i benestar dels animals es troba al final del seu tràmit parlamentari, després de l'aprovació de l'avantprojecte de llei a principis d'agost, i es preveu que entri en vigor l'1 de gener del 2023.Serà una llei pionera i constituirà un marc comú en l'Estat espanyol per a la protecció animal i per a garantir el seu benestar.
La llei, impulsada des del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, cerca posar fi al maltractament, abandó i sacrifici d'animals. Aconseguir el seu màxim nivell de protecció i benestar afavorint la responsabilitat i la conducta cívica de la ciutadania en la defensa i preservació dels animals.
La futura llei estatal de protecció animal preveu la protecció i l'atenció de totes les espècies d'animals de companyia, tant domèstics com no domèstics.
En 2023 tots els municipis hauran d'estar preparats per a afrontar les propostes de la nova llei, a més de comptar amb un pla de contingència per a les reaccions socials que aquesta provoqui.
A més, l'existència d'una infinitat de situacions causades per la tinença d'animals de companyia no domèstics genera la necessitat d'afrontar la problemàtica d'una forma pionera i d'acord amb la nostra llei autonòmica actual.
En el cas dels animals exòtics, el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, en la seva disposició addicional 11 estableix:
Recollida d'animals exòtics
11.1 El departament competent en matèria de medi ambient ha d'establir convenis amb els ens locals per a fixar els termes en els quals aquests ens locals han de recollir i lliurar a centres especialitzats els animals exòtics abandonats o perduts.
11.2 Els ens locals poden concertar l'execució de la prestació dels serveis de recollida i lliurament a què es refereix l'apartat 1 amb les entitats o empreses que disposin dels mitjans tècnics i personals adequats.
Els animals exòtics són aquells que no són autòctons i que, per tant, estan fora del seu hàbitat natural i potencial. A L Estat Espanyol hi ha un catàleg d'espècies exòtiques prohibides perquè es consideren invasores, ja que amenacen la diversitat biològica.
Actualment, no és possible autoritzar la tinença d'algunes espècies animals perquè ha prescrit el període d'autoritzacions. La tinença d'animals exòtics està regulada, és necessari informar de la possessió a les autoritats competents abans de l'1 de gener de 2022, i cal marcar-los amb microxip i esterilitzar-los, sempre que sigui possible i sota indicació de personal veterinari especialitzat, per a poder registrar-los i identificar-los.
Només es permet la tinença d'aquests exemplars a les persones que els hagin declarat amb anterioritat a aquesta data i disposin d'autorització administrativa, així com en els casos de recerca, salut o seguretat per a les persones, mitjançant autorització específica.
Així mateix, els propietaris han d'informar immediatament de l'alliberament accidental d'aquests animals i no podran comercialitzar, reproduir ni cedir aquests exemplars.
A Premià de Mar també hi ha animals de família no domèstics o exòtics, però no existeix un protocol ni un servei de recollida d'aquests animals a la ciutat.
Existeixen associacions i persones particulars que, de manera voluntària i amb recursos propis, recullen i cuiden a aquests animals quan són requerides de manera informal per la ciutadania. Però, des de l'Ajuntament i, en concret, des del Departament de Medi Ambient i Salut Pública, no estan delimitades les responsabilitats operatives.
És necessari articular aquesta prestació des del consistori i establir un contracte públic amb alguna entitat animalista que contempli l'assessorament i gestió de les espècies de família no domèstiques en la via pública i la seva discriminació en relació amb altres espècies, així com el seu maneig, la seva cura, les seves necessitats d'alimentació i acolliment.
Per tot el que s'ha exposat, el grup municipal Premià en Comú Podem a l'Ajuntament de Premià de Mar proposa al Ple l'adopció dels següents acords:
ACORDS
PRIMER.- Convocar, en el termini sis mesos i, amb una dotació econòmica en el pressupost de 2023, un contracte de prestació de serveis per a l'adscripció de la prestació de recollida d'animals de família no domèstics localitzats en el municipi de Premià de Mar que contempli les següents prestacions:
a) Captura d'individus o grups d'individus, tant considerats de família no domèstics com invasors, detectats en la via pública, per mètodes homologats i respectuosos amb el benestar dels animals.
b) Reallotjament d'aquells animals quan així ho precisin en centres especialitzats garants del benestar animal, amb finalitats proteccionistes o educatives.
c) Atenció als requeriments relatius als animals esmentats, així com la cura i vetlla d'aquesta tipologia d'animals ferits en la via pública.
d) La realització d'informes científics que tinguin com a finalitat l'orientació de la praxi dels agents en el territori.
e) L'atenció i assessorament en referència al maneig i protocols d'actuació davant situacions on es troba implicat un animal d'aquestes característiques.
f) Les intervencions veterinàries d'urgència, així com l'atenció i l'acolliment temporal en els casos que sigui adequat i precís.
SEGON.- Instar el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a establir convenis amb els ens locals per a fixar els termes en els quals aquests ajuntaments han de recollir i lliurar a centres especialitzats els animals de família no domèstics o exòtics abandonats o perduts i dotar-los dels recursos econòmics necessaris.
TERCER.- Traslladar els presents acords, així com el contingut de la moció, a la Direcció General de Benestar Animal del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030; al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; al Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona; als partits polítics del Parlament de Catalunya; al Consell Comarcal del Maresme, a l'Associació d'Animals Exòtics de Catalunya (APAEC); a les associacions de veïnes i veïns i a les entitats i associacions que vetllen pel benestar animal de la nostra població.
QUART.- Informar la ciutadania, pels mitjans de comunicació i xarxes socials de la ciutat i en el portal de transparència de la web de l'Ajuntament.
Primera pregunta:
El juny de 2021 vam aprovar al ple municipal una moció conjunta. VIOPET.
Temps després, el juliol de 2022 des de VIOPET van haver de posar-se en contacte amb la regidora Lole Morillas d’aquest grup municipal, ja que el telèfon habilitat pel consistori no estava funcionant. Podem pensar que tot el protocol acordat es va quedar en orris.
Sense reunions de la mesa d'animatisme sembla que no s’han desplegat les mesures proposades.
Per tot això demanem:
1) Quines actuacions s'han fet per donar informació a la ciutadania sobre aquest tema.
2) Qui o quins departaments fan aquesta gestió.
3) Quina feina està fent l'ajuntament per tenir cases d'acollida.
Segona pregunta:
Les darreres setmanes hem tingut al nostre municipi gossos recollits i decomissats per la policia local que han hagut d'estar a les dependències municipals fins que ha vingut el servei contractat per endur-se'ls a la protectora.
Per això preguntem:
1) Quins protocols d'actuació tenim a Premià de Mar?
2) On es queda l'animal?
3) El lloc on es queda és l'adient?, les condicions són les adequades (espai suficient, sostre, ventilació, climatització, veterinari si es cau, menjar)...?
Mocions i preguntes Novembre 2022
La salut s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la població. En aquest sentit, l’atenció primària representa la porta d'accés al dret a la salut per a la majoria de la població, especialment de les persones i els col·lectius en situació de major vulnerabilitat. L’increment de les necessitats sanitàries de la població no s’han vist acompanyades de mesures eficaces ni d’un augment suficient de la inversió per reforçar l'atenció primària: al contrari, l’atenció primària ha estat la gran perjudicada de la manca d’inversió en l’última dècada.
La feblesa de l’atenció primària s’ha fet encara més evident durant la pandèmia. Hi ha hagut una discriminació indirecta en l’atenció sanitària de la població, en particular de les malalties no covid-19, com de les persones que pateixen malalties cròniques o que tenen una major dependència del sistema (gent gran, malalts mentals, persones migrants o amb malalties cardiovasculars, diabetis o càncer, entre d’altres). El resultat han estat els retards i les deficiències en els diagnòstics i l’augment de les llistes d’espera, que incrementen el risc d'empitjorament de l’estat de salut de les persones. L’atenció primària és fonamental per prevenir i promoure la salut, ja que permet realitzar diagnòstics de manera precoç per a detectar problemes de salut abans que s'agreugin.
Malgrat l’abandonament, l’atenció primària sobreviu gràcies als seus professionals. La seva situació de sobrecàrrega laboral i precarietat ja era crònica abans de la pandèmia. En aquests moments el personal sanitari es troba exhaust, i la crisi sanitària posa en risc la seva salut física i mental. Els alts nivells d’ansietat i frustració han incrementat l’abandonament laboral, un efecte molt perillós en un sistema infradotat i amb dificultat per trobar nou personal. Els discursos i aplaudiments d’agraïment al personal sanitari durant els moments més crítics de la pandèmia s’han de traduir en mesures concretes per ampliar les plantilles i millorar-ne les condicions laborals, que redundin en un millor accés al dret a la salut i qualitat de l’atenció sanitària.
Fa dotze anys que l’OMS i Relators de l’ONU insten els Estats a reforçar l’atenció primària destinant almenys el 25% del pressupost sanitari. L’OMS estima que l'atenció primària pot satisfer més del 70% de les necessitats de salut de les persones al llarg de la seva vida. Malgrat això, els pressupostos del Govern per al 2022 destinen només el 17%, sense desglossar suficientment quines partides són incloses en aquest àmbit. Dels 11.215 milions d’euros destinats a Salut, 1.885 estan previstos per l’atenció primària. Aquesta xifra representa un augment respecte l’any anterior de 323 milions, però resulta del tot insuficient per cobrir les necessitats de personal i de recursos que garanteixin l’accés universal del dret a la salut de la ciutadania. L’atenció primària és el puntal de la salut i del benestar social i, per tant, cal que es reflecteixi en els pressupostos.
Cal rescatar l’atenció primària de la situació de col·lapse amb un major augment pressupostari que serveixi per desplegar mesures ràpides i eficaces. A més, cal establir indicadors d’avaluació de les seves necessitats per tal determinar la distribució dels recursos, i cal transparència de quines partides i segons quins criteris són incloses en el seu pressupost. Per tant, destinar el 25% ha de ser un primer pas per a l’augment progressiu i d’acord amb les necessitats sanitàries de la població. Els sistemes de salut basats en una atenció primària forta garanteixen nivells de salut més alts a la població, són més equitatius i eficients en l'ús de recursos, i disminueixen les desigualtats i la mortalitat.
Instem el Govern de la Generalitat de Catalunya i els diferents grups parlamentaris que en la negociació dels pressupostos del 2023 s’augmenti el pressupost destinat a l’atenció primària fins a arribar al 25% del pressupost sanitari. La pandèmia ha de servir com a punt d’inflexió per repensar el sistema sanitari públic i enfortir l'accés al dret a la salut. Són moltes les dificultats i els reptes socials i econòmics a conseqüència de la pandèmia, però la millor sortida d’aquesta crisi és la protecció i el respecte dels drets humans de forma indivisible i universal. L’enfortiment de l’atenció primària és essencial per garantir el dret a la salut i la resistència del sistema sanitari davant les noves necessitats i amenaces.
Per tot això, el Ple municipal acorda instar el Govern de la Generalitat a:
1.- Destinar el 25% del pressupost sanitari a l’atenció primària, tal com recomana l’OMS, i una vegada assolit, incrementar de forma progressiva els recursos materials i personals per donar resposta a les necessitats de la ciutadania en el seu accés al dret a la salut.
2.- Dotar els centres d’Atenció Primària de Premià de Mar i Premià de Dalt d’especialitats bàsiques com dermatologia, digestiu, oftalmologia, otorinolaringologia o traumatologia, entre altres.
3.- Dotar els centres d’Atenció Primària de Premià de Mar i Premià de Dalt de l’equipament necessari per realitzar diagnòstic per la imatge, tant a l’àrea de traumatologia com de ginecologia.
4.-Dotar els centres d’Atenció Primària de Premià de Mar i Premià de Dalt del servei d’urgències pediàtriques.
5.-Garantir la transparència sobre quines despeses són incloses en el pressupost de l’atenció primària en els pressupostos anuals.
6.-Comunicar aquest acord municipal al President de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Economia i Hisenda, al Departament de Salut i a l'entitat Amnistia Internacional Catalunya (info@amnistiacatalunya).
Entitats promotores: Amnistia Internacional Catalunya, Medicus Mundi Mediterrània, Rebel·lió Atenció Primària, Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Marea Blanca Catalunya, Metges de Catalunya.
Mocions i preguntes Octubre 2022
Els restants 2.251 veïns i veïnes estrangeres majors d’edat, el 59,81%, tot i viure a Premià de mar no tindran el dret a votar, destacant d’aquest grup la comunitat del Marroc (683), Gàmbia (307), Argentina (142), Hondures (137), Senegal (136), Xina (114) i Pakistan (108).
En tots els casos les persones estrangeres que puguin i vulguin exercir el seu Dret a Sufragi a les properes eleccions municipals de maig de 2023 han de sol·licitar prèviament la seva inscripció al cens electoral.
NACIONALS DE PAÏSOS EUROPEUS
L’Oficina del Cens Electoral enviarà a finals d’octubre de 2022 una comunicació als ciutadans de la Unió Europea residents a Espanya que no hagin realitzat mai la declaració formal de manifestació de vot en eleccions municipals.
Quan rebin aquest escrit podran manifestar la seva voluntat de votar a les eleccions municipals per internet (sistema cl@ve o clau de tramitació telemàtica facilitada per l’INE) o per correu postal enviant la resposta a la carta directament a la Delegació Provincial de l’OCE, sense necessitat de pagar franqueig.
També es podran presentar en l’Ajuntament de residència, aportant l’imprès de declaració formal proporcionat per la Delegació Provincial de l’OCE i el document que acrediti la seva identitat (targeta d’estranger on consti el NIE, document d’identitat o passaport del país d’origen).
El termini de presentació finalitzarà el 30 de gener de 2023.
NACIONALS DE PAÏSOS AMB ACORD DE RECIPROCITAT DE VOT PER LES ELECCIONS MUNICIPALS
Condicions per la inscripció:
Ser major d’edat i no estar privat del dret de sufragi actiu. Estar inscrit al padró municipal d’habitants. Estar en possessió de l’autorització de residència a Espanya. Haver residit legalment a Espanya el temps exigit en el corresponent acord. Aquest requisit es justificarà aportant un certificat de residència expedit per la Comissaria de Policia.
A finals de novembre de 2023 l’OCE remetrà una comunicació als estrangers residents a Espanya, nacional de països amb un acord de reciprocitat de vot, que reuneixin les condicions establertes en el punt anterior. Aquesta comunicació inclou una clau de tramitació telemàtica que fa possible realitzar la sol·licitud telemàticament, o bé ho podran fer per correu postal enviant resposta a la Delegació Provincial de l’OCE, sense necessitat de pagar franqueig.
També podran presentar la sol·licitud a l’Ajuntament de residència identificant-se amb la seva targeta d’identitat d’estranger i aportant el certificat de residència expedit per l’Oficina d’Estrangeria o Comissaria de Policia de la província que correspongui.
El termini de presentació de sol·licituds es de l’1 de desembre de 2022 al 15 de gener de 2023.
Malauradament, els drets de ciutadania depenen encara fonamentalment de l’obtenció de la nacionalitat i, en el millor dels casos, de convenis de reciprocitat signats pels governs de torn, el que en el cas de Premià de Mar 2.252 persones queden excloses del Dret a Vot. La participació política i la representació de les persones migrades són fonamentals per a la transformació social de la ciutat. El dret de vot de les persones estrangeres ha de ser una eina de diàleg que ha d’acompanyar un procés d’inclusió a la societat, alhora que ha de ser un instrument d’empoderament contra el racisme i l’exclusió.
Per tots aquests motius, el Grup Municipal de Premià en Comú Podem proposa al ple de Premià de Mar l’adopció dels següents acords:
ACORDS
PRIMER.- Instar a l'Ajuntament de Premià que contacti a través d'sms, correu electrònic i/o trucada telefònica a tots els veïns i veïnes estrangers/es empadronats a Premià de Mar amb dret a vot per a facilitar que realitzin les passes necessàries per a la seva inscripció al cens electoral.
SEGON.- Afegir al web municipal tota la informació referent al dret a vot de les persones estrangeres, així com fer una campanya informativa a la revista municipal.
TERCER.- Manifestar la posició favorable de l’Ajuntament de Premià de Mar a la incorporació d’ofici al cens electoral de totes les persones estrangeres comunitàries i no comunitàries que tinguin dret de vot a les eleccions municipals.
QUART.- Manifestar la posició favorable de l’Ajuntament de Premià de Mar a l’efectiu atorgament del Dret de Sufragi en les eleccions municipals a les persones estrangeres residents al municipi.
CINQUÈ.- Instar a les Corts Generals i al Govern de l’Estat que adoptin les iniciatives legislatives i executives necessàries per a què les persones estrangeres residents gaudeixin del Dret de Sufragi a les properes eleccions municipals.
SISÈ.- Instar també el Parlament Europeu, en la línia de les seves resolucions i recomanacions, que legisli a favor del Dret de Vot dels ciutadans i ciutadanes de fora de la Unió Europea a les eleccions municipals.
Mocions i preguntes Setembre 2022
“Aquesta serà la legislatura de l’FP”, fou una de les primeres declaracions del Conseller Cambray a l’inici del curs 2021-22. Lamentablement, un cop finalitzat el curs s’ha revelat molt allunyada de la realitat.
Després d’un curs ple de despropòsits que han portat al límit el professorat, amb data d’1 de juliol de 2022, els centres d’FP van rebre una carta del Director General de Formació Professional informant que el Departament d’Eduació havia decidit augmentar les ràtios d’FP un 10% abans de l’inici de la matrícula. Una decisió presa unilateralment i fora de temps, que només s’entén en un intent d’apaivagar l’estrall que suposaria per a la Conselleria un nou reguitzell de titulars denunciant la manca de places públiques d’FP a Catalunya.
Cal recordar que a l’inici de curs escolar 2021-22, més de 10.000 alumnes es van quedar sense plaça per a poder cursar estudis de Formació Professional a Catalunya. Una situació inaudita, que va vulnerar el dret bàsic a l’educació i que va evidenciar la falta de planificació i de previsió de la Conselleria a l’hora de programar l’oferta amb suficients places públiques i amb un equilibri territorial ajustat a les necessitats de les persones i del teixit productiu i de serveis. Una falta de planificació que aquest curs es torna a fer palesa amb aquesta decisió.
Cal recordar que el Síndic de Greuges ja es va pronunciar sobre la situació crítica de la Formació Professional a Catalunya, després de les denúncies d’algunes famílies i sindicats. El Síndic va considerar que Catalunya té un dèficit de places estructurals i que hi ha una manca de garanties d’escolarització i d’oportunitats per als i les joves que opten per l’itinerari professional.
La proposta feta pel Departament d’augmentar l’oferta a través dels increments de ràtios dels cicles ja existents ja es va demostrar insuficient el curs 20221-232. així com l’augment de l’oferta formativa online mitjançant l’Institut Obert de Catalunya (IOC). Una solució que la COVID-19 ja va demostrar que no és útil.
Totes les dades objectives a l’abast sobre les necessitats de qualificació de la mà d’obra entre la nostra població activa indiquen que no només no es pot prescindir de l’FP del sistema educatiu per donar-hi resposta, sinó que se l’ha de reforçar amb moltes més places públiques i millors infraestructures, unes mancances estructurals endèmiques al nostre país.
Després de dècades de polítiques connivents per contenir i degradar l’oferta pública mentre les ofertes privades -i molt especialment a distància- creixien de forma desorbitada, resulta que la resposta de la Conselleria per donar cabuda a més alumnes és augmentar les ràtios, sense augmentar recursos ni recuperar les condicions laborals dels i de les professionals de la Formació Professional.
Cal recordar que l’actitud del Conseller Cambray, la manca de recursos en l’educació pública, la presa de decisions de manera unilateral per part del Departament d’Educació i la no recuperació dels drets i les condicions laborals del professorat han dut als sindicats i a les treballadores i treballadors a realitzar diferents vagues aquests darrers mesos. Unes mobilitzacions que sembla que pel Conseller no hagin existit, tornant a utilitzar la unilateralitat com a mecanisme per prendre decisions des del seu Departament.
