Manifest de la Diada Nacional de Catalunya

Cada 11 de Setembre, dia de celebració de la Diada de Catalunya, és per a nosaltres també un moment de reflexió i d’albirar futurs millors per a la nostra vida compartida.

Anem encadenant anys difícils en tots els flancs, des de l’esquerda nacional a la precarietat econòmica, des del dolor de la pandèmia a l’augment de preus i els tambors de guerra.

Vivim temps en què amplis sectors de la societat es veuen colpits per l’escassetat econòmica. La precarització de la societat i la inestabilitat.

Vivim