Aquesta situació constata que excloure la Formació Professional del decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya va ser un error, així com l’exclusió del mateix de l’educació infantil. Ara en paguem les conseqüències d’una programació centralitzada insensible a les necessitats dels nostres pobles i ciutats.
Un decret que és contrari al que estableix la Llei Orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la Formació Professional i que porta annexada una memòria econòmica de 5.500 milions d’€. Uns recursos imprescindibles per garantir una FP pública i de qualitat, i que crearà 200.000 noves places de FP, 3.000 noves aules, la contractació de 50.000 nous docents, 60 noves titulacions per adaptar la mateixa a les demandes de la Indústria 4.0 i l’actualització de gairebé el 80% del catàleg de la FP. A aquests recursos, cal sumar els 14.906.250€ que li corresponen a Catalunya exclusivament per a la creació de noves places durant el curs 2022-2023, provinents del Pla de recuperació, transformació i resiliència del MEFP, i que s’haurien de sumar a les pròpies.
Catalunya necessita una aposta més decidida per la Formació Professional. Una aposta que ha d’anar acompanyada de recursos i de mesures per solucionar la situació dels milers de joves que no tenen assignada plaça per a seguir cursant els seus estudis, així com garantir la igualtat d’oportunitats, la formació al llarg de la vida i lluitar contra la segregació en els nostres centres escolars.
Per tot això exposat, el grup municipal de Premià em Comú Podem proposa al ple l’adopció dels següents acords:
ACORDS
PRIMER.- Instar el Departament d’Educació a augmentar les places públiques de FP, tant de Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM), Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) com els Programes de Formació i Inserció (PFI) per garantir l’accés a tot l’alumnat sense forçar les ràtios.
SEGON.- Instar al Departament d’Educació a reforçar els sistemes d’orientació i acompanyament a l’escolaritat de l’alumnat matriculat als ensenyaments secundaris, especialment de l’alumnat que s’ha preinscrit a determinats cicles formatius i no ha pogut accedir a l’oferta que més s’ajusta als seus interessos i expectatives.
TERCER.- Instar el Departament d’Educació a combatre les desigualtats territorials existents en la provisió de l’oferta de formació professional i prioritzar la creació de places a les comarques amb més dèficit de provisió.
QUART.- Reclamar al Departament d’Educació l’actualització del projecte de rehabilitació de l’Institut Premià de Mar i la seva execució, per tal de permetre el curs 24-25 ampliar l’oferta d’estudis de post-obligatòria en el centre.
CINQUÈ.- Instar el Departament d’Educació a planificar, conjuntament amb la comunitat educativa i amb els ens locals, la creació de nova oferta de Formació Professional de cara al proper procés d’admissió per al curs 2023-24, sense oblidar cap de les 3 branques que formen la Formació Professional:
Els Itineraris formatius específics, uns ensenyaments professionals adreçats a alumnes d'entre 16 i 20 anys amb necessitats educatives especials.
Els Programes de formació i inserció (PFI) , per a joves d'entre 16 i 21 anys que han deixat l'educació secundària obligatòria.
I els Cicles formatius, de grau bàsic, mitjà i superior.
SISÈ.- Traslladar aquest acords al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a CCOO, a UGT, a USTEC, a AFFAC i a PIMEC.
Durant els dos últims anys, la Comissió Europea i els Governs dels estats membres han estat negociant un enduriment de les metes de retallada d'emissions en línia amb el que li exigia Nacions Unides per a complir amb l'Acord de París.
L'aprovació de la Llei 7/2021, de 20 de maig, del canvi climàtic impulsada pel Govern de l'Estat estableix, entre altres objectius, reduir un 23% les emissions de gasos d'efecte hivernacle l'any 2030 i aconseguir la neutralitat climàtica l'any 2050 a Espanya. Uns propòsits que han d'anar acompanyats de la desaparició dels vehicles de combustió. Una desaparició que ja té data, ja que el Parlament Europeu ha dictat que l'any 2035 no es puguin comercialitzar aquest tipus de vehicles en aplicació del Pacte Verd Europeu.
Segons dades recollides pel III Observatori de la Mobilitat Sostenible, Espanya necessitarà 5 milions de vehicles elèctrics per assolir els objectius marcats per l'Agenda 2030 de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. En l'actualitat, n'hi ha matriculats 180.000 a tot l'Estat. La gràfica que podeu veure a continuació és molt significativa:
L'Estat Espanyol és el penúltim estat de la UE, tan sols davant de Grècia en matriculacions de vehicles elèctrics.
Per assolir els objectius fixats per l'agenda 2030, el parc de vehicles elèctrics s'ha de multiplicar per 28 en els pròxims 8 anys, així com augmentar considerablement els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics als nostres pobles i ciutats. Un objectiu que el Govern de l'Estat ja ha fixat amb la instal·lació de 100.000 punts de recàrrega l'any 2023. Els diferents plans MOVES van en la direcció d'impulsar la mobilitat eficient i sostenible mitjançant ajudes per la compra de vehicles elèctrics i híbrids endollables.
Segons dades de la Direcció General de Trànsit del Ministeri de l'Interior, l'any 2021 n'hi havia 26 al municipi de Premià de Mar. Una dada que augmenta fins als 272 si se sumen els vehicles híbrids i híbrids endollables.
Tot i l'esforç de les administracions supramunicipals, des del món local també s'han d'iniciar polítiques per garantir l'electrificació dels vehicles. L'elaboració d'un pla estratègic d'instal·lació d'electrolineres per a vehicles elèctrics ha de facilitar aquesta transició. Actualment, Premià de Mar compta amb zero electrolineres, segons eurochanging, ni té cap ordenança reguladora per oferir el servei.
La Generalitat de Catalunya a través de l'institut Català de l'energia va elaborar un document dirigit als ajuntaments "La recàrrega del vehicle elèctric; Serveis municipals de recàrrega de vehicles elèctrics" https://icaen.gencat.cat/web/.content/10_ICAEN/17_publicacions_informes/08_guies_informes_estudis/informes_i_estudis/arxius/20211231_InformeRecarregaVehiclesElectricsAcc.pdf
Per tot això exposat, i amb l'objectiu de garantir la transició de l'electrificació del parc de vehicles de Premià de Mar, el grup municipal de Premià en Comú Podem proposa al ple l'adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. Instar al Govern de Premià de Mar a elaborar un pla d'instal·lació de fotolineres al nostre municipi.
SEGON. Instal·lació de fotolineres abans que finalitzi el Pla MOVES.
https://www.idae.es/ayudas-y-financiacion/para-movilidad-y-vehiculos/plan-moves-ii
TERCER. Que en els punts de recàrrega es tingui en compte la possibilitat d’instal·lació de plaques solars.
QUART. Instar al Govern de Premià de Mar a elaborar, en el termini màxim de sis mesos, una ordenança reguladora per oferir el servei de recàrrega elèctrica a les electrolineres de la seva propietat.
Atès que el Port de Premià és un espai on predominantment hi ha activitat comercial.
Atès que a la torre propietat de l’Ajuntament de Premià de Mar, fa anys que hi ha penjada una pancarta de publicitat de la concessionària del port.
El grup municipal de Premià en Comú Podem fa les següents preguntes:
PRIMER: Quina és la qualificació cadastral actual del Port?
SEGON: Existeix un contracte de lloguer de l’espai de la torre del port com espai publicitari?
TERCER: Des de quan existeix aquest contracte?
QUART: Quina és la quantitat econòmica que es rep pel lloguer de l’espai publicitari de del torre del port de Premià?
Mocions i preguntes Juliol 2022
Atès que el Comitè Unitari de Personal està integrat per CCOO, UGT i CGT i representa el conjunt de treballadors i treballadores públics municipals.
Atès que al desembre de 2021 aquesta representació sindical va emetre un informe en el que reclamava més i millor accés a documentació de gran rellevància per la seva tasca representativa.
Atesa la importància de garantir mecanismes de negociació col·lectiva amb la màxima transparència i responsabilitat.
Atès que en aquest informe es valorem els esforços i les millores produïdes en matèria de Persones i Gestió del Talent, però s’assenyalen també algunes pràctiques que poden estar perjudicant a la plantilla.
Atès que algunes d’aquestes pràctiques poden suposar un incompliment de la normativa vigent, tal i com senyala el mencionat informe: “El govern municipal no és desconeixedor del malestar que està generant la seva inacció pel que fa a l’impuls d’un reglament de carrera professional. Paradoxalment, fins ara no ha actuat propositivament com caldria esperar, sinó que, argumentant la seva inexistència, ha fet un abús manifest de la discrecionalitat que el situa en determinats casos en un context de presumpta il·legalitat. Així, hem assistit a una situació en la que personal eventual ha desenvolupat i desenvolupa encara de manera encoberta funcions jeràrquiques, personal interí que ha estat designat per cobrir llocs distints dels que van motivar el seu nomenament, llocs de personal directiu sobre els quals tenim dubtes que s’hagin aplicat, quant a la seva cobertura, els preceptes continguts al ROM i al TREBEP, nomenaments de llocs de lliure designació sense la preceptiva publicitat i concurrència...”
Atès que han transcorregut sis mesos des de l’emissió d’aquest informe.
Per tot això el Grup Municipal de Premià en Comú Podem presenta a l’equip de govern les següents preguntes.
Quines mesures s’han pres per donar resposta a les demandes expressades pel Comitè Unitari al seu informe de 21 de desembre de 2021.
Quina previsió té el govern respecta a la elaboració del Reglament de carrera.
Mocions i preguntes Juny de 2022
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/2004 la qual, a través d’una iniciativa legislativa popular, creava 30.000 noves places d’Escola Bressol de titularitat pública. Aquesta llei tenia la intenció de fer un primer pas cap a una oferta pública ajustada a la demanda real i reforçava la idea que l’educació en la petita infància, entre el naixement i els 3 anys, era clau pel bon desenvolupament de les persones. La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC), en el seu article 56, reconeix les escoles bressol com a part de l’educació Infantil amb l’objectiu de promoure el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a l’inici del procés d’aprenentatge, i de prevenir i compensar els efectes discriminadors de les desigualtats d’origen social, econòmic o cultural.
El Departament d’Educació va elaborar el Mapa de 0-3, tenint en compte la complexitat i les característiques de cada municipi, i va establir les fórmules de finançament per als ajuntaments per tal de facilitar la creació i el manteniment de les places previstes a la Llei. Això va permetre incrementar l’oferta pública de places educatives de 0 a 3 anys. En aquest sentit, el 19 de novembre de 2010 es va signar un Acord Marc entre la Generalitat de Catalunya, la FMC i l’ACM, referent al finançament del sosteniment de les places públiques de les llars d’infants de titularitat de les corporacions locals i s’establia una aportació de la Generalitat de 1.800€ per alumne per al curs 2010-2011.
L’acord preveia que el cost de les Escoles Bressol Municipals es finançaria a parts iguals entre les famílies, els ajuntaments i el Departament d’Educació. Per la qual cosa 1/3 del cost havia d’estar finançat per la Generalitat: 1.800€. Segons aquests acords la Generalitat havia de finançar amb 1.800€ el curs 2011/12. No ho va fer i va reduir el finançament unilateralment, passant de 1.800€ a 1.600€ fins a 1.300€, i el 2012 es va amenaçar amb 1.000€ per acabar en els 875€.
A partir del curs 2012/2013 el sosteniment de les Escoles Bressol Municipals passa a ser una suplència espontània de les quatre Diputacions catalanes, En l’article 198, recull que l'educació 0-3, en tant que no és programàtic ni ve condicionat a l’obtenció de titulació, és de competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obligació de sosteniment s'ha d'articular, tal i com estableix la llei, mitjançant els convenis que el Departament d’Educació signava amb els ens locals. Aquest fet va originar una despesa extraordinària per part dels Ajuntaments catalans i que va acabar fent que aquests ens locals iniciessin accions legals per garantir l’acompliment de l’esmentat acord. Després d’anys de procediments judicials, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acabar dictaminant sentència 946/2017, la qual dona la raó als ens locals i condemnava la Generalitat de Catalunya a pagar els deutes per la gestió de les escoles bressol des de 2012.
L’any 2019 Save the Children va publicar un informe en el qual concloïa que l’etapa 0-3 a Catalunya era cada cop més classista, ja que només el 38,4% dels infants catalans de 0 a 2 anys estaven escolaritzats. I afegia que el cost, la burocràcia, la rigidesa organitzativa i el component cultural eren les barreres que impedien l’accés al primer cicle d’infantil a la petita infància d’entorns més vulnerables i advocava per la tarifació social.
En el debat d’investidura, el President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, es va comprometre a impulsar la gratuïtat de l’educació dels zero als tres anys. I en el Debat de Política General celebrat a finals de setembre de 2021 va anunciar la gratuïtat per a les famílies pel curs 2022-23 del darrers curs d’escola bressol, l’anomenat infantil 2. D’aquesta manera el Govern pretenia iniciar la fase de procés de gratuïtat de l’escola bressol.
La nova proposta de cofinançament anunciada pel Conseller Cambray pel proper curs de les escoles bressol, i validada per les entitats municipalistes, es basa en pagar 3.200€ per plaça i any als Ajuntaments, corresponent a dos terços, declarant que amb aquest import la Generalitat cobreix ⅔ del cost de la plaça i condicionant el seu pagament als municipis a que el preu públic de l’escolarització per a les famílies sigui zero, tot i que en realitat no cobreixi el cost.
La política de terços que havia implementat el tripartit es cobria amb el pagament de la Generalitat de Catalunya, de les famílies i al món local, i el 2010, la Generalitat de Catalunya finançava les escoles bressol amb 1800€ per any i plaça. A 2022, el plantejament del Departament és finançar amb un import de 1600€. Import que resulta insuficient a molts municipis per a finançar el terç de l’escolarització que estan fent front actualment les famílies i que suposa una rebaixa del cost reconegut fa 12 anys, passant de 1.800 a 1.600€. A més, molts ens locals han augmentat els serveis i han garantit una millor qualitat, fent que el preu per plaça d'escola bressol arribi fins als 6.000€ en diferents municipis i fins a 7.400€ a la ciutat de Barcelona. També cal remarcar que el cost mig de les 42 escoles bressol titularitat de la Generalitat de Catalunya és de 7.000€.
La nova proposta tampoc contempla ni el finançament necessari per atendre la diversitat de les escoles bressol ni l’augment de la demanda que generarà la gratuïtat. Aquest augment de demanda provocarà la necessitat de crear noves places als municipis, repercutint en les despeses del Ajuntaments, i provocant que moltes families no puguin inscriure el seu fill o filla en una escola pública. És necessari parlar d’universalitat per aplicar la gratuïtat a les famílies.
És evident la necessitat de treballar per avançar en la gratuïtat de les escoles bressol i de manera prioritària per a la seva universalitat partint d’un co-finançament que reconegui els costos reals de cada municipi i sufragi el terç corresponent a les despeses d’escolarització per fer més assequible el servei a les famílies, però no es pot traslladar la despesa econòmica que origina als ens locals. Uns Ajuntaments que han augmentat les seves despeses per incompliments de la Generalitat de Catalunya, any rere any, i que no poden fer front a aquestes despeses extraordinàries ni tampoc reduir la qualitat del servei, i això no es garanteix amb la proposta del Conseller Cambray.
Per aquests motius, els grups municipals de Premià en Comú Podem i Crida Premianenca - Amunt proposa al ple l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a fer viable l’aplicació del compromís de la gratuïtat de l'escolarització al tercer curs (P2) de les escoles bressol públiques, sense que això repercuteixi negativament en els municipis.
SEGON. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a actualitzar la base del càlcul del cost de les places de les escoles bressol partint de l’import ja reconegut fa dècades i d’acord amb el seu cost total i real, ajustant-lo a un mínim i un màxim segons les diferents realitats del servei municipal.
TERCER. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a garantir la seguretat jurídica necessària per eliminar les ordenances reguladores que garanteixen el finançament de les escoles bressol mitjançant la signatura de convenis amb cadascun dels Ajuntaments que gestionin escoles bressol municipals.
QUART. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a aplicar la LOMLOE que preveu que en l’extensió del primer cicle d’educació infantil cap a una oferta pública suficient i assequible amb equitat i qualitat es tendirà a l’extensió de la gratuïtat, prioritzant l’accés dels infants en situació de risc de pobresa i exclusió social. En aquest sentit, incrementar el cofinançament en la creació de noves places i l’accés assequible per la via de la tarifació social o la bonificació tant a la resta de cursos com pel servei d’alimentació.
CINQUÈ. Reconèixer el paper protagonista dels municipis en el finançament de les escoles bressol municipals com a servei educatiu essencial des de fa dècades i, en l’actual proposta de co-finançament també de la construcció i de la inversió en manteniment dels equipaments, així com de la formació docent, subministraments i serveis d’alimentació i acollida de les escoles bressol.
SISÈ. Instar al Govern de la Generalitat a augmentar la despesa del Departament d’Educació fins arribar, com a mínim, al 6% del PIB, tal i com dictamina la LEC i mereix el sistema educatiu públic català.
SETÊ. Instar al Conseller Cambray a garantir espais de treball, de diàleg, de negociació i d’acord amb el món local per avançar en una societat més justa, més crítica i més democràtica.
VUITÈ. Donar trasllat dels presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, a l’Associació de Municipis de Catalunya i a la Federació de Municipis de Catalunya, a aFFaC, a CCOO, a UGT i a USTEC.
Després de l’acabament dels peatge a la C32 és el moment d’apostar decididament per la mobilitat sostenible i saludable al Maresme. I, això passa, per plantejar vies interurbanes, com la N-II, que travessen els municipis, acaparen espai públic, i generen greus problemes de sinistralitat, contaminació ambiental i acústica i emissions causants del canvi climàtic.
Cal convertir urgentment les anomenades autopistes urbanes, en espais per a les persones i prioritzar els desplaçaments a peu, en bicicleta i transport públic. Per això, volem estendre el model “Obrim carrers” de Barcelona a la nostra comarca i que sigui perdurable en el temps.
La N-II al seu pas pel Baix Maresme colonitza l’espai públic de la nostra façana litoral, amb un trànsit diari d’entre 35.000 i 40.000 vehicles segons dades del Pacte per la Mobilitat Sostenible del Maresme. Un impacte mediambiental insostenible en un context d’emergència climàtica, però també de contaminació acústica que condiciona la tranquil·litat i qualitat de vida dels veïns i veïnes. Actualment, la N-II, pràcticament, monopolitza les alternatives de desplaçaments interurbans entre els municipis del Baix Maresme, però a l’hora és una via excepcional per a la seva transformació, tant per la localització vora el mar i entre pobles, com per la seva topografia plana en gairebé tot el seu tram. Aquestes virtuts la converteixen en un espai perfecte per a convertir-se en una via innovadora on poder implementar un nou model de transport urbà i interurbà basat en els desplaçaments sense vehicles a motor.
Els moviments socials com Recuperem el Baix Maresme han estat organitzant durant els anys 2019, 2020 i 2021 un seguit de talls per als vehicles a la carretera N-II, en diferents trams al pas dels municipis, creant així espais per a la gent i convidant a la població a deixar de banda la mobilitat no sostenible. Aquests talls han donat pas de forma espontània a activitats saludables i positives per a les persones i la col.lectivitat, tant en els desplaçaments com en accions ciutadanes. Així doncs, creiem que ara és el moment que els ajuntaments agafin el relleu i comencin a promocionar aquestes activitats com a model per als nostres municipis, organitzant la prohibició de circular als vehicles durant els caps de setmana. Un programa que es podrà coordinar en molts indrets de Catalunya sota el paraigües “Recuperem les autopistes urbanes per a les persones”.
D’aquesta manera, al Maresme volem mostrar que cal accelerar l‘execució del projecte de pacificació de la N-II previst en el pressupost de 2022 de la Generalitat, i que aquest projecte s’ha de basar en:
● Recuperar espai públic per la ciutadania en l’espai que actualment ocupa la NII.
● Resoldre el problema de connectivitat interurbana a peu i en bicicleta i patinet entre els pobles del Maresme.
· Incrementar l'ús de transport públic rodalies i xarxes de bus creant espais de intermodalitat entre tots els modes de transport.
● Integrar el nou espai a les necessitats dels municipis.
Per tot això, considerem imprescindible que el nou projecte contingui aquests punts:
● Carril bici del Maresme. Ha de ser el nou eix ciclable per unir tots els municipis del Litoral Maresmenc, integrat a la xarxa EuroVelo 8. Ha de tenir una amplada pensada per la mobilitat diària i no pel passeig puntual, per això s’ha de situar en calçada i no en vorera. Situat a la banda del poble i no del mar per tal d’integrar-lo i fer-lo permeable a la població dels municipis i a les seves xarxa ciclables. En resum, ha de ser accessible per a la gent, amb entrades i sortides que en facilitin l’ús.
● Únicament 2 carrils el trànsit motoritzat, un per sentit, enlloc de trams amb 3 carrils. Amb prioritat per línies de bus urbà i interurbà. Replantejar les rotondes existents a la via, permetent a vianants i bicicletes creuar-les pel mig per poder seguir un traçat recte, reduint-ne la mida o eliminant-les si s’escau.
● Ampliació de voreres, places i parcs colindants amb l’actual N-II. Creació passos subterranis accessibles fins el passeig marítim.
● Punts intermodals davant de les estacions de tren de rodalies. Amb parades de bus intercanviador, que permetin la combinació de tren i bus interurbà amb les xarxes de bus urbà, aparcaments de bicicletes segurs i d’alta capacitat, i convertir en plataforma única els trams de calçada que toquen les estacions, per tal de facilitar-ne l’accessibilitat.
L’experiència ens diu que quan s’obren els carrers, la ciutadania pot fer moltes activitats i accedir a un espai públic saludable, on es respira aire lliure de contaminació i es pot parlar i escoltar sense soroll i, a més, el comerç proper es veu beneficiat de la major afluència de gent. Paradetes, jocs infantils, bicicletades, esports, actes culturals i musicals… Totes les entitats poden organitzar activitats en el nou espai guanyat. No volem esperar fins a que les obres estiguin acabades per a gaudir d’aquest espai que ens pertany, i és per això que proposem al ple de l’Ajuntament de Premià de Mar que adopti els següents:
ACORDS
PRIMER. Que l’Ajuntament assumeixi com a pròpia la responsabilitat de garantir una mobilitat sostenible dintre del municipi i de totes les seves vies interurbanes.
SEGON. Agafar el compromís de tallar la N-II als vehicles motoritzats, en el tram que travessa el municipi, com a mínim, un cap de setmana al mes, entre les 10h i les 21h, convidant a les entitats i associacions del municipi a crear activitats d’esbarjo i sostenibles en els espais alliberats.
TERCER. Reclamar a la Generalitat de Catalunya i al departament de Territori i Mobilitat, l'execució prioritaria de la pacificació de la N-II al pas pels municipis del Maresme.
QUART. Notificar els següents acords a la Vicepresidència de Politiques Digitals i Territori, a tots els grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya i a la Plataforma Recuperem el Baix Maresme.
Els infants més petits són present, futur i passat: Construeixen la història, formen part de la societat; en definitiva, també necessiten ocupar un lloc al món on ser feliços. Tots tenen dret a una educació pública de qualitat i han d’estar acompanyats per professionals titulats i en formació permanent. La societat i el món polític s’ha de comprometre a fomentar la qualitat en l’oferta d’espais, materials i recursos, per tal de donar a la infància dels 0 als 3 anys el protagonisme que mereixen. Però no només cal fomentar l’accés a una educació de qualitat durant la primera infància per una qüestió de dret, sinó també per la basant pedagògica que situa l’educació en la infància primerenca com una etapa clau per la seva importància en el desenvolupament neurològic i socioafectiu, com també per la besant de la justícia social, ja que educar en aquestes edats afavoreix la detecció i modificació de les situacions de risc social o de desigualtat. Els ajuntaments tenim competències amplies i clares d’actuació en la franja educativa del primer cicle d’educació infantil i tenim la responsabilitat i l’oportunitat d’exercir-les per portar a la pràctica aquest dret d’accés a l’educació de qualitat i la justícia social dels ciutadans més menuts.
En el cas de Premià de Mar, continuem disposant només d’una sola escola pública de primer cicle d’educació infantil o escola bressol, que pot oferir en l’actualitat 74 places (8 de lactants, 26 d’1-2 anys i 40 de 2-3 anys) en un municipi amb 28.523 habitants al 2021 i 150 naixements al 2020. Aquesta situació és totalment anòmala ja que si ens comparem amb poblacions de la comarca trobem municipis amb 2 escoles bressol com el Masnou (23.848 habitants), Montgat (12.260 habitants), Argentona (12.629 habitants) o Premià de Dalt (10.419 habitants) i Mataró (129.120 habitants) que compta amb 9 escoles bressol municipals, 1 per cada 14.400 habitants.
En el Ple del passat 21 de juny del 2021 els grups municipals de Premia En Comú Podem i Crida Premianenca ja vam presentar una iniciativa molt semblant que va ser rebutjada amb 11 vots en contra (5 del grup municipal Per la construcció d'una segona escola bressol municipal a Premià de Mar abans del proper curs 2023-24.
JXCAT-PDECAT, 3 del grup municipal PSCUxP-CP i 3 del grup municipal C’S) i que demanava que l’Ajuntament es comprometés amb la necessitat urgent de posar en funcionament una segona escola pública abans de finalitzar l’actual legislatura.
Enguany tornem a portar a Ple aquesta proposta per dos circumstàncies que reforcen encara més els arguments a favor d’una segona bressol municipal: La nova via de finançament provinent de la Generalitat i que permetrà que aquest proper curs 2022-23 el P2 sigui gratuït, i a partir del 2023-24 la gratuïtat es faci extensible al P1 i P0, i el fort increment de la preinscripció d’enguany en la nostra única bressol pública municipal. Dos aspectes que demostren l’interès de moltes famílies premianenques per l’educació pública en el tram dels 0 al 3 anys. Així també ho constata el resultat de la preinscripció per al curs vinent i que ha estat de 15 peticions per a lactants de 8 places disponibles, a P1 de 62 de 50 i a P2 de 45 de 25, segons llistats provisionals publicats al web de l’Escola Bressol Municipal Gafarrons.
Per altra banda, fer notar que el volum important de l’activitat de l’Ajuntament de Premià de Mar s’ha traslladat a les dependències de l’antiga fàbrica de Ca l’Escoda. Aquest fet ha alliberat o alliberarà properament diversos espais de propietat municipal, als que podríem afegir d’altres equipaments del municipi que per casuístiques diferents també han quedat o poden quedar alliberats en els propers mesos. Considerem que aquesta circumstància esdevé una bona oportunitat per abaratir i/o simplificar un futur projecte constructiu o de rehabilitació d’un espai actualment existent per allotjar-hi una segona bressol.
En definitiva, el nombre d’escoles públiques de cicle inicial d’un municipi són un bon indicador del grau del compromís del seu ajuntament en facilitar l’accés a l’educació pública, en termes d’impuls de la qualitat educativa, de lluita contra la segregació i foment de la justícia social, també en la primera infància. Creiem que com Ajuntament de Premià de Mar hem de prendre un compromís ferm i públic per situar-nos, el més aviat possible, en el grup de consistoris de la comarca que aposten clarament per l’educació pública, també en la franja dels 0 als 3 anys.
Cal que com ajuntament troben els recursos econòmics necessaris per revertir sense més dilació aquesta situació. Per la construcció d'una segona escola bressol municipal a Premià de Mar abans del proper curs 2023-24.
És per tot això que portem al Ple la proposta dels següents acords:
ACORDS
PRIMER. L’Ajuntament es compromet públicament en la necessitat urgent de posar en funcionament una segona escola pública de primer cicle d’educació infantil (escola bressol) per poder abordar la demanda del curs 2023-24.
SEGON. L’Ajuntament es compromet a trobar un emplaçament per ubicar-hi la segona bressol aprofitant algun equipament municipal en el qual caldrà intervenir per adaptar-lo infraestructuralment perquè compleixi amb els requisits tècnics i normatius necessaris per acollir una escola bressol del 0 als 3 anys.
TERCER. L’Ajuntament es compromet a destinar els recursos econòmics necessaris per fer possible aquesta segona escola bressol.
Totes les persones tenim un paper clau en el canvi social per a aconseguir la igualtat i el reconeixement de les persones LGTBI. El respecte per la diversitat afectiva, sexual i de gènere és un element de valor i de riquesa social en la promoció del qual està implicada tota la ciutadania. Al mateix temps, la visibilitat i la promoció de les llibertats sexuals i de gènere no són drets exclusius de les persones LGTBI, sinó que beneficien a tothom. Per això, quan es parla de diversitat afectiva, sexual i de gènere es fa referència a un dret de ciutadania.
Els municipis on gairebé tothom es coneix, poden ser entorns complicats per a les persones LGTBI. La invisibilitat, la falta de referents, de llocs de trobada i de relació, així com de teixit associatiu LGTBI, són elements que dificulten la vida i impedeixen un desenvolupament ple. Moltes persones LGTBI acaben marxant a ciutats més grans, on es disposa d'un ventall més ampli de recursos, activitats, espais de trobada, etc. A aquest moviment migratori cap a les grans ciutats a la cerca de llibertat, anonimat, tolerància i futur se'l coneix com “sexili”. Malgrat els avenços, el sexili continua sent una decisió comuna per a les persones LGTBI de molts pobles i ciutats de Catalunya.
Acabar amb aquestes desigualtats implica fer polítiques reals i efectives contra la discriminació i la desigualtat social. És urgent treballar perquè els nostres pobles i ciutats siguin també llocs segurs i amables en els quals viure la diversitat sexual, afectiva i de gènere de manera positiva, plena i normalitzada.
Les administracions locals tenen un rol central en la promoció i la implementació d'aquestes polítiques. El paper del món local és primordial per a promoure societats més igualitàries, respectuoses i justes i, per la seva proximitat amb la ciutadania, els ens locals se situen en un lloc privilegiat en la promoció de la igualtat i la diversitat afectiva, sexual i de gènere. En un context marcat per la pandèmia, és més important que mai que els ens locals assumeixin l'obligació de garantir el dret de les persones LGTBI a desenvolupar un projecte de vida lliure d'obstacles, discriminacions i violències, establint mecanismes per a això, destinant mitjans, recursos i ajuts públics.
Per tot el que s'ha exposat, el Grup Municipal de Premià en Comú Podem a l'Ajuntament de Premià de Mar proposa al Ple els següents acords:
ACORDS
PRIMER.- Comprometre’ns a treballar perquè el municipi sigui un lloc segur i amable en el qual viure la diversitat sexual, afectiva i de gènere de manera plena i normalitzada fomentant actituds positives, de suport i de no discriminació cap a les persones LGTBI, possibilitant espais i llocs de trobada i relació, així com a contribuir al desenvolupament del teixit associatiu LGTBI.
SEGON.- Incrementar els recursos tècnics i econòmics pel desenvolupament de polítiques per la diversitat afectiva i sexual, ampliant el pressupost municipal en matèria de polítiques LGTBI, garantint alhora les condicions perquè les polítiques LGTBI es prioritzin i es consolidin.
TERCER.- Desenvolupar i/o consolidar els serveis municipals d’informació i atenció a persones LGTBI assegurant que es destinen prou recursos econòmics i personal tècnic especialitzat per garantir informació, atenció i assessorament sobre salut, treball, habitatge i recursos per a persones LGTBI, així com suport i acompanyament jurídic i psicològic.
QUART.- Desenvolupar polítiques de prevenció de la LGTBIfòbia amb recursos de formació adreçats al personal tècnic de l’ajuntament i sensibilització cap a la ciutadania, que facin de les nostres ciutats i pobles espais segurs per a la diversitat sexual i de gènere en totes les seves manifestacions.
CINQUÈ.- Dotar, en l'àmbit de l’atenció en violències, de recursos al SAI (Servei d’atenció integral a persones LGTBI), per a garantir a les persones LGTBI que pateixen o es troben en risc de patir qualsevol classe de violència o discriminació el dret a rebre de manera immediata una protecció integral, real i efectiva.
SISÈ- Desplegar estratègies per a la promoció dels drets laborals de les persones LGTBI tals com: l’adaptació i millora de la capacitat de resposta dels serveis d’inserció laboral; la incorporació a les convocatòries de subvencions criteris d’igualtat d’oportunitats; la incorporació de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en programes municipals d’ocupació i d’inserció laboral adreçats a col·lectius vulnerables.
SETÈ.- Garantir habitatge social immediat per a persones LGTBI en situacions de LGTBIfòbia i que estan vivint en condicions de precarietat habitacional, ampliant les places d’emergència i els recursos d’habitatge d’inclusió de les entitats socials. Així com ajuts al lloguer.
VUITÈ.- Donar trasllat d'aquests acords a tots els grups del Congrés dels Diputats, al Ministeri d'Igualtat, al Govern de la Generalitat, a la Conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, a tots els grups del Parlament de Catalunya, a les entitats membres del Consell Nacional LGTBI, la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya, la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) i les entitats municipalistes de Catalunya.
Atès que recentment el Jutjat Contenció Administratiu núm. 17 de Barcelona ha dictat sentencia sobre l’intent de l’equip de govern de restringir el padró municipal.
Atès que quan es va aprovar la restricció de l’accés al padró municipal els grups municipals que van votar a favor ja eren conscients que estaven actual encontra de la llei.
Atès que tal i com diu la sentència “existeix temeritat” en l’actitud dels regidors i regidores que van votar a favor, ja que el Síndic de Greuges va posar en el coneixement de la correcta interpretació de la normativa aplicable.
Atès que la sentencia condemna a l’Ajuntament de Premià de mar a fer-se càrrec de les costes del judici.
El grup municipal de Premià en Comú Podem fa les següents preguntes:
PRIMER: Quants recursos públics de l’Ajuntament de Premià de Mar han estat destinats a la defensa jurídica de la política de l’equip de govern de restricció de l’accés al padró que la sentencia ha considerat “absolutament reprovable, discriminatòria, injusta i contrària als principis que regeixen la nostra societat”?
SEGON: Quines mesures s’han pres per tal d’aplicar dita sentència?
TERCER: Cóm es compensarà a aquelles persones que per no disposar de títol del propietat o contracte de lloguer se’ls ha negat a empadronar-se?
Atès que en diferents ubicacions del nostre municipi s’han instal·lat pals “sefie”.
El Grup Municipal de Premià en Comú Podem presenta a l’equip de govern les següents preguntes.
Quin cost ha tingut la instal·lació d’aquests pals y com han estat finançats.
11.000€ taxa turística 2.000€ + pressupost
En quines ubicacions s’han instal·lat i quins han estat els criteris.
Gibraltar, República, mirador port, Països Catalans
Quin es l’objectiu d’aquestes instal·lacions.
Quina valoració fa l’equip de govern d’aquesta proposta.
Mocions i preguntes Maig de 2022
Al novembre de 2021 a la plaça Tetuan de la ciutat de Barcelona, lamentablement el foc es va emportar la vida d’una família veïna amb dos infants menors d’edat. L’endemà de l’incendi, les treballadores i treballadors del Servei d’Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM) de l’Ajuntament de Barcelona, que havien atès les víctimes, van fer un crit d'alerta. En un comunicat avisen que hi ha més famílies amb infants “en la mateixa situació”. També adverteixen que treballen “amb recursos insuficients d’administracions supramunicipals” i que la majoria de les persones que atenen “no poden accedir a les poques alternatives d’habitatge que ofereix l’administració o al mercat laboral” per la falta d’un NIE. Un fet que, segons els i les professionals dels serveis socials, els i les “aboca a malviure en infrahabitatges”.
Les causes d’aquest tipus d’incidents no són mai fortuïtes quan es tracta de pobresa energètica i d’infrahabitatges, i les conseqüències també són part d’unes polítiques migratòries i socials injustes que no tenen en compte l'interès superior del menor davant de qualsevol altre interès en conflicte. El dret del menor a la vida en família i la seva protecció han de prevaldre per sobre de les polítiques de control del flux migratori pel que aquesta família, ni cap, mereix viure en aquestes condicions.
Als pobles i ciutats de Catalunya es promou un model intercultural d’educació universal, basat en els valors de respecte a les diversitats de gènere i origen, de la igualtat de drets així com d’oportunitats “per a totes les persones”. Aquesta realitat curricular contrasta amb l’evidència que el sistema jurídic i administratiu d’inclusió cap a la plena ciutadania, la Llei d’Estrangeria, deixa fora un elevat nombre de menors en situació irregular (34.000 a Catalunya). La mort d’aquests menors amb mare romanesa i pare pakistanès, com d’altres que conviuen entre nosaltres en situació de pobresa i infrahabitatge, es podrien evitar si prioritzem l’interès del o de la menor modificant parcialment el règim comunitari, la Llei d’Estrangeria i el sistema de protecció social.
Pel que fa al règim comunitari no és comprensible que la seva condició de resident no es pugui reconèixer plenament si les persones que viuen permanentment al territori es troben en situació de pobresa severa i/o sensellarisme.
D’aquesta manera, cal abordar una aplicació de la normativa europea ampliada a la condició de residents i de la seva protecció social. El dret a residència de ciutadania de la UE hauria de ser una realitat per a qualsevol persona amb independència de la seva situació econòmica. Actualment hi ha borses de pobresa de persones comunitàries als nostres pobles i ciutats que no gaudeixen de la condició plena de ciutadania europea al territori espanyol. Els Estats no haurien de limitar els drets per la manca de recursos econòmics, i en canvi haurien de donar una resposta jurídica, administrativa i social una vegada constatada la seva situació de permanència continuada.
Així mateix, les Administracions Públiques han de remoure tots els obstacles per permetre l'accés als ajuts socials de la ciutadania de la UE amb independència de la seva situació administrativa. Els Estats membres de la UE han de ser sobirans per estendre el sistema de protecció assistencial més enllà de les restriccions que la normativa europea estableix sobre lliure circulació i residència dels seus ciutadans.
Per altra banda amb una modificació parcial de la normativa d’Estrangeria podríem garantir l’accés a una autorització de residència als i les menors que visquin de manera permanent al territori. Així com estendre la protecció d’aquests menors a la regularització dels seus progenitors i progenitores que alhora són les persones que tenen l’obligació de cuidar-los i fer efectius els seus drets.
En aquest sentit, proposem la modificació de la Llei d'Estrangeria per tal que protegeixi especialment tots els i les menors, incloent un nou supòsit d'accés a la residència de llarga durada per a tots els i les menors nascuts en territori espanyol amb independència de la situació administrativa en què es trobin els progenitors i progenitores i que modifiqui l'accés a l'autorització de residència dels menors no nascuts a Espanya, eliminant els requisits actuals de permanència prèvia al territori espanyol de dos anys, de residència legal i mitjans econòmics del progenitor o progenitora, així com l'informe d'adequació de la habitatge, exigint únicament, una permanència prèvia de més de tres mesos, empadronament i escolarització del menor. La vigència d’aquesta autorització de residència temporal seria d’un any prorrogable a dos si el menor continua residint a l’Estat espanyol.
L'última reforma del Reglament d'estrangeria referent a la documentació dels menors no acompanyats i dels i les joves extutelats ha suposat una millora important en el reconeixement efectiu dels seus drets a la residència i al treball, recollint la majoria de les reivindicacions de les entitats d’assistència a la infància. Tot i això, ha deixat de banda el dret dels menors que es troben en territori espanyol amb els seus progenitors i progenitores o familiars (menors acompanyats), situant-los en pitjor condició que els menors no acompanyats quant a l'atorgament del dret a residir a Espanya. Urgeix, per tant, que l'Estat compleixi els seus compromisos internacionals, sigui respectuós amb els drets de la infància i l'adolescència, i implementi polítiques de protecció realment efectives per a totes i tots els menors amb independència de la seva situació administrativa i la dels seus progenitors.
Finalment, cal eliminar tots els obstacles per permetre l'accés a les proteccions socials que afectin menors amb independència de la situació administrativa del menor o els seus progenitors. A Catalunya i al conjunt de l'Estat, on encara no s'hagi implementat, cal una modificació dels requisits d'accés a la Renda Garantida de Ciutadania, beques menjador i altres proteccions socials, de manera que es permeti a les persones en situació irregular i especialment amb menors a càrrec, comptar amb una prestació econòmica seguint criteris d'exclusió econòmica i de permanència al nostre territori, prenent com a exemple el que s'estableix al sistema assistencial del País Basc.
Alguns ajuntaments de Catalunya tenen un sistema de protecció als menors que es troben en situació jurídica i administrativa irregular, com per exemple els serveis de beques menjador per tal d’igualar en oportunitats a la resta de menors en situació de vulnerabilitat. Algunes AMPA’s fins i tot han hagut d’emprar els seus NIF’s per donar el servei de beques menjador per a tots els infants que ho necessiten i que no compten amb un NIE.
Per tots aquest motius, el Grup Municipal de Premià en Comú Podem proposa al ple de Premià de Mar l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. Reforçar a nivell local el sistema de protecció social que, indiferentment de la situació jurídica dels veïnes i veïnes, afecti al conjunt dels seus serveis dirigits a tots els menors.
SEGON. Instar el “Departament de Drets Socials” de la Generalitat de Catalunya a la modificació de les condicions d’accés a la Renda Garantida de Ciutadania per tal de garantir l’accés a aquesta als progenitors i progenitores de tot menor que convisquin de forma permanent al territori nacional.
TERCER. Instar la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya que defensi davant d’altres institucions una proposta de protecció integral dels menors en situació irregular i les seves famílies similar a la del País Basc.
QUART. Instar el “Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones” a elaborar una modificació de la Llei d’Estrangeria per donar cobertura jurídica al conjunt de menors i progenitors i progenitores que conviuen de forma permanent al territori nacional.
CINQUÈ. Instar el “Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones” a elaborar una modificació de l’aplicació del règim comunitari per tal de garantir la residència del conjunt de ciutadans i ciutadanes comunitaris (i els familiars de comunitaris i comunitàries) que viuen permanent al territori nacional, malgrat la seva situació econòmica.
SISÈ. Traslladar els presents acords al Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones del Govern de l’Estat, els Departament de Drets Socials i al de Feminismes i Igualtat de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés, Senat i Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya.
La pirotècnia al nostre país és considerada com a sinònim de festa i d’alegria. Entesa com a espectacle, executada per professionals o entitats socials especialitzades, en una data, un horari i un espai concrets i aptes per a la seva utilització, és un tret distintiu de la nostra cultura popular, que es desenvolupa majoritàriament amb les mesures de seguretat pertinents i amb uns impactes acotats.
No obstant això, els focs d’artifici i la pirotècnia van acompanyats de molèsties i danys de diverses consideracions que, com a societat moderna i inclusiva, hem d’abordar. La generalització de l’accés a artefactes pirotècnics de gran impacte sonor al conjunt de la població, inclosos infants que en fan un ús encara menys conscient, genera un impacte negatiu a la convivència i entorn de les nostres ciutats i pobles.
L’ús indiscriminat de pirotècnia d’alt impacte sonor provoca perjudicis greus a adults i infants amb trastorns de l’espectre autista, amb hipersensibilitat auditiva o sensorial, amb malalties mentals, amb malalties del son, amb depressions o convalescents d’altres malalties. És nociu en especial per a la petita infància i per a la gent gran, agreujant-se en casos de malalties degeneratives. També ho és per a tots els animals que conviuen amb nosaltres, siguin domèstics o silvestres, que no comprenen la situació i en pateixen l’impacte multiplicat, en tenir una oïda habitualment molt més desenvolupada que la dels humans. Aquesta manera de celebrar la nostra alegria provoca por, angoixa, tristesa i dolor a molts dels qui formen part de la nostra societat.
L'OMS indica que l'exposició a nivells superiors de 100 dB ocasiona danys greus auditius i fins i tot pèrdua immediata d'audició. Els sons superiors en intensitat causen llindar del dolor en humans, quan se sobrepassen 125 dB i pot ser insuportable a 140 dB. La pèrdua auditiva que apareix de manera immediata davant un so intens i impulsiu, es coneix com a trauma acústic.
No podem oblidar-nos de les espècies animals amb agudesa auditiva més desenvolupada. Per exemple, les ratapinyades reconeixen sons molt aguts majors als 201 (KHZ). Entre els animals domèstics els gats estan entre 48-85 (KHZ), en els gossos fins a 60 (KHZ); generalment la sensibilitat auditiva dels animals és major que els humans.
A causa de la sensibilitat sensorial més gran dels animals, aquests perceben sons inaudibles per l'ésser humà sent més vulnerables a l'alteració auditiva. Sentint taquicàrdia, desorientació, por, fòbies, tremolors, perduda de control, nàusees falta d'aire i estrès posttraumàtic podent fins i tot ser letals per a ells.
Els gats i gossos senten temor i fugen, la qual cosa pot provocar un accident o perdre's, això el comprovem en veure el seu comportament inusual, com escapar, saltar, o travessar finestres. Això pot provocar lesions greus. Els ocells ho sofreixen amb taquicàrdies que poden provocar-los la mort.
Cada any lamentem accidents causats per artefactes pirotècnics amb resultat de lesions, de vegades irreversibles, sovint provocats per la desastrosa combinació d’artefactes pirotècnics i alcohol. Anualment, el nostre país pateix danys al medi natural i incendis, provocats per l’ús indiscriminat d’aquests artefactes. Any a any lamentem danys contra la propietat pública i privada per aquest mal ús. Any rere any, milers d’animals moren per cardiopaties o per vandalisme, arran d’aquest ús indiscriminat. Cada any, els municipis del país gasten grans quantitats de diners públics en la neteja, restauració i reparació dels danys que causen. La pirotècnia s’ha de regular per a protegir les vides de tots i totes i enfortir la convivència. No sembla raonable que durant diverses setmanes cada any, infants i adults del municipi carreguin amb artefactes pirotècnics i els utilitzin de forma indiscriminada a qualsevol espai, a qualsevol hora i sense preocupar-se ni de la seguretat pròpia i d’altri, ni de l’impacte dels artefactes, ni de la neteja posterior al seu ús.
És un fet que la pirotècnia ha d’afrontar un procés de modernització i reservar-se majoritàriament a espectacles professionals o d’entitats especialitzades, i regular a cada municipi els espais i els horaris acotats en què la ciutadania en general pugui fer ús d’aquests artefactes, vetllant sempre per a la protecció més gran possible dels col·lectius de persones vulnerables, dels animals i dels entorns naturals i per la mateixa seguretat dels usuaris i usuàries.
Per tot el que s’ha exposat, el Grup Municipal de Premià en Comú Podem proposa al Ple l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER.- Que l’Ajuntament de Premià de Mar doni suport a les festes populars i a la cultura del nostre país, en què la pirotècnia s’utilitza per part de professionals o d’entitats socials especialitzades en unes dates, horaris i ubicacions concretes, aptes i respectuoses.
SEGON.- Que l’Ajuntament de Premià de Mar es comprometi a regular, amb una ordenança específica o un annex a les ordenances de convivència existents, la utilització de la pirotècnia al municipi, especialment d’aquella que suposa un alt impacte sonor, delimitant els dies, els horaris i les ubicacions concretes en què es podrà fer ús d’artefactes pirotècnics per part de la ciutadania en general i implementant mesures de protecció i seguretat en el seu ús.
TERCER.- Que l’Ajuntament de Premià de Mar es comprometi a dur a terme campanyes informatives sobre els problemes i perjudicis que causa l’ús indiscriminat de pirotècnia d’alt impacte sonor en persones, animals i medi natural.
QUART.- Que l’Ajuntament de Premià de Mar es comprometi a utilitzar en les festes municipals, de forma prioritària, artefactes pirotècnics de baix impacte sonor.
CINQUÈ.- Comunicar l’adopció d’aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Mocions i preguntes Abril de 2022
El confinament i les diferents restriccions que els Governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya han hagut d’aplicar per a pal·liar les conseqüències sanitàries ocasionades per la COVID-19 ha desencadenat brots que han posat en alerta els especialistes en salut mental. Tot i això, i com ha passat en altres àmbits de la nostra societat, la crisi provocada per la pandèmia a fet aflorar allò que ja teníem amb noves i aguditzades dimensions. Vivim noves i velles angoixes, noves i velles expressions dels patiments, i tot acompanyat de l’orfandat de les nostres joves de no saber com ser ateses, escoltades ni ajudades.
L'Agència de Salut Pública del Departament de Salut, a finals del mes de juliol de l’any 2020, va presentar el resultat de l'enquesta “Salut en temps de confinament” que volia donar a conèixer i avaluar l'impacte que el confinament, provocat per la pandèmia de la COVID-19, podia tenir sobre la salut, el benestar emocional i els estils de vida de la ciutadania. Els resultats de l’enquesta confirmen que la mesura de confinament, tot i ser molt efectiva per a la protecció davant el contagi, ha tingut un elevat cost per a la salut mental de les persones, a més d’un elevat cost social i econòmic. De l'explotació de la resposta de les 37.810 persones que van fer l’enquesta destaca que:
- Es triplica el percentatge de població que refereix simptomatologia de depressió i malestar emocional durant el confinament.
- El percentatge de població que refereix simptomatologia ansiosa és quatre vegades més gran que abans del confinament; es triplica el consum de hipnosedants prescrits, i el de no prescrits augmenta 10 vegades.
- Els joves-adults i els i les estudiants, les dones, les persones amb menys estudis i aturades són els grups més afectats, amb gairebé el doble de risc de patir depressió, ansietat o malestar emocional.
Una de les evidències de l’enquesta, és que els trastorns psicològics són comuns a tota la societat, però afecten molt més quan les persones que ja venen d'una situació de vulnerabilitat prèvia, com pot ser la soledat, la manca de recursos, la manca d’expectativa d’autonomia o l'aïllament.
A banda, segons el CEO, arran del confinament:
- El 53% de persones entre 18 i 34 anys presenten problemes de concentració.
- El 37% de persones tendeix a no voler pensar ni parlar dels problemes.
- El 49% de persones ha patit depressió o desesperança.
- El consum de psicofàrmacs entre les més joves ha augmentat 3,5
Si ens centrem en les afectacions a les nostres joves, a l’Hospital Sant Joan de Déu, en aquests darrers mesos, s’han atès un 50% més de casos relacionats amb els trastorns mentals i l’estrès en persones joves. Tot i que la majoria d’aquests casos estaven relacionats amb quadres d’ansietat, depressió i trastorns alimentaris, destaca l’increment d’autolesions i intents de suïcidi. Una problemàtica que cal abordar destinant més recursos i estant amatents a l’evolució de la progressiva restauració de la mal l’anomenada nova normalitat.
Cal recordar que diferents estudis demostren que l’eficàcia de l’atenció a les persones que pateixen malalties mentals no té a veure amb el tipus de tractament sinó amb la qualitat de la relació que la persona estableix amb el professional terapeuta. Considerem que ara més que mai és l’hora de fer real l’atenció comunitària. Una vella i cíclica reivindicació que recorda que emmalaltim junts i que ens podem ajudar a recuperar el benestar. Els i les joves no necessiten més hores de consulta sinó més hores de professionals que treballen en els territoris de la vida quotidiana. Professionals que treballen junts amb altres professionals per modificar les condicions vitals de les persones que pateixen patologies mentals.
És l’hora de que les administracions públiques incorporin plans comunitaris de salut mental d’adolescents i joves que permetin modificar i ampliar l’atenció a la salut mental (com a prevenció, com a gestió dels malestar i com ajuda en situacions de trastorn) que reforcin els actuals recursos en aquest àmbit.
Per tot això exposat, el Grup Municipal de Premià en Comú Podem proposa al ple de l’Ajuntament de Premià de Mar l’adopció dels següents acords:
ACORDS
PRIMER.- Instar a l’Ajuntament a elaborar un projecte per a desplegar una Unitat Local per a la millora a la salut mental d’adolescents i joves, coordinant, a través de la contractació d’una persona professional, totes les accions que es determinin amb l’Espai Jove Can Salamó, amb l’Institut de Premià de Mar, el Centre d’Assistència Primària, el Servei de Rehabilitació Comunitària Maresme Sud, els Serveis Socials Municipals i la Taula Local de Salut. Passant del model actual de consulta a un model mix d’atenció en el propi territori construint junts un equip comunitari.
SEGON.- Instar l’Ajuntament a desenvolupar les competències municipals en matèria de promoció de la salut, hàbits de consum i salut ambiental i també de prevenció i detecció de problemes de salut mental.
TERCER.- Promoure el desenvolupament de processos compartits per a la detecció de persones amb problemes de salut mental i l’impuls de xarxes de suport comunitari i veïnal, que poden realitzar acompanyaments emocionals o suport a les tasques de cura.
QUART.- Instar la Generalitat de Catalunya a dotar els i les professionals dels recursos socioeducatius del suport i de l’assessorament necessaris per abordar, en les seves tasques d’acompanyament d’adolescents i joves, els aspectes relacionats amb la construcció d’una bona salut mental.
CINQUÈ.- Instar la Generalitat de Catalunya a consolidar una xarxa pública d’atenció comunitària en salut mental per a joves i infants coordinada amb la xarxa de serveis socials d’atenció pública i apostar per una veritable acció comunitària en salut mental.
SISÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a desplegar el Pla Nacional de Salut Mental i Emocional, augmentant els recursos i les dotacions econòmiques als Ajuntaments catalans per a poder desplegar aquests plans comunitaris.
SETÈ.- Donar trasllat dels presents acords al Departament de Salut, al Departament de Treball, al Departament de Drets Socials, a les entitats del sector de la salut mental de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.
El procés de descolonització del Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola de la qual segueix sent legalment la potència administradora i que el Marroc ocupa militarment des del 1975, ha patit un canvi de fons de la tradicional posició de l’Estat vers la seva solució. Segons les notícies aparegudes, s’hauria traslladat a les autoritats marroquines la predisposició per part del Govern d’Espanya a cercar una solució a la situació a partir de les propostes de la part marroquina, que emmarquen i limiten el camp de la resolució en concedir al Sàhara Occidental un marc d’autonomia dins el Marroc segons el pla presentat al 2007. Aquestes declaracions signifiquen un gir molt significatiu a la postura històrica d'Espanya que sempre havia advocat per una solució al conflicte en línia amb allò marcat les resolucions de l'ONU que reconeixen la sobirania política del Sàhara Occidental i per tant en reclamen la lliure determinació.
L’ocupació marroquina del territori sahrauí no només viola el dret internacional, sinó que ataca constantment els drets humans de la població del Sahra Occidental que viu sota la seva ocupació. El pla d'autonomia per al Sahra Occidental dins del Regne del Marroc ignora que durant els darrers 47 anys les autoritats marroquines han reprimit sistemàticament qualsevol moviment pels drets del poble sahrauí i els seus líders han estat empresonats o desapareguts.
La 45a Conferència EUCOCO de suport a la lluita del poble sahrauí celebrada a Las Palmas de Gran Canària el passat mes de desembre, es va posicionar amb contundència com a les 44 edicions anteriors, a favor de l'exercici del dret inalienable i imprescriptible del poble sahrauí a la autodeterminació i independència, a més del dret dels i les sahrauís a viure al seu territori ocupat avui pel Marroc.
En definitiva, la posició expressada pel president del Govern espanyol abandona el consens internacional expressat per les Nacions Unides, la Unió Africana, o el Tribunal de Justícia Europeu que reiteradament no han reconegut cap sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental.
No entenem ni compartim aquest canvi d’orientació en la política respecte el Sàhara Occidental i conseqüentment mantenim i reafirmem la nostra posició de solidaritat amb el poble Sahrauí i d’un itinerari per a una solució que assumeixi la seva voluntat. Seguirem treballant perquè la posició de les institucions espanyoles retorni a la cerca d’una solució basada en el Dret Internacional i el respecte a la voluntat del poble Sahrauí.
La resolució d’aquest conflicte –malauradament estancat- requereix un nou impuls, certament. Però aquest no pot passar per assumir el punt de partida i el marc resolutiu de la part marroquí. El moment internacional actual ja és prou complex com per a un realineament brusc com aquest, antagonitzant la part Sahrauí i altres països de la regió. Cal reimplicar tots els actors regionals, a les institucions europees i els esforços de Nacions Unides per dibuixar un camí amb ple respecte a la legalitat internacional. Continuarem treballant des de totes les institucions i acompanyarem les mobilitzacions ciutadanes que s'organitzin per mostrar la solidaritat amb el poble sahrauí. És per això que l'Ajuntament de Premià de Mar a través dels grups municipals que el componen, volen sumar-se a aquesta justa reivindicació aprovant els següents acords.
ACORDS
PRIMER.- Donar suport a la resolució del conflicte del Sàhara en el marc del procés de descolonització sustentat en les resolucions de l'ONU inclòs el dret d'autodeterminació del poble sahrauí mitjançant un referèndum.
SEGON.-. Traslladar al Govern d'Espanya el rebuig al pla del Regne del Marroc d'autonomia per al Sàhara Occidental per no complir les resolucions de l'ONU ignorant el dret a la lliure determinació del poble sahrauí.
TERCER.- Instar la Presidència del Govern de l’Estat així com al Ministeri d’Afers Exteriors a donar les explicacions imprescindibles en el Congrés dels Diputats sobre les raons d’aquest canvi d’orientació en una política que fins ara havia estat consensual a la política espanyola.
QUART.- Obrir un procés de reflexió social i polític per tal que les institucions espanyoles tornin a formar part de la cerca d'una resolució que garanteixi el dret d’autodeterminació del poble sahrauí i que ajudi a aconseguir una pau justa i duradora al territori.
CINQUÈ.- Traslladar a la Presidència del Govern d'Espanya els acords presos i el suport al reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Així mateix comunicar aquests acords al Ministeri d’Assumptes Exteriors, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya, a CEAS (Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sahra) ACAPS (Federació d’Associacions Catalanes Amigues amb el Poble Sahrauí) a la FEMP (Federación Española de Municipios i Provincias) i les entitats municipalistes de Catalunya.
Mocions i preguntes Març 2022
Tal com indica el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme, el Govern de la Generalitat va aprovar a novembre de 2019 l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025, el full de ruta que, sota el lema Fes-li lloc a la bici, recull una vuitantena d’accions perquè aquest mitjà de transport contribueixi a una societat més sostenible i saludable.
Augmentar la quota modal de la bicicleta en la mobilitat quotidiana és un dels principals objectius que es marca l’Estratègia, per aconseguir-ho aquesta proposa actuacions com: garantir la ciclabilitat a totes les àrees urbanes de forma contínua i connectada; promoure una circulació de bicicletes segura, confortable i directa; interconnectar les àrees urbanes i d’activitat econòmica situades a l’entorn dels 10 quilòmetres; i impulsar la intermodalitat bicicleta-transport públic mitjançant la dotació d’aparcaments segurs de bicicleta a les principals estacions de transport públic.
Actualment, els principals problemes que afecten els usuaris de la bicicleta a la nostra població són la manca d’infraestructures ciclables, la percepció d’inseguretat per l’excés de trànsit motoritzat i el risc de furt. Aquest problema pot reduir-se mitjançant la implantació d’aparcaments segurs de bicicleta. Així es necessari desenvolupar una xarxa d'aparcaments segurs per a bicicletes, que complementi els aparcaments lliures. La prioritat en un primer moment ha de ser la implantació d’un sistema d’aparcaments segurs de bicicletes prop dels punts nodals de transport públic com la estació de tren o les paredes del servei d’autobús.
En l’ampliació de la xarxa d’aparcaments segurs és essencial la participació dels usuaris, la consolidació de la xarxa d’aparcaments de bicicleta i la creació dels registres municipals de bicicletes.
El sistema implantat a l’Area Metropolitana de Barcelona Bicibox és una xarxa pública d’aparcaments gratuïts i segurs per a bicicletes, que es troba distribuïda pels diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
És un servei gratuït, segur i còmode i de baix impacte, ja que les estacions s'auto nodreixen amb energia solar; que a dia d’avui conta amb més de 12.000 usuaris i oferta més de 1.800 places en més de 165 estacions distribuïdes per més de 18 poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Atès que al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Premià de Mar, 2016-2021 demana incrementar la dotació d’aparcaments per a bicicletes i indica que és “una condició imprescindible per promoure els desplaçaments amb bicicleta és la dotació d’aparcaments còmodes i segurs, tant en el lloc d’origen com de destí dels desplaçaments.”
Per tots aquests motius, el grup de Premià en Comú Podem demana al ple l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- Complir amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Premià de Mar, 2016-2021 i amb el Pacte per la Mobilitat Sostenible del Maresme i instal·lar un sistema segur d’aparcament de bicicletes a les immediacions de l’estació de Rodalies i prop de les principals parades del servei d’autobús.
SEGON.- Estudiar la possibilitat a que el sistema utilitzat sigui compatible amb el servei ofert per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
TERCER.- Complir amb el Pacte per la Mobilitat Sostenible del Maresme i iniciar un registre de bicicletes municipals per facilitar la localització de les mateixes en cas de robatori o pèrdua.
QUART.- Iniciar un estudi que compti amb un procés participatiu per veure les millors ubicacions per la instal·lació d’aquesta infraestructura, per millorar la seguretat en origen dels aparcaments de bicicletes.
CINQUÈ.- Informar dels presents acords als membres de la Mesa de Mobilitat del Maresme, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i a la Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona.
Mocions i preguntes Febrer de 2022
Després de més de 9 mesos de negociacions, el 22 de desembre de 2021 es tancava un acord en matèria laboral que ha derogat aquells aspectes centrals de la reforma laboral del 2012 que va dur a terme el Partit Popular, que han tingut una major incidència a la devaluació dels drets laborals i sobretot dels salaris al nostre país. La reforma laboral va tenir com a objectiu ocult aprofitar la crisi per produir canvis en una direcció triple: devaluar de manera estructural els salaris, desequilibrar la negociació col·lectiva a favor de la patronal i substituir la flexibilitat pactada per la imposició unilateral de les empreses.
El nou acord laboral ha integrat els sindicats CCOO i UGT i el comitè de la CEOE i CEPYME i ha estat liderat per la Vicepresidenta del Govern i Ministra de Treball Yolanda Díaz. El Consell de Ministres del passat 28 de desembre de 2021, va aprovar el Reial Decret llei 32/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat de l’ocupació i la transformació del mercat de treball. Per la nova llei es restableixen els equilibris perduts en la negociació col·lectiva que recuperarà, novament, el seu paper central en les relacions laborals i fonamentarà un mercat laboral on la temporalitat se situï, per primera vegada, a l'entorn dels estàndards europeus.
El text, a més, dóna compliment tant a l'acord de Govern com als compromisos adquirits amb la Unió Europea plasmats al Component 23 i estableix les bases en matèria laboral per a una recuperació justa i inclusiva.
La nova norma, per tant, deroga la reforma laboral del Partit Popular i incorpora nous paradigmes, desterrant la precarietat i impulsant nous drets en el marc d'un nou estatut del treball digne, que redunden en una sortida social de la crisi a través de més i millor ocupació i l'aprofundiment en els instruments d'igualtat social.
Els principals canvis són:
1. Es recupera la ultraactivitat dels convenis col·lectius, de manera que els convenis que hagin arribat a la fi de la seva vigència es prorroguen fins que siguin substituïts per altres de nous. Amb això s'evita, d'una banda, haver de negociar amb la pressió que no arribar acord suposa que el conveni es perd i, de l'altra, evita que desapareguin els drets aconseguits al llarg de la vida del conveni col·lectiu.
2. El conveni sectorial torna a ser prevalent, per tant els convenis d'empresa només podran negociar condicions que millorin el que recull el conveni sectorial. S'estableix un conveni sectorial d'aplicació per als qui treballen en contractes i subcontractes, de manera que no hi hagi persones treballadores sense conveni d'aplicació com fins ara existia.
3. El contracte de treball s’entén com a indefinit.
4. Es redueixen a dues les modalitats de contractació: per causes productives i per substitució amb dret a reserva del lloc de treball. Desapareix el contracte per obra o servei, font de frau i precarietat permanent. Es passa d’una durada possible màxima de 4 anys a una durada de 1 any.
5. Es redueix el període d’encadenament de contractes, passant d'un període de 24 mesos en 30 mesos, a 18 en 24 mesos per considerar-se com a contractes indefinits. Els límits d’encadenament operen tant sobre la persona treballadora com sobre el lloc de treball.
6. Passen a considerar-se indefinits els contractes en frau de llei i a més tots els que incompleixin el que estableix aquesta regulació.
7. El contracte per circumstàncies de la producció serà d’un màxim de 6 mesos, ampliable a 12 per conveni, amb la possibilitat de fer-se per 90 dies per a activitats estacionals previsibles, prèvia planificació, notificació a la representació sindical l’any anterior, i sense possibilitat d’encadenament consecutiu.
8. S'opera un canvi de model respecte del contracte formatiu que tindrà dues modalitats: formació en alternança i obtenció de la pràctica professional. La retribució s'adaptarà al conveni i no podrà baixar del 60% (el primer any i del 75% el segon any). Mai no serà menor a l'SMI proporcional a la jornada.
9. Es redissenya dels desincentius als contractes de molt curta durada. A més, en l'àmbit de la contractació s'han redissenyat desincentius per penalitzar l'excessiva rotació als contractes de durada molt curta.
10. A més, la reforma inclou la posada en marxa dels nous mecanismes per afavorir la flexibilitat interna a les empreses, amb l'objectiu de fomentar la continuïtat de les relacions laborals estables, evitant el trànsit per la desocupació, cosa que beneficia tant a treballadors i treballadores com empreses. . D'aquesta manera, es revisa el model d'ERTO i es crea el mecanisme RED, cridat a jugar un paper de “nou ERTO”, que permeti l'adaptació temporal de jornada de treball, el cobrament d'una prestació social que no consumiria atur del treballador o treballadora, i la restricció a l'acomiadament quan l'empresa s'aculli a aquest mecanisme.
Aquesta reforma és una fita indiscutible. Però, a més, és una reforma pactada. I és una reforma el guió de la qual ha estat des del primer moment induït pels agents socials. I és una reforma que per primera vegada canvia la lògica evolutiva de la legislació laboral de més d’una dècada. Aquesta legislació es transformava a través de reformes successives, per facilitar la precarització de l'ocupació, la descausalització de la contractació, l'externalització de riscos des de les empreses als treballadors i a la societat, l'eliminació de barreres a la lliure disposició de l'empresariat. Ara, per primer cop transitem en direcció diferent. S'intervé per internalitzar responsabilitats a les empreses principals respecte a les que treballen per a elles; se situen incentius diferents a abaratir salaris mitjançant la garantia de l'aplicació del conveni col·lectiu i la pujada de l'SMI; s'exploren fórmules de flexibilitat interna a les empreses dignes de tal nom: la flexibilitat no negociada sinó imposada no és flexibilitat, és precarització. Per tot això exposat, i des de la certesa que la nova lleva en matèria laboral impulsada pel Govern de l’Estat és la millor eina per combatre la precarietat laboral, recuperant els elements de negociació col·lectiva perduts en els darrers anys, i la millor eina perquè les treballadores i els treballadors d’aquest país recuperin drets laborals després de molts anys, el Grup Municipal de Premià en Comú Podem proposa l’adopció al Ple Municipals dels següents acords.
ACORDS:
PRIMER.- Instar els Grups polítics del Congrés dels Diputats a donar suport a la nova llei en matèria laboral impulsada en el marc del diàleg social i després l’acord assolit amb els agents socials i la patronal el passat 23 de desembre.
SEGON.- Instar el Govern de l’Estat a continuar la consolidació del creixement i la creació de l’ocupació estable i de qualitat, amb especial atenció a joves i dones, situant aquest objectiu en el centre de les mesures dels Plans de recuperació, transformació i resiliència.
TERCER.- Instar el Govern de l’Estat a seguir impulsant el diàleg social per aconseguir nous acords en matèria de reducció de la desigualtat amb els agents socials i la resta de forces polítiques amb representació al Congrés dels Diputats.
QUART.- Donar trasllat dels presents acords al President del Govern de l’Estat, al Ministeri de Treball i Economia Social, als sindicats CCOO i UGT als grups polítics del Congrés, Senat, Parlament Europeu i Parlament de Catalunya, a la Federació Española de Municipios y Provincias (FEMP) i a les entitats municipalistes de Catalunya
Mocions i preguntes Desembre de 2021
El vincle amb els nostres gossos i gats és tan especial que en molts casos són una membre més de la família.
Només a l'Estat Espanyol s'estima que més de 10 milions de gossos i gats viuen amb nosaltres. Un 26% de les llars viuen amb un gos i un 15% amb un gat.
Una de cada tres persones arriba a dir que el seu gos és molt més important que qualsevol dels seus amics. (https://www.youtube.com/watch?v=RiitCF1u4W0).
Malgrat tot, el 3% dels casos, el vincle es trenca. Això significa que cada any arriben a les protectores més de 300.000 animals. D'aquests, 183.000 són gossos i 123000 són gats, la qual cosa situa l'abandó com un problema molt més greu del que es creia (les protectores i els ajuntaments recullen 400 gossos i gats del carrer al dia). Només 2 de cada 10 gossos són portats als refugis per les seves famílies. El 60% de les mascotes abandonades són trobades per particulars i menys del 50% acaben adoptades. I el pitjor, és que any rere any les dades es repeteixen i les xifres d'abandó són esgarrifoses.
Segons dades de la Fundació Affinity i les Associacions Protectores i de Defensa Animal (FAPAM), a Espanya s'abandonen 3 gossos i gats cada 5 minuts. (https://www.fundacion-affinity.org/sites/default/files/white-paper-abandono2021.pdf).
El conjunt de l'Estat posseeix una de les taxes d'abandó animal més altes d'Europa.
Amb l'arribada de les festes Nadalenques, aquestes xifres augmenten. Moltes són les persones que trien com a regal una nova "mascota", tant sigui comprat com adoptat (encara que els animals de companyia no han de ser considerats regals ni obsequis) i malauradament, moltes d'elles són abandonades al cap de poc temps.
Segons diversos estudis, aquesta compra impulsiva i irresponsable, es dona també a Setmana Santa i a l'estiu (on es disparen més el nombre d'abandons). La tinença d’animals comporta despeses associades amb el menjar i el veterinari, dependent la seva quantia de la raça, mida o d’altres característiques individuals. Però lamentablement a vegades les famílies prenen la de decisió de comprar animals de companya sense tenir en compte les circumstàncies anteriors; donant lloc al fet que temps després molts d'aquests animals siguin abandonats.
Per a evitar-ho cal crear consciència perquè tant gossos com gats no siguin regalats com un objecte qualsevol i alertar sobre les nefastes conseqüències que pot tenir regalar animals, amb la finalitat d'evitar futurs abandons.
Per a avançar com a societat, és necessari i imprescindible educar i conscienciar a la ciutadania en el respecte i la tolerància envers els éssers vius. La conscienciació és una part fonamental per a evitar i posar solució al maltractament animal.
Hem d'adoptar si, però hem de fer-ho amb moltíssima responsabilitat. Com Ajuntament, Institució més propera al ciutadà, hem de saber conscienciar sobre la tinença responsable i lluitar contra l'abandó d'animals; tot plegat, coincidint amb les festes nadalenques, quan arriben a les llars espanyoles prop d'un 40% d'animals en forma d'obsequi i molts d'ells són abandonats a l'estiu amb la volta de les vacances, quan ja no són tan petits, quan ja, potser no fan tanta gràcia, quan aquestes despeses es fan més grans, quan hem de marxar de vacances i el “nostre” gos ens fa nosa, segons Affinity.
Però afortunadament, en els últims anys ha augmentat la sensibilitat cap a la situació de maltractament i abandó que sofreixen els animals, i el nostre municipi no és aliè a això. La responsabilitat, guàrdia i tutela dels animals que es troben en el terme municipal és de l'Ajuntament, i aquest hauria de ser el principal interessat a reduir al màxim el nombre d'abandons.
Resulta imprescindible per al bon funcionament d'un Ajuntament, com a màxim òrgan local, ser un exemple per a la ciutadania, atenent els diferents àmbits que li competeixen: entre ells es troba el del benestar dels animals.
Totes i tots som responsables de canviar aquestes alarmants xifres i estem convençudes que conscienciar a la població d'aquesta situació és una bona manera d'ajudar.
Per tot això, i en virtut de l'exposat, el Grup Municipal Premià en Comú Podem insta el Ple de l'Ajuntament de Premià de Mar, a adoptar els següents ACORDS
PRIMER.- Crear campanyes d'adopció i contra l'abandó animal al llarg de tot l'any. Reincidint en els mesos de Nadal, per la compra de cadells i a l'estiu que acaba traduint-se en una alta taxa d'abandons.
SEGON.- Promoure una cultura de 'decisió informada i adquisició responsable' per a evitar la compra o adopció compulsiva d'animals de companyia.
TERCER.- Creació de campanyes d'esterilització. I demanar les subvencions que ofereixen la Generalitat de Catalunya per a esterilitzar animals censats. Amb campanyes d'informació i conscienciació a tota la ciutadania.
QUART.- La creació immediata d'una Mesa de Benestar Animal Permanent composta per experts en matèria de sanitat, Policia Local, membres dels Grups Polítics representats en el Ple, veterinaris, protectores o associacions d'animals, les alimentadores de gats comunitaris o qualsevol altre ens que tingui relació amb el benestar animal en el nostre municipi. Aquesta Mesa ha de tenir la competència
1. El treball de la Mesa de Benestar Animal estaria encaminat a la creació de projectes referents a conscienciació ciutadana, a l'establiment d'un protocol de recollida de gossos abandonats i d'un altre protocol per a denunciar casos de maltractament animal, a l'adopció i tinença d'animals domèstics i a vetllar pel compliment de les lleis, tant estatals com de la comunitat autònoma o del mateix Ajuntament, sobre tinença i protecció d'animals, participant en l'actualització de les ordenances municipals davant la vista de les denúncies o les necessitats que la ciutadania demandi.
2. Aquesta Mesa tindrà accés a tota la informació relacionada amb les llicències municipals per a totes les activitats amb animals, granges, escoles, cases d'adopció, persones cuidadores de colònies, associacions de defensa i protecció animal i les inspeccions que corresponguin per veterinaris autoritzats.
Mocions i preguntes Novembre de 2021
Al juliol de 2018 el ple de l’Ajuntament de Premià de Mar va aprovar una moció amb l’objectiu de millorar la seguretat, i la percepció de seguretat, a l’espai públic del municipi. Més de tres anys desprès, cap dels acords d’aquesta moció s’ha dut a la pràctica.
Amb el lema als carrers volem ser lliures, no valentes, el moviment feminista ha sintetitzat, durant dècades, la necessitat de recuperar l’espai públic com a espai de seguretat i llibertat per a les dones i combatre la por fonamentada per les violències masclistes.
Des de la perspectiva feminista, l’urbanisme i el planejament dels entorns urbans ha de tenir en compte els diferents usos que les persones, en tota la seva diversitat, fem dels espais. Propiciant un disseny dels espais públics que incrementi i faciliti la convivència, l’accessibilitat i la relació comunitària. Aquests han de ser elements centrals de tota política urbanística, com també ho ha de ser la seguretat i la percepció de seguretat d’aquests espais.
Per això, els elements arquitectònics que resten visibilitat, els punts foscos, etc. han de ser planificats i avaluats des de la perspectiva de les diverses percepcions de seguretat que tenim les persones. I la ciutat, ha de ser planificada donant resposta a totes aquestes necessitats.
Ens sentim amb la necessitat de tornar a debatre els punts que recollia la nostra moció aprovada al 2018, tot ampliant-los, i d’aquesta manera poder valorar el compromís dels grups municipals vers aquesta demanda.
Es per aquests motius, que proposem al Ple l’adopció d’aquests acords:
PRIMER.- Realitzar, per part d’expertes en urbanisme i gènere, i mitjançant un procés de participació ciutadana, una auditoria urbanística amb perspectiva de gènere per a detectar els punts amb febleses de seguretat o percepció d’inseguretat.
SEGON.- Incorporar una partida de 40.000€ al pressupost de 2022 per realitzar aquesta auditoria, mitjançant un procés de participació ciutadana.
TERCER.- Elaborar un pla de millora de les zones detectades mitjançant aquesta auditoria.
QUART.- Incorporar la perspectiva de gènere, mitjançant l’assessorament rebut per expertes en gènere i urbanisme, al planejament urbanístic general.
CINQUÈ.- Realitzar el seguiment d’aquesta moció mitjançant la taula de gènere.
SISÈ.- Incorporar a l’àrea d’urbanisme en la Taula Local de Gènere.
SETÈ.- Comunicar aquest acord a la taula de gènere.
La violència contra les dones és una de les violacions dels drets humans més habitual.
La violència de gènere a l’Estat Espanyol és una de les violacions dels drets humans més repetida de la societat i la que afecta un major nombre de persones. Milions de dones i nenes al món són víctimes de violència masclista per raó del seu gènere, i a l’Estat no som aliens a aquesta xacra.
Des de l'1 de gener de 2003 fins al 17 de setembre de 2021, segons les dades oficials (https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/home.htm), 1113 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles. Des que el 2013 es comptabilitzés també a les víctimes menors per la violència de gènere, han mort 42 nenes i nens. L'any 2017 va ser el més mortal, amb 8 menors assassinats. A aquesta xifra caldria sumar altres morts de dones provocades per actes criminals comesos per homes diferents del company, no comptabilitzades en les estadístiques.
Les dades conegudes llancen una realitat preocupant. L'Observatori del Consell General del Poder Judicial (https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/EstadisticaJudicial/Estadistica-por-temas/Datos-penales--) indica que el 2020 es van presentar 150.785 denúncies. Les persones jutjades van ser 18.598 de les quals 16.401 van ser condemnades. Si posem en relació aquestes condemnes amb el total de denúncies presentades, estem parlant de menys del 13%. En 2020 se’n van sol·licitar 35.860 ordres de protecció, però, el 29,5% van ser inadmeses o denegades (10.571). Al seu torn, aquest mateix any es va jutjar a 240 menors per delictes de violència.
Xifres ocultes a la violència masclista a l’Estat Espanyol.
Però la violència de gènere està carregada de xifres ocultes. Segons la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2019
(https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/macroencuesta2015/pdf/Principal es_Resultados_Macroencuesta2019.pdf), el 21,3% de les dones de 16 i més anys que viuen a Espanya han patit violència física i el 13,7% han patit violència sexual al llarg de la seva vida. I el 13% de les dones han tingut por de la seva parella en algun moment. Si s'extrapola el percentatge a la població femenina d'aquesta edat, estaríem parlant de més de 2,5 milions de dones.
Només el 2019, l’1,8% de les dones ha patit violència masclista, física o sexual i 10,2% ha patit violència psicològica, control, humiliacions, assetjament, amenaces; aquest percentatge augmenta en les menors de quinze anys fins al 18,5%.
Les autoritats s'emparen en la necessitat que les víctimes posin denúncia per intervenir, però Amnistia Internacional considera que, a més, cal avaluar i identificar tots els obstacles en la persecució d'aquest tipus de violència. Al llarg d'aquests anys, l'organització ha denunciat la persistència de múltiples obstacles per a la protecció i identificació de les dones i víctimes de violència de gènere.
El nostre municipi no és aliè a aquesta xacra, si comparem dades del partit judicial de Mataró l’any 2020 hi ha hagut 644 denúncies per violència masclista (https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/home.htm).; Més concretament, durant l’any 2020, a Premià de Mar han estat ateses 24 dones víctimes de violència masclista (https://app.powerbi.com/view?r=eyJrIjoiMjAzMmUzNWUtMGYwYy00Y2ZlLTkxZWItMmIzMzI 2NGIxOTkyIiwidCI6IjNiOTQyN2RjLWQzMGUtNDNiYy04YzA2LWZmNzI1MzY3NmZlYyIsImMiOj h9).
Amb aquestes dades i amb l’increment de casos de violència masclista es fa imprescindible que TOTS/ES actuem amb determinació. És important que es facin campanyes de conscienciació; que ens manifestem per tal de mostrar el rebuig social a la violència, però hem d’anar més enllà i fer un pas endavant per denunciar aquests fets i donar un missatge molt clar als potencials agressors: La nostra societat és i serà contundent amb aquests fets aïllant i denunciant als agressors deixant ben clar que no tenen cabuda a la nostra societat.
Mirar cap a un altre costat i no actuar, ens fa còmplices.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment el grup municipal Premià en Comú Podem proposa els següents ACORDS:
PRIMER.- En el cas que es produeixi qualsevol agressió o fet de violència masclista, aquest Ajuntament actuarà de forma activa contactant amb la víctima per tal de d’oferir suport jurídic, psicològic i de seguretat.
SEGON.- En cada cas els serveis jurídics de l’Ajuntament estudiaran les actuacions jurídiques que es puguin emprendre, presentant-se com a acusació o instant a fiscalia a iniciar les actuacions pertinents.
TERCER.- Intensificació dels tallers de sensibilització a instituts i escoles, centrats en les relacions tòxiques, violències masclistes i en els mecanismes adients per detectarles. Oferir aquests recursos formatius als pares per tal que ells siguin agents actius en la detecció de relacions tòxiques i abusives.
QUART.- L’Ajuntament de Premià de Mar promourà una campanya de sensibilització a establiments públics i comerços fent un protocol per a la detecció de violències masclistes, així com la confecció de cartells en què s’assenyalin tots els comportaments abusius que conformen la violència masclista.
CINQUÈ.- L’Ajuntament de Premià de Mar farà públics aquests acords amb tots els mitjans al seu abast per tal de donar màxima difusió a tota la ciutadania.
Atès que segons el projecte tècnic del port les teulades dels 6 edificis que conformen el complex compten amb una coberta vegetal que no només han de minvar l’impacte visual de les edificacions, sinó que també han de suposar un augment de la superfície verda de tot el municipi.
Atès que Premià de Mar és una ciutat molt densa i amb poques zones verdes, en la que es fa imprescindible buscar alternatives per incrementar la nostra biodiversitat i el verd urbà per tal de millorar la qualitat de vida i la salut dels veïns i veïnes, i combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
El grup municipal de Premià en Comú Podem fa la següent pregunta:
Quin és l’estat actual de les cobertes dels edificis del Port?
Mocions i preguntes Octubre de 2021
La llei 12/2007 de serveis socials regula, en el seu articulat, marca un abans i un després en la configuració de l’estat del benestar de Catalunya. Amb l’establiment del dret universal i subjectiu d’accés als serveis socials, la societat catalana manifestava d’una manera unànime la voluntat de consolidar un quart pilar d’intervenció pública social dotat del mateix rang i solidesa que els sistemes de salut, educació i pensions. Era el reconeixement de la necessitat d’impulsar i modernitzar un model fins llavors assistencialista per tal de donar resposta a les demandes socials que s’escapen de l’àmbit d’intervenció dels tres pilars tradicionals de l’estat del benestar i que no quedaven prou cobertes per un model de serveis socials dirigit prioritàriament a les situacions d’extrema necessitat derivada de la manca de recursos i de la manca de suport familiar i social.
L’objectiu de la llei 12/2007 era iniciar un procés transitori mitjançant el qual s’anés consolidant el nou model de serveis socials a Catalunya. Els instruments essencials sobre el que s’articulava el procés de consolidació eren: garantir els drets als serveis, la planificació, la coordinació i col·laboració interadministratives, incorporar la participació activa, la creació d’una cartera de serveis socials i la creació d’una xarxa de serveis socials d’atenció pública. D’aquesta manera, i després d’un procés transitori, s’establia el Contracte Programa entre les entitats locals i la Generalitat de Catalunya.
El contracte programa és una eina de gestió que tenia per objectiu establir una relació equilibrada entre la Generalitat de Catalunya i el món local, caracteritzada per la corresponsabilitat entre els ens públics en la gestió, la prestació i la implementació dels serveis socials al territori, mitjançant accions, obligacions i competències per ambdues parts. Alhora, i gràcies al seu desplegament des dels Ajuntaments dels nostres pobles i ciutats, ha permès impulsar una relació de proximitat entre la prestació dels serveis socials i la ciutadania situant l'ens local al centre de la prestació efectiva dels serveis al seu territori. Aquest instrument promou la coordinació, la cooperació i la col·laboració en matèria de serveis socials, programes relatius al benestar social, acció comunitària i polítiques d'igualtat i drets de ciutadania. El contracte programa és l’acord entre el Departament i els ens locals quant a la prestació i el finançament dels serveis socials, i estableix els eixos estratègics, els objectius generals, les actuacions, els mecanismes d'avaluació i el finançament que permetin una major eficiència i eficàcia en la gestió dels serveis.
El contracte programa 2016-2019 va ser l’últim aprovat per la Generalitat de Catalunya, després d’acumular l’endarreriment i l’infrafinançament de les legislatures passades, amb fortes retallades socials. El contracte programa contenia 44 fitxes i prioritzava l’atenció a les persones en situació d’especial necessitat social i dependència des de la proximitat dels seus municipis i comarques, pretenia optimitzar els recursos, tant de l’administració autonòmica com dels ens locals i desenvolupava sistemes sostenibles de provisió de serveis socials.
Malauradament, durant aquests anys calia haver desplegat noves fitxes per avançar en polítiques de lluita contra la pobresa severa i el sensellarisme, facilitar i accelerar la renda garantida i ampliar la inversió en equipaments socials i residencials per a la població en situació de vulnerabilitat o dependència. Però mentre es multiplicaven les necessitats socials, la complexitat en l’atenció a les famílies, els reptes d’acollida a persones refugiades i l’envelliment de la població, les polítiques de la Generalitat han estat molt insuficients. En canvi els Ajuntaments hem entomat l’urgent reforç dels serveis socials, innovant en polítiques comunitàries i atenció suplint molts casos la manca de cobertura de drets per part dels sistemes social i salut d’altres administracions.
Menció a part mereixen els pocs recursos destinats per part de la Generalitat de Catalunya, per a garantir els drets i per augmentar la protecció de la infància a Catalunya, un dels col·lectius més vulnerables de la nostra societat. Una situació que la COVID-19 ha empitjorat i a la que cal fer front des d’un augment de recursos humans, econòmics i de programes específics per a garantir que cap infant resti desprotegit.
Ara, a més els ajuntaments hem de fer front a les conseqüències de les crisis sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19 amb un contracte programa caducat des del 2019 i que no contempla el nou escenari. Tot i les aportacions extraordinàries d’entitats locals com les Diputacions o l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i les addendes extraordinàries del Departament vinculades directament a la pandèmia i per els anys 2020 i 2021, els ens locals estem fent un sobreesforç financer davant la incertesa constant de la Generalitat sobre el finançament i els acords, tot i que les competències en matèria de serveis socials i de protecció a les famílies són seves.
La desigualtat, la precarietat, el risc de pobresa, les situacions de pobresa extrema ja existien als nostres pobles i ciutats abans de la COVID-19. Però aquesta pandèmia està agreujant la desigualtat i la pobresa. El confinament per evitar l’expansió del virus ha aturat les economies, i les persones més afectades són les que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat. Aquestes febleses del sistema de protecció social determinen, en part, una estructura social amb profundes desigualtats, creuades també pel component de gènere, el d’edat i el d’origen estranger. Amb una quarta part de la població en situació de pobresa i exclusió social, el sistema de prestacions per desocupació i les prestacions econòmiques no donen la resposta adequada a les necessitats de les persones. Una situació que ha posat en evidència la fragilitat dels sistemes públics i els efectes que les retallades dels anys 2010-2019 que han impactat sobre les polítiques de l'estat del benestar.
Tot i la situació viscuda des de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma el passat 14 de març de 2020, el contracte programa segueix sense una nova aprovació, i ha estat prorrogat els anys 2020 i 2021, afegint algunes addendes insuficients per pal·liar els efectes ocasionats per la pandèmia a les famílies. Unes actuacions que, en molts casos, anaven precedides per obligacions dictades per la pròpia Generalitat de Catalunya amb un compromís de pagament que no s’han vist acompanyades per la minsa quantitat econòmica d’aquestes addendes i que s’han pogut realitzar per la professionalitat i l’esforç de les professionals dels Serveis Socials i per el finançament extraordinari dels ens locals. Ens trobem, doncs, amb un contracte programa prorrogat, esgotat, i que no respon als problemes que moltes catalanes i catalans estan patint.
Recentment, la Generalitat de Catalunya i les entitats municipalistes (FMC i ACM) han creat una taula tècnica per estudiar, validar i actualitzar les fitxes de les actuacions que haurà d’incloure el nou contracte programa, amb l’objectiu que el mateix entri en vigor al 2022 amb una durada de 4 anys.
Les diferents mesures adoptades pels ens locals amb escassos recursos, esforç inesgotable i intel·ligència col·lectiva han de servir de referent nacional en l'actuació i l'abordatge d'una emergència humanitària, des del respecte institucional, el diàleg permanent i la coordinació i cooperació i no des de la confrontació institucional. Alhora, les situacions i problemàtiques que gestionen els professionals dels serveis socials municipals estan marcades tant per l’infrafinançament històric dels municipis i la insuficiència de recursos com per l’increment de casos, la burocratizació pels canvis normatius dels últims anys i la urgència i la emergència social que tenen una alta càrrega emocional i de patiment per part de les persones ateses.
En un moment on les necessitats socials creixen, on són més diverses i on els Ajuntaments realitzen l’atenció social bàsica davant la pobresa, dependència, habitatge, atur, violències de gènere, malestar emocional … es fa més imprescindible que mai augmentar els recursos a una atenció primària més polivalent, amb més professionals especialitzats als serveis socials, augmentant serveis i la intervenció comunitària i integrada.
Per tal d'assegurar la millora del finançament dels serveis socials municipals a través del contracte programa 2022-2025, el Grup Municipal de Premià en Comú Podem de l’Ajuntament de Premia de Mar proposa al Ple l’adopció dels següents:
ACORDS PRIMER.- Sol·licitar al govern de la Generalitat de Catalunya la redacció, negociació i signatura urgent dels nous contractes programa 2022-2025 ampliant el finançament d’acord amb els costos reals, millorant els preus i mòduls segons els convenis laborals i ampliant la cobertura dels serveis d’acord amb les necessitats del país i atenent la diversitat territorial en indicadors de vulnerabilitat.
SEGON.- Sol·licitar al govern de la Generalitat de Catalunya la renovació i actualització de la Cartera de serveis socials per donar resposta a noves necessitats socials.
TERCER.- Instar les entitats municipalistes i al Govern de la Generalitat de Catalunya a crear una taula política, amb la participació de tots els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya, per acordar el nou contracte programa i el seu finançament.
QUART.- Sol·licitar al govern de la Generalitat que es garanteixi la suficiència econòmica dels contractes programa per donar resposta a les necessitats dels serveis ja inclosos i a incloure l’increment de serveis d’acord amb els criteris de població, vulnerabilitat i serveis especialitzats.
CINQUÈ.- Preveure la dotació econòmica suficient per a complir immediatament les ràtios de professionals d’acord amb la llei de serveis socials, especialment en el cas dels Equips Bàsics d’Atenció Primària d’aquells ajuntaments i ens supramunicipals que encara no les hagin assolit, a incorporar i reconèixer diferents perfils professionals en l’atenció bàsica i adequar aquesta a una nou Mapa de Serveis Socials i a les necessitats de recursos professionals d’altres legislacions posteriors.
SISÈ.- Sol·licitar a la Diputació de Barcelona la coordinació d’un estudi, amb la col·laboració d’Ajuntaments i Col·legis professionals de treballadors/es i educadors/es socials, per determinar el compliment de les actuacions de suport i seguiment previstes per la Llei de Serveis Socials i conèixer la situació real en termes de riscos i efectes dels professionals socials i les mesures adoptades per les administracions per prevenir-los i millorar l’atenció a les persones.
SETÈ.- Reprendre les reunions mensuals de la Taula Local de Serveis Socials, on poder abordar les necessitats especifiques del nostre Ajuntament en relació al contracte programa.
VUITÈ.- Mantenir les reunions de la Taula Local de Serveis Socials actives com espai de diàleg de les polítiques socials al municipi.
NOVÈ.- Traslladar els presents acords al departament de Drets Socials, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes de Catalunya i a la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i als respectius Col·legis Professionals dels Treballadors i Treballadores dels Serveis Socials municipals.
Atès que el model actual de provisió del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) mostra signes d’esgotament tant pel que fa a la qualitat del servei com a les condicions de treball de les professionals. Aquests situació s’ha posat encara més en evidència amb la pandèmia del Covid-19.
Atès que el SAD és un servei de titularitat pública municipal però per a la prestació recentment es va optar per l’externalització a través del Consell Cmarcal. Un conveni que els grups proponents ja vam expressar que ens generava dubtes sobre la seva idoneïtat.
Atès que al Ple d’abril de 2021 es va aprovar una moció perquè l'Ajuntament de Premià de Mar s'impliqués en la dignificació de les condicions laborals de les treballadores del Servei d'Atenció Domiciliària a proposta de Premià en Comú Podem. Text que incloïa entre els acords: “crear una taula de seguiment i treball, amb la participació d’un representant de cada grup municipal i de la representació sindical de les treballadores del servei, per tal de revisar que les demandes de les treballadores siguin respectades i figurin com a exigències a la següent licitació prevista pel segon semestre del 2021”. Un acord que no va arribar-se a complir.
Atès que és responsabilitat de l’Ajuntament de mantenir la fiscalització del servei, vetllant per una bona qualitat en l’atenció oferta per l’empresa i vetllar per la situació laboral de les treballadores i treballadors que, de forma efectiva, presten els serveis.
Atès que recentment ha estat rescindit, de mutu acord, el conveni amb el Consell Comarcal de delegació de competència del servei del SAD i el govern ha treballat per oferir el servei amb l ‘empresa Accent Social, que és l empresa que ho gestionava anteriorment a entrar al Consell Comarcal. Una contractació feta mitjançant una ordre de continuÏtat de servei donat que el SAD és un servei essencial de la cartera dels serveis socials.
Atès que el servei assistencial que presta el SAD és un servei essencial sense el qual la vida de molts usuaris i usuàries no tindria els mínims de dignitat.
Atès que el SAD és un servei on es constata la feminització de la plantilla, i on les externalitzacions tenen com a efecte la precarització d’aquestes tasques essencials i, per tant, la feminització de la pobresa.
Defensem que cal remunicipalitzar aquest servei com a garantia d’universalitat, qualitat i millora de les condicions laborals de les treballadores i treballadors que el duen a terme.
Per tot això, els grups signants proposen al Ple de Premià de Mar l’adopció dels següents acords:
Primer: no es realitzarà cap nova licitació del Servei d’Atenció Domiciliària ni es farà efectiva cap pròrroga de l’actual contracte.
Segon: S’iniciarà d’immediat la confecció d’un grup de treball que comptarà amb la participació de tècnics de l’Ajuntament, representants de les treballadores del SAD i grups municipals amb l’objectiu d’internalitzar el servei garantint la subrogació de les treballadores i millorant-ne les condicions laborals. Si es creu convenient es convidarà a participar-hi a experts externs en el camp de les municipalitzacions.
Tercer: L’Ajuntament de Premià de Mar convocarà, amb la màxima brevetat possible, una reunió amb els sindicats i les treballadores del SAD per tal d’informar-los d’aquests acords.
Mocions i preguntes Setembre de 2021
El Delta del Llobregat és un territori de gran valor per al Baix Llobregat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i per a Catalunya. Hi conviuen, en un delicat equilibri, infraestructures de transport, industrials, urbanes, i també agrícoles i naturals d’un alt valor i inclosos a la Xarxa Natura 2000, que protegeix ecosistemes i hàbitats Aquest equilibri és fruit d’un ampli consens construït entre les administracions estatal, autonòmica i també, cal no oblidar-ho, municipals. Un equilibri que, l’any 1994, amb la signatura del Pla Delta per part de totes les administracions es van comprometre al desenvolupament simultani de múltiples projectes d’infraestructures al voltant del creixement del port i de l’aeroport.
Els espais naturals del delta són una xarxa d’espais protegits de 969,4 hectàrees que pertanyen a quatre municipis: el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. La notable diversitat i singularitat d’espècies de flora i fauna, i la proximitat a entorns urbanitzats dins l’àrea metropolitana de Barcelona atorga als espais naturals del delta del Llobregat una situació de clara excepcionalitat.
La importància cabdal d’aquest patrimoni de país esdevé encara més palesa en l’actual context d’emergència climàtica. Tot i les pressions antròpiques, el riu Llobregat, els maresmes, els canals d’irrigació, les basses, els espais agrícoles, la franja litoral i les pinedes conformen un mosaic territorial que alberga una gran riquesa biològica i és la tercera zona humida en importància de Catalunya.
A més dels Espais Naturals, el Delta allotja també el Parc Agrari del Baix Llobregat, tota una conquesta ciutadana. L’agricultura periurbana és clau per garantir la sobirania alimentària de Barcelona i de Catalunya, i ho serà encara més en un context d’augment de preu dels carburants i per tant del transport de mercaderies en el futur. En aquest sentit, el Parc Agrari suposa també una infraestructura agrícola clau per impulsar una alimentació més sostenible a les nostres ciutats.
Un dels paratges més verges del Delta del Llobregat i un dels que millor exemplifica el delicat equilibri del qual parlem és la Ricarda. Es tracta d’un espai insubstituïble i salvaguardat per diverses figures normatives catalanes, espanyoles i europees de protecció mediambiental. El seu estany, un antic braç del riu Llobregat, i el seu entorn allotgen un hàbitat únic de flora i fauna, que constitueixen un dels espais naturals més importants del Delta del Llobregat. Així mateix, l’activitat econòmica que es desenvolupa a la finca és una peça important per sostenir la ramaderia i l’agricultura del Parc Agrari. Finalment, la Ricarda acull la Casa Gomis, una obra fonamental de l’arquitectura racionalista a Catalunya que és indispensable per entendre l’evolució de les avantguardes artístiques i culturals a casa nostra durant el segle XX.
En l’àmbit internacional, l’acord de París va establir el compromís de reduir les emissions dels vols nacionals, i els acords a nivell europeu per establir un mercat europeu d’emissions de l’aviació (EU ETS) fixen un objectiu de reducció per les emissions dels vols europeus d’un -28 % per al 2035. Per tant, caldria una acció immediata per a la reducció de les emissions dels vols nacionals i europeus, i la forma més immediata i contundent per reduir-les és substituir aquells vols —que per distància i temps ho permeten— per alternatives ferroviàries.
D’altra banda, l’UE ha publicat el Green Deal i ha aprovat la Llei Europea sobre el Clima que estableix l’objectiu i compromís polític de la neutralitat al 2050, en línia amb els acords de Paris. La Llei Europea del Clima suposa un reforç del compromís polític, ja que té incidència sobre totes les polítiques de l’UE. En l’àmbit del Estats, Espanya ha publicat l’Estratègia de Descarbonització que, en la mateixa línia del Green Deal i la Llei climàtica europea, preveu la neutralitat el 2050, amb objectius intermedis als anys 2030 i 2040. En el mateix document, es proposa la restauració i recuperació de 50.000 ha de zones humides per la seva funció de retenció de carboni i per la seva accentuada pèrdua recent.
En aquest sentit, cal recordar que encara no s’han desenvolupat mesures de compensació de l’anterior ampliació de l’Aeroport, contemplades en el DIA de 2002, com la creació d’un corredor ecològic entre el Remolar i la Ricarda, la participació en la gestió de la Pineda i aportació d’aigua de l’aeroport a la Ricarda. Aquest incompliment ambiental ha generat que des de 2012 organitzacions no governamentals (ONG) hagin presentat successives queixes a la Comissió Europea (CE) sobre les ampliacions de l’Aeroport de Barcelona−El Prat, així com la manca de plans de protecció i de gestió. De fet, Brussel·les va enviar el mes de febrer una carta d'emplaçament on s’inicia un procediment d'infracció contra Espanya haver protegit suficientment el Delta dels grans projectes d'infraestructures", com l'expansió de l'aeroport de Barcelona o el port marítim. Aquests incompliments poden acabar al Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg, si les respostes segueixen sense ser satisfactòries.
A principi de 2020 AENA va anunciar la intenció d’ampliar la tercera pista de l’aeroport del Prat, desfent el consens de l’acord del Pla Delta de l’any 94. Aquesta ampliació implicaria la destrucció del paratge de la Ricarda i l’obstrucció del corredor ecosistèmic dels espais naturals del Delta del Llobregat.
Segons AENA, aquesta ampliació suposaria un augment en l’activitat aeroportuària, passant de les 52.000.000 persones usuàries actuals per any a 75.000.000, fet que faria del tot insostenible el desenvolupament econòmic i social del territori en una època d’emergència climàtica, incrementant les emissions de CO2 i la contaminació que pateix l’Àrea Metropolitana, en una zona especialment castigada per la contaminació atmosfèrica. A banda, si la ciutat de Barcelona, abans de la pandèmia, ja era una ciutat amb externalitats negatives provocades pel sector turístic, aquesta proposta d’AENA generaria una massificació insostenible i un increment d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle.
Malgrat que el sector aeronàutic s’ha afegit més tard als valors del canvi climàtic, en els darrers anys diversos aeroports europeus han començat a implementar mesures concretes, redactant plans de transformació de les seves infraestructures per a disminuir les seves emissions de carboni.
Però més enllà dels impactes ambientals irreversibles, la proposta d’AENA és un projecte continuista, que es fonamenta en les evolucions del sector en el passat. L’ampliació no tracta d’impulsar l'economia: és més especulació, més turistificació, més precarietat, més canvi climàtic. Per impulsar l’economia és més important tenir un sistema de transport amb condicions dins de Catalunya, és a dir tenir bones connexions ferroviàries, que no pas ampliar l’aeroport del Prat, que a hores d’ara ja és un gran aeroport europeu.
En tot cas, Europa té la darrera paraula sobre una l’ampliació que eliminarà una reserva natural i part de la Xarxa Natura 2000 i sembla molt poc probable que la UE aprovi una ampliació en plena transició energètica i fent tots els esforços per un canvi substancial en la mobilitat.
En un país que ja té un dèficit d’infraestructures enorme, té molt més sentit destinar els 1.700 milions que AENA quantifica les obres d’ampliació per l’ampliació a millorar la xarxa ferroviària, que ha de ser l’element central de la mobilitat del futur i afavorir la reindustrialització i l’activitat de serveis avançats. Perquè això passi, es necessiten altres polítiques i inversions que han de formar part del marc de debat. Cal que una inversió d’aquesta importància en l’aeroport serveixi per canviar el model productiu, no per persistir amb un model que ja sabem ha arribat al límit del que és viable.
Considerem que la proposta d’un sistema aeroportuari Barcelona-Girona-Reus es la solució a l'ampliació, una aposta estratègica per l’equitat territorial, i un nou sistema productiu basat en el finançament de la investigació, la formació i la innovació en el sector aeri. Aquesta proposta es basa en un aprofitament de les infraestructures aeroportuàries i en la connexió en alta velocitat entre les tres ciutats. Es proposa modular el trànsit aeri en funció del territori, amb una integració amb els trens d’alta velocitat. Actualment les connexions entre Girona–Barcelona i Tarragona-Barcelona tarden 38 i 35 minuts respectivament, un temps equiparable a altres ciutats com París, o Londres amb dos aeroports.
Estem a favor de la millora de l’Aeroport del Prat per a fer-lo més competitiu i adaptat a les necessitats del segle XXI, però no podem seguir amb les receptes del segle XX, de creixement sense límits de vols turístics i low cost.
Ja no es pot planificar sense considerar l’emergència climàtica i no considerar la major pèrdua de biodiversitat a escala planetària
Per tot plegat, davant d’aquests planejaments d’AENA, el grup DE Premià en Comú Podem proposa l’adopció de la següents acords:
ACORDS:
1. Rebutjar enèrgicament la proposta d’ampliar la tercera pista de l’aeroport del Prat que destruiria la Ricarda, fet que suposaria un desastre natural, agrícola i patrimonial irreversible i la vulneració de les directives europees.
2. Defensar la convivència de l’aeroport del Prat amb els nuclis urbans del seu entorn, tot advertint que qualsevol operativa de l’aeroport ha de tendir a minimitzar l’impacte acústic que pateixen les poblacions del Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
3. Constatar que l’aeroport del Prat és un dels principals emissors de gasos d’efecte hivernacle al Delta del Llobregat, de l’àrea metropolitana de Barcelona i de Catalunya i que, per tant, ha de ser un actor clau en la reducció d’aquestes emissions.
4. Defensar que el futur de l’aeroport del Prat es dissenyi tenint en compte el model de mobilitat sostenible i s’adapti al model turístic sostenible i respectuós amb l’equilibri a les nostres ciutats.
5.Instar Aena a abandonar unes polítiques desenvolupistes que no obeeixen ni a l’actual context d’emergència climàtica, ni al model de ciutat que perseguim per a Catalunya, ni s’ajusten a les normatives europees.
6.Dissenyar amb urgència un veritable sistema aeroportuari català, conjuntament amb Girona i Reus. En aquest sentit, exigim inversions en millores ferroviàries, que facilitin la connexió entre el Prat, Girona i Reus i entre aquestes infraestructures i Barcelona.
7. Exigir al Govern de l’Estat que abandoni projectes sense viabilitat com l’allargament de la tercera pista i que treballi per desplegar aquest model aeroportuari català, fent les inversions necessàries i alhora aposti per un nou model més sostenible i de proximitat sustentat en els desplaçaments de mitja distància en el sistema de transport ferroviari.
8.Exigir al govern de la Generalitat que es comprometi amb claredat amb la defensa de l’equilibri territorial al Delta del Llobregat i que treballi en el desenvolupament del sistema aeroportuari català, i descarti definitivament l’allargament de la tercera pista de l’aeroport del Prat.
9. Reclamar a totes les administracions una major atenció a les necessitats dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, que reforcin la seva gestió integral, i que divulguin el seu valor com un patrimoni de país a preservar per a les futures generacions i que s’executin les compensacions compromeses en el Pacte del Delta del 1994 i hores d’ara encara no realitzades.
10. Reclamar la implicació de totes les administracions per promocionar el Parc Agrari del Baix Llobregat, donar suport a la pagesia que hi treballa i garantir la viabilitat de les seves explotacions com una forma d’avançar cap a la sobirania alimentària a les nostres ciutats.
11. Traslladar aquests acords al President del Govern de l’Estat, al consell de ministres, al President de la Generalitat i al govern, als grups parlamentaris del Congrés i del Parlament de Catalunya i també del Parlament europeu; al president i conseller delegat d’Aena i al seu consell d’administració; als ajuntaments de Barcelona, del Prat de Llobregat, de Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels i Gavà; al consorci dels Espais Naturals del delta i al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Mocions i preguntes Juliol de 2021
Atès que el municipi de Premià de Mar és dels més densos de Catalunya, el quart amb més població per superfície, amb 13.521,8 hab/km2.
Atès que la vegetació, i en especial els arbres, són de vital importància per al medi ambient i la salut de la població.
Atès que al municipi de Premià de Mar hi ha una quantitat d’arbrat viari de l’ordre de 2.700 exemplars, i la seva gestió sostenible hauria de ser un dels objectius del consistori.
Atès que la sanitat vegetal dels arbres té molt a veure amb els procediments d’esporga duts a terme.
El grup municipal de Premià en Comú Podem fa les següents preguntes:
PRIMER: A quines raons obeeix el fet que en inici d’estiu s’esporguin les xicrandes d’arbrat viari en plena floració en el carrer Capitans de Mar?
SEGON: Venim observant que bona part de l’arbrat viari es poda en plena vegetació, és aquesta una qüestió que obeeix a l’organització del servei o a les necessitats reals de l’arbrat?
Atès que en les darreres setmanes s’ha comunicat a les escoles la modificació de criteris per part de l’equip de govern per a la subvenció dels llibres de text i material escolar.
Atès que aquests canvis no han estat comunicats prèviament al Consell Escolar Municipal.
El Grup Municipal de Premià En Comú Podem presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:
PRIMER: Per quin motiu s’ha decidit canviar el criteri de repartició sense comptar amb la participació de la comunitat educativa?
SEGON: Perquè no s’ha convocat al Consell Municipal Escolar per coordinar aquest canvis de manera consensuada?
TERCER: Quins mecanismes d’assessorament i acompanyament preveuen com a suport als centres escolars a l’hora de redactar els projectes necessaris per la recepció de l’ajuda?
QUART: Quin criteri es seguirà per tal de fer el repartiment d’aquestes ajudes?”
Mocions i preguntes Desembre de 2019
Les Directives europees i la nova llei de contractes del sector públic estatal permeten regular la contractació pública i en concret els serveis a les persones de manera que es prioritzi la qualitat sobre el preu i amb garanties socials, ambientals i laborals per la prestació dels serveis.
És la base teòrica sobre la que el Govern impulsa l’anomenada “Llei Aragonés”. L’objectiu del projecte de llei presentat pel Govern de la Generalitat és regular els contractes que l’administració de la Generalitat i l’administració local realitzen mitjançant licitació pública per a la gestió de serveis a les persones.
L’àmbit d’aplicació del projecte de llei és ampli i divers, afecta a la prestació de serveis sanitaris, socials i educatius molt diversos: casals infantils i de joves, assistència a la gent gran, menjadors escolars, hospitals de dia, serveis d’urgències, serveis d’ajuda a domicili, escoles bressol... entre molts d’altres.
En la seva actual formulació, aquesta proposta de llei, en el marc de la política de la Generalitat, no blinda la qualitat del servei davant les rebaixes de preu (ni davant les ofertes desproporcionades (estableix que el criteri del preu pot determinar el 40% de la puntuació).
Obre la porta, de forma genèrica, a fórmules de copagament i és poc exigent en l’establiment dels criteris de valoració de la responsabilitat social dels licitadors. És poc exigent pel que fa a les clàusules d’incompliment dels contractes.
Tampoc clarifica el paper de les entitats d’iniciativa social i no deixa clar que els serveis a les persones es prestaran prioritàriament de forma directa. Si aquests aspectes no es blinden, la “llei Aragonés”, pot esdevenir un instrument per a l’extensió i mercantilització de la prestació o privatització de serveis públics, per exemple, en àmbits com l’educació infanti, els serveis d’ocupació o els serveis sanitaris, entre altres.
Així, i vistes les experiències de privatització que hem patit al nostre país, abans de regular aquest procediment, cal clarificar el model de gestió, per a blindar els serveis públics, posar límits a l’externalització i la mercantilització en la prestació de serveis i clarificar el paper de la iniciativa social, de les entitats socials sense ànim de lucre en la prestació de serveis.
I -com han fet altres comunitats autònomes- cal prèviament una legislació que clarifiqui el paper de la concertació social, de la prestació de serveis per entitats sense afany de lucre.
Per tot això, el grup municipal de Premià En Comú Podem proposa al Ple l'adopció dels següents acords:
1. Manifestar que els serveis d’atenció a les persones s’han de prestar, prioritàriament, de forma directa per les administracions competents.
2. Instar al govern a clarificar formalment quin és el model de gestió que ha de millorar i fer sostenibles aquest tipus de serveis al nostre país.
3. Exigir al Govern de la Generalitat que creï i presenti eines legislatives i reglamentàries per a blindar la priorització de la prestació directa per part de les administracions públiques dels serveis a les persones i per a regular de forma clara i transparent les fórmules no contractuals via convenis o concertació amb l’economia social i el tercer sector.
4. Demanar al Govern de la Generalitat que, un cop clarificada aquesta priorització de la gestió directa i de la concertació, reprengui la tramitació parlamentària d’una regulació de la via contractual, que ha de servir per a garantir que qualsevol contractació pública de serveis a les persones respondrà als criteris de qualitat del servei com a garantia de drets de la ciutadania, condicions laborals dignes, justícia de gènere i sostenibilitat medi ambiental.
5. Traslladar els presents acords al Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, als grups polítics del Parlament de Catalunya, als sindicats de CCOO i UGT, a la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Marea Blanca de Catalunya, FaPaC, CONFAVC i a les entitats municipalistes de Catalunya.
El mes de novembre se celebra el mes dels infants, coincidint el passat 20 de novembre amb el trentè aniversari de l’aprovació de la “Convenció dels Drets de l’infant” per part de les Nacions Unides.
El nostre poble, però, encara té molt camí per recórrer si vol acostar-se a la “Ciutat dels infants” imaginada pel pedagog italià Francesco Tonucci. Per Tonucci, una ciutat pensada pels nens i les nenes repercutiria positivament en tota la població.
Aplicant els seus principis convertiríem Premià de Mar en un entorn més amable i habitable per a totes i cadascuna de les veïnes i veïns i potenciaríem el sentiment comunitari i la cohesió social. Tenint en compte que un dels drets dels infants és el “Dret a divertir-se i a jugar” i que un poble on es pot jugar al carrer és un poble més atractiu i segur per a tothom, i coneixent els beneficis que el contacte amb la natura i el joc a l’aire lliure proporciona als infants.
Proposem al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar l’adopció dels acords següents:
1-Declarar Premià de Mar “Vila jugable”.
2- Per tal de concretar la declaració, el Ple municipal insta al govern municipal a emprendre les 11 accions següents:
• Retirar els cartells de la ciutat que prohibeixen jugar a pilota. Es poden substituir per altres que informin de les molèsties que s’ocasionen si es donen cops en determinades superfícies com aparadors o persianes.
• Potenciar les activitats de Diumenges en família, realitzant talls de trànsit d’un carrer del municipi cada diumenge al matí i oferint activitats de joc i lleure.
• Juguem a les places: propostes lúdiques itinerants per afavorir l’hàbit de trobar-se per jugar a les places.
• “Zones naturalitzades pel joc”: naturalitzar i protegir, per evitar l’acumulació d’excrements i orina dels gossos, en totes les places que ja compten amb zona verda o terra de sorra, potenciant el joc amb elements naturals com la sorra o l’aigua.
• Potenciar els patis oberts, diversificant les propostes de joc, tenint en compte el principi de coeducació i potenciant-ne els usos comunitaris.
• Microintervencions urbanes als entorns escolars perquè esdevinguin places i espais de trobada, i vida comunitària amb joc fortuït.
• Elaborar aquestes intervencions mitjançant un procés participatiu protagonitzat pels infants de la nostra vila.
• Potenciar la platja com a espai jugable durant tot l’any.
• Co-creació amb joves de nous parcs esportius urbans.
• Facilitar l’obertura de guinguetes-bar en espais lúdics que puguin oferir lavabos i préstec de jocs.
• Servei de Suport al Joc per a infants amb diversitat funcional i augment dels jocs inclusius als parcs del municipi.
3- Comunicar aquests acords a la població en general amb especial èmfasi en els centres educatius, AMPAs i AFAs, i a aquelles entitats i espais amb participació d’infants, com l’Esplai i el Cau, i el Consell Municipal d’Infants.
Mocions i preguntes Novembre 2019
Des de la creació de la subvenció de llibres de text, inicialment, i actualment de material escolar i llibres, aquest curs 2019-20 serà el tercer any que els alumnes dels centres educatius públics i concertats de Premià de Mar reben una subvenció individual i de caràcter universal de l’Ajuntament per cobrir el cost (entre un 60%-80%, segons l’organització de cada centre educatiu) de llibres de text i material escolar.
Aquesta subvenció no cobreix les sortides programades pels centres com a curriculars o les colònies de final de curs, que cada centre realitza amb diferents períodes. En aquests darrers 3 anys, el criteri per a la distribució d’aquesta partida pressupostària important ha estat a parts iguals entre tot l’alumnat. Fet que propicia que tot l'alumnat rebi la mateixa quantitat de subvenció, sense tenir en compte la situació econòmica familiar individual.
Amb aquest criteri tenim alumnat extra subvencionat, ja que no precisa d’aquest ajut econòmic o precisa d’un ajut menor, i alumnat infra subvencionat, ja que precisa del 100% de subvenció o d’un ajut important, per cobrir el cost del material escolar, de llibres de text i sortides curriculars.
Partint de la base que l’administració ha de gestionar els seus recursos amb criteris de racionalització i equitat, fomentant la redistribució de la riquesa, entenem que l’actual formula de distribució d’aquesta subvenció no aconsegueix disminuir l’efecte negatiu de les diferències socioeconòmiques de l'alumnat i les seves famílies i per tant no fomenta ni garanteix la igualtat d’oportunitats. En conseqüència amb aquestes conviccions, des de la posada en marxa de la subvenció per a material escolar i llibres amb criteris no equitatius.
ERC, Crida Premianenca i Premià en Comú Podem, es van posicionar en contra d’aquests criteris, per considerar que se situaven lluny d'una política de justícia local que fomenti la redistribució social de la riquesa. Ja a l’any 2017 quan es va aprovar la modificació pressupostària que va donar lloc a la primera subvenció, les esmentades formacions van presentar una moció conjunta reclamant que l’execució de la partida havia de contribuir a una educació de qualitat, gratuïta i que garantís la igualtat d’oportunitats. Per altra banda, considerem que deixar fora del suport econòmic que fa l’Ajuntament a l’alumnat i als centres educatius respecte les sortides curriculars, les colònies o la promoció de projectes educatius que fomentin la renovació pedagògica o la conscienciació social, significa la no atenció d’una part important de l’educació que es presta a les nostres escoles i institut.
Finalment, també cal destacar la necessitat social de discriminació positiva vers el suport econòmic municipal que es presta als centres educatius públics i als concertats, ja que les necessitats socioeconòmiques de l’alumnat i les seves famílies són diferents. Sempre, tenint una especial cura per qualsevol infant o adolescent vulnerable que precisi d’una especial atenció per part de l’administració local, sigui alumne de centre públic o concertat.
Per tot això, els grups municipals de Premià En Comú Podem, Crida Premianenca - PA i ERC - Junts x Premià portem al Ple els següents acords:
1. Assignar la quantia pressupostària adient de partida destinada fins avui a material i llibres de text, per dedicar-la també a sortides curriculars i colònies (aquesta darrera, amb previ consens de distribució per part de les direccions dels centres educatius d’educació infantil i primària).
2. Destinar aquesta partida pressupostària a subvencionar els centres educatius de titularitat pública i concertats a aquells alumnes que precisin acollir-se en aquest ajut municipal, segons criteri tècnic dels serveis socials municipals.
3. Dividir la partida pressupostària global en cinc conceptes que repartiran la partida segons les necessitats detectades a cada curs i que caldrà consensuar amb les direccions dels centres públics.:
a. Subvenció individual per a material escolar i llibres segons renda o altres elements que permetin als tècnics de l’ajuntament fer una distribució equitativa segons necessitats socioeconòmiques.
b. Subvenció individual per a sortides curriculars segons renda o altres elements que permetin als tècnics de l’ajuntament fer una distribució equitativa segons necessitats socioeconòmiques.
c. Subvenció per a colònies en aquells casos d’alumnat més vulnerable, social i econòmicament.
d. Potenciar la relació de les escoles i l’entorn municipal, desenvolupant projectes de col·laboració entre entitats (escola de música, club nàutic, entitats esportives, horts socials, etc..) i escoles. e. Impulsar programes de formació pel professorat, a partir de les demandes compartides entre els diferents centres, com pot ser el treball per projectes o altres interessos.
4. Que l'aprovació dels acords d'aquesta moció, en cap cas repercuteix-hi en una modificació a la baixa de la partida pressupostària destinada al manteniment dels edificis dels centres educatius públics.
5. Dissenyar una campanya informativa sobre aquestes subvencions i difondre-la eficientment per a que la informació arribi a tota la ciutadania interessada de Premià de Mar.
6. Comunicar aquests acords a tots els membres del Consell Escolar Municipal.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS Des de fa uns anys han proliferat els espots en televisió, ràdio, premsa escrita, xarxes socials, entre altres, de cases d'apostes esportives en línia, així com salons de joc físics, especialment en barris populars de viles i ciutats. Aquests operadors d’apostes insereixen la seva publicitat en esdeveniments esportius, especialment en les retransmissions esportives i que fins i tot arriben a utilitzar estrelles del futbol per animar els espectadors i espectadores a que apostin.
Un sistema de joc molt més addictiu, sense pauses, amb bons «gratis» d'entrada, i sobretot amb una immensa inversió en publicitat. Hi ha 613.812 usuaris actius en les cases d'apostes, segons l'últim Informe Trimestral del Mercat del Joc Online, un 13,44% més que en el mateix segment de 2016. No només correspon a les apostes esportives, també a pòquer, casino i bingos virtuals. Fins a setembre de 2017, els operadors van gastar més de 140 milions d'euros en promocionarse. A Espanya hi ha més de mig centenar d'empreses amb llicència en el negoci online i presencial.
El joc patològic és un trastorn que figura entre les addiccions de tipus comportamental en les classificacions mèdiques i psicològiques. Consisteix en la pèrdua del control del comportament en relació al joc que es caracteritza per tenir greus conseqüències per a les persones com a problemes acadèmics, laborals, econòmics, socials i / o legals associats al joc. La publicitat s’orienta especialment a les classes treballadores i populars, que tenen dificultats per accedir a una feina estable a causa de l'enorme atur crònic, perquè arrisquin les seves rendes guanyades en treballs precaris. No és estrany que als barris i localitats on menys renda hi ha, sigui on les polítiques neoliberals més efectes negatius causin a través de les cases d'apostes.
Aquestes afecten especialment la joventut, on la manca d'expectatives i d'un futur estable és el brou de cultiu perfecte per a dosis ràpides d'adrenalina on aconseguir diners sense esforç. Tampoc és admissible que les cases d'apostes augmentin dia a dia els seus beneficis i deixin a les famílies i al conjunt de la societat l'obligació de costejar íntegrament el tractament de les persones a les que han enganxat.
És de justícia, per tant, augmentar la contribució que els beneficis d'aquestes empreses han de fer al conjunt de la societat perquè es pugui tractar de manera eficaç a les persones addictes al joc i perquè es puguin investigar aquests mecanismes i prevenir futures addiccions. És el moment de que les diferents institucions adaptin la normativa a la realitat social, econòmica i tecnològica de l'activitat del joc abans que es converteixi en una xacra sense retorn.
Plantegem en aquesta moció un seguit de mesures, a nivell municipal i supramunicipal, per tallar aquesta problemàtica. Per una banda entenem que cal prohibir la publicitat d'aquests operadors i salons de joc, i frenar la seva expansió a través de la seva normativa sectorial, les ordenances municipals, o les normes urbanístiques. De la mateixa manera, són importants les mesures de prevenció davant la ludopatia i, finalment, plantegem un seguit de propostes a nivell fiscal per gravar l'activitat de les cases d'apostes i del joc en línia.
Per tot això, el grup municipal de Premià en Comú Podem proposa al Ple l'adopció del següent
ACORDS:
PRIMER: Instar el Govern de l'Estat a reformar la Llei 7/2010, General de la Comunicació Audiovisual, a reformar la Llei 34/1998, General de Publicitat, i a desplegar reglamentàriament la Llei 13/2011, de Regulació del Joc, en l’àmbit de la publicitat i comunicacions comercials relacionades amb el joc i les apostes, per tal que es pugui regular la publicitat del joc i les apostes, en format físic i online, i es prohibeixi que aquests operadors puguin fer publicitat, fent més efectiva la protecció del públic infantil i juvenil, i la població adulta en risc d’addicció a les ludopaties.
SEGON: Instar el Govern de l'Estat a augmentar els tipus aplicables de l'Impost sobre Activitats del Joc per a les cases d'apostes i pel joc en línia.
TERCER: Instar al Parlament de Catalunya a revisar i actualitzar la Llei 15/1984, de 20 de Març, del Joc, per adequar-la a les noves realitats d’aquest sector, en especial pel que es refereix al joc i les apostes online. Així mateix, instem al Parlament de Catalunya a modificar la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya, prohibint la publicitat del joc i les apostes en els mitjans de comunicació audiovisual a Catalunya, equiparant-la al tractament legal que rep la publicitat del tabac o l’alcohol.
QUART: Instar el Govern de la Generalitat que limiti l'obertura dels salons de joc i d'apostes físiques reformant el Decret 240/2004, de 30 de març, d'aprovació del catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya i dels criteris aplicables a la seva planificació, i el Decret 37/2010, de 16 de Març, d'aprovació del Reglament de salons recreatius i de joc, revisant a la baixa el nombre màxim d’establiments d’aquest tipus, incrementant el nombre mínim de metres de separació o per nuclis de població, o reforçant les zones on quedi prohibida aquesta activitat per proximitat a equipaments especialment protegits, entre altres mesures, per frenar així la seva expansió.
CINQUÈ: Instar el Govern de la Generalitat que prohibeixi les terminals d'apostes esportives en salons de joc, bingos i casinos. SISÈ: Instar el Govern de la Generalitat que reforci la tasca d’inspecció i sanció en matèria de salons de joc, casinos, i bingos, en base al que disposa la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc, i sobre el compliment efectiu del que disposa el Decret 24/2005, de 22 de febrer, pel qual es regulen determinades prohibicions d'accés a establiments de joc i el Registre de persones que tenen prohibit l'accés a salons de joc, casinos i sales de bingo.
SETÈ: Instar el Govern Local a que estudiï les modificacions del seu POUM per introduir limitacions urbanístiques a la implantació de locals d'apostes als voltants d'espais freqüentats per la infància, l'adolescència i la joventut, com els centres educatius, culturals, esportius o juvenils.
VUITÈ: Instar el Govern Local que a través de l'Ordenança de Publicitat, reguli l'eliminació de qualsevol cartelleria del mobiliari urbà o de l'espai públic d'aquest tipus d'establiments.
NOVÈ: Instar el Govern Local que realitzi activitats informatives als centres escolars per aprofundir en l'ús que fan els i les joves dels jocs en línia i d'apostes i en els possibles problemes derivats d'aquest ús i que posi en marxa models d'oci i espais de socialització gestionats directament per la joventut on puguin desenvolupar un oci sa, que potenciï el coneixement, l'esport i les arts.
DESÈ: Instar el Govern Local que reforci la formació de la Policia Local de manera que es familiaritzin amb les infraccions més habituals relacionades amb les apostes i el joc, particularment en l'accés de menors d'edat, persones incapacitades legalment i persones amb l'accés al joc legalment restringit, segons la legislació i el desplegament reglamentari ja citat.
ONZÈ: Instar el Govern Local que sol·liciti als equips de futbol locals i als seus jugadors a col·laborar perquè no s'identifiqui l'esport amb les apostes, assumint la seva responsabilitat social, eliminant la publicitat de les cases d'apostes, posant en marxa campanyes de conscienciació i no signant convenis de col·laboració ni patrocinar entitats esportives que facin publicitat de les cases d'apostes.
Mocions i preguntes Octubre de 2019
L’ONG Proactiva Open Arms ha rescatat en menys de quatre anys, més de 55.000 persones, salvant-les de morir enmig del Mediterrani. Proactiva Open Arms i moltes altres organitzacions internacionals realitzen una tasca de salvament indispensable, que denuncia i supleix parcialment la manca de voluntat política dels governs europeus, turc i libi, entre d’altres.
La inacció de la UE i dels governs dels estats membres davant la crisi de les persones refugiades contrasta clarament amb el suport ciutadà i el reconeixement social que té, a nivell global, la tasca de l’Open Arms. Aquest mateix mes, guardonat amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. Sota el lema “Volem acollir”, centenars de milers de persones varen marxar pel centre de Barcelona, ara fa poc més de dos anys, expressant la voluntat que els governs acordessin vies segures per al refugi i les polítiques actives d’acollida.
En aquests 30 mesos, la situació no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat clarament; la UE es tanca en sí mateixa, convertint-se en una fortalesa de la insolidaritat, i assoleix acords vergonyants perquè països com Turquia o Líbia facin de fre a l’arribada de refugiades i permet que els governs segueixin ignorant les peticions d’auxili d’embarcacions de rescat, com el Sea Watch de la capitana Carola Rackete.
Mentre això succeeix i els governs incompleixen els seus minsos compromisos en matèria d’acollida, centenars de persones segueixen morint al Mediterrani. L’aparició i auge de partits d’extrema dreta, i el seu accés als governs de països com Itàlia, no han fet sinó incrementar l’hostilitat i la persecució contra les ONGs, que han portat a episodis difícilment comprensibles, com la retenció de l’Open Arms a Pozzallo (Sicília), el seu posterior bloqueig durant mesos al port de Barcelona, les amenaces de multes de fins a 900.000€ per part del Govern d’Espanya, o els intents de criminalització i persecució constants per part del Govern d’Itàlia.
El darrer episodi del despropòsit de la política de rescat i refugi europea s’ha produït aquest passat mes d’agost, després que l’Open Arms hagués rescatat 160 nàufrags en aigües internacionals. Malta i Itàlia s’han negat a deixar atracar el vaixell als seus ports i Espanya, malgrat l’oferiment del port de Barcelona, ha reaccionat tard i malament a la crisi. Finalment, la justícia italiana ha permès el desembarcament de les persones rescatades, quinze dels quals seran acollits al nostre país. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’acollida ha d’anar més enllà de l’assistencialisme i ha de fugir de l’estigmatització de les persones refugiades.
Les ONGs han denunciat reiteradament que Espanya i Catalunya tenen un fort dèficit d’infraestructures i de recursos per a fer front a les necessitats d’acollida i que, sovint, això condueix al fracàs dels processos d’inclusió social. Per tot l’exposat, el Grup municipal Premià En Comú Podem proposa al Ple l’adopció dels següents.
ACORDS
1.- Manifestar el suport de l’Ajuntament de Premià de Mar a la tasca de l’ONG Proactiva Open Arms i reconèixer la vàlua de les seves accions, front la criminalització, hostilitat i desprestigi de la que ha estat objecte per part dels governs d’Itàlia i d’Espanya.
2.- Exigir al Consell Europeu, a la UE i, especialment, al Govern d’Espanya, que acordin vies segures per als refugiats, polítiques actives de rescat marítim, i que compleixin amb els compromisos adquirits prèviament per a l’acollida de persones en cerca de refugi.
3.- Exigir al Govern d’Espanya i al Govern de la Generalitat de Catalunya que garanteixin els recursos necessaris per a unes correctes polítiques d’acollida i d’inclusió social, treballant conjuntament les administracions públiques amb les entitats socials i ONGs.
4.- Expressar el suport a totes les iniciatives del món local i/o del Fons Català de Cooperació, en matèria de defensa del dret d’asil, de refugi i d’acollida.
5.- Comunicar aquests acords a Proactiva Open Arms, al Govern d’Espanya, al Govern de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament Europeu, del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya i al Fons Català de Cooperació.
Atès que les societats mediambientalment responsables tenen cura de la gestió integral dels seus residus. Atès que un dels reptes principals que tenim al davant és la transició d’un model d’economia lineal, en el que els residus acaben en abocadors o processats en incineradores en la seva major part, a un model d’economia circular, en el que els residus són considerats un producte amb capacitat de reintegrar-se al cicle productiu, mantenint el valor d’ús dels recursos tant de temps com sigui possible mitjançant la reutilització, la reparació i el reciclatge. Aquest canvi suposa no només una reducció del seu impacte ambiental, sinó un gir total cap a una economia basada en un ús sostenible dels recursos, un major grau d’autosuficiència en relació a les matèries primeres i als recursos utilitzats, i un nínxol econòmic amb capacitat de ser motor de reactivació econòmica i de creació de llocs de treball.
Atès que la Unió Europea va aprovar al desembre del 2015 el seu paquet d’economia circular. En aquest nou paradigma, les diferents Directives Europees i la Directiva Marc de Residus marca l’obligació dels estats membres de reciclar el 50% dels residus municipals per l’any 2020, i per 2025 i 2030 ha marcat uns objectius de reciclatge del 55% i del 60%, respectivament. L’incompliment dels objectius europeus comportarà procediments sancionadors, que tant l’Estat, com la Generalitat de Catalunya, pensa repercutir sobre els municipis que s’escaiguin.
Atès que Premià de Mar està molt lluny d’aquests objectius. Atès que els untaments tenen la responsabilitat d’exercir una gestió conscient i avançada dels residus amb la implantació de sistemes de recollida capaços de trencar amb aquest estancament en la recollida selectiva, i conscienciar a la ciutadania de la separació en origen, a les seves llars.
Atès que també és molt clara la incapacitat del model actual de contenidors oberts per actuar com a eina catalitzadora del canvi, i cal avançar cap a sistemes més eficients. Atès que es fa evident que calen polítiques col·lectives, valentes i eficients per aconseguir avançar en la recollida selectiva i el reciclatge, i que superin les accions voluntaristes i les declaracions d’intencions i estableixin objectius i compromisos polítics clars d’obligat acompliment.
Atès que en la prevenció de residus no només esdevé fonamental les campanyes de conscienciació, sinó que són necessaris profunds canvis legislatius, com ara una nova llei per al sector de l’embalatge i els envasos, per reduir-ne la quantitat, establir-ne els materials i apostar per l’ecodisseny com a element fonamental. Cal entre d’altres apostar per ampliar la responsabilitat dels productors en la recuperació dels materials així com en el cofinançament de la gestió dels residus en tota la seva cadena de tractament, des de la recollida selectiva fins al tractament, dipòsit i/o valorització energètica.
L’incompliment dels objectius europeus comportarà procediments sancionadors, que tant l’Estat, com la Generalitat de Catalunya, pensa repercutir sobre els municipis que s’escaiguin.
Atès que Premià de Mar està molt lluny d’aquests objectius. Atès que els Ajuntaments tenen la responsabilitat d’exercir una gestió conscient i avançada dels residus amb la implantació de sistemes de recollida capaços de trencar amb aquest estancament en la recollida selectiva, i conscienciar a la ciutadania de la separació en origen, a les seves llars.
Atès que també és molt clara la incapacitat del model actual de contenidors oberts per actuar com a eina catalitzadora del canvi, i cal avançar cap a sistemes més eficients.
Atès que es fa evident que calen polítiques col·lectives, valentes i eficients per aconseguir avançar en la recollida selectiva i el reciclatge, i que superin les accions voluntaristes i les declaracions d’intencions i estableixin objectius i compromisos polítics clars d’obligat acompliment.
Atès que en la prevenció de residus no només esdevé fonamental les campanyes de conscienciació, sinó que són necessaris profunds canvis legislatius, com ara una nova llei per al sector de l’embalatge i els envasos, per reduir-ne la quantitat, establir-ne els materials i apostar per l’ecodisseny com a element fonamental. Cal entre d’altres apostar per ampliar la responsabilitat dels productors en la recuperació dels materials així com en el cofinançament de la gestió dels residus en tota la seva cadena de tractament, des de la recollida selectiva fins al tractament, dipòsit i/o valorització energètica. Atès que qualsevol sistema de recollida s’ha d’adaptar a la seva realitat municipal, amb la participació de la ciutadania, quelcom clau pel bon funcionament del sistema que s’adopti.
Atès que la gestió del servei de neteja de l’Espai Públic i la recollida de residus municipals, que inclou la recollida domiciliària (model de 5 fraccions), recollida de piles i operacions varies, recollida de residus voluminosos i operacions varies i recollida comercial, es va adjudicar a favor de CESPA COMPAÑÍA ESPAÑOLA DE SERVICIOS PÚBLICOS AUXILIARES, SA., en data 1 de febrer del 2013, per un termini de vuit anys. Atès que l’actual contracte mixt de neteja viària, platges i serveis RSU té una durada de 8 anys. Atès que, més enllà de campanyes informatives i didàctiques, resta clar que amb l’actual contracte i amb el model de recollida de residus que es du a terme al nostre municipi, no es podrà aconseguir arribar al 50% de recollida selectiva marcat com a objectiu pel proper període 2020 , i urgeix un canvi de model cap a sistemes com el “porta a porta”, l’ús de tecnologies disponibles o el sistema de pagament per generació.
Atès que l’anterior ple es va aprovar una moció on es demanava: Promoure sistemes de recollida eficients a nivell municipal, que garanteixin un % de recollida selectiva neta mínim del ordre del 70% i que posin el focus en la recollida de la matèria orgànica de qualitat amb un nivell d’impropis inferior al 3%.
ACORDS:
1.- Crear una taula de treball amb els grups municipals, entitats i experts que vulguin participar per tal de realitzar un estudi i que aquest hagi finalitzat en un termini màxim de 12 mesos, sobre quins són els sistemes de recollida, domiciliaria i comercial, que cal implantar i quins canvis cal fer en el futur contracte, de cara a assolir els objectius de recollida selectiva de residus fixats per l’any 2020 i propers anys, avaluant com a mínim la viabilitat tècnica i econòmica d’implantar diferents sistemes de recollida perquè sigui molt eficient en la captura dels recursos existents i minimitzi la producció de la fracció resta.
2.- Estudiar experiències d’altres municipis on el percentatge de recuperació de residus sigui molt superior al nostre per tal d’avaluar-ne la possible implementació al nostre municipi. Aquest estudi haurà d’incloure: Una avaluació del funcionament actual de la recollida de residus comercials per tal d’avaluar els possibles canvis a introduir. Cerca de línies de subvencions/finançament a l’ARC. Un procés formatiu/ de debat i participatiu, amb enquestes i recollida d’informació sobre els hàbits i la gestió dels residus per part del veïns i veïnes. Valorar la possibilitat de realitzar diverses proves pilot per barris.
3.- Fer públics els resultats de l’estudi als diferents grups municipals i a la ciutadania per debatre i valorar com implementar les alternatives que se’n derivi’n i, si s’escau, les modificacions oportunes del contracte de recollida de residus per a fer-ho possible.
4.- Fer difusió del concepte Residu Zero tant, perquè la societat el conegui, el comprengui, i participi dels seus objectius.
5.- Comprometre's a desenvolupar accions locals de prevenció de residus i de reducció de la fracció resta, promovent experiències de reutilització i reparació, entre altres.
6.- Notificar aquests acords a les associacions de veïns i veïnes de Premià de Mar, al Consell d’administració i gerència de la societat municipal Premià Serveis Municipals S.L., al Consell Comarcal del Maresme, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència de Residus de Catalunya i a CESPA COMPAÑÍA ESPAÑOLA DE SERVICIOS PÚBLICOS AUXILIARES, SA.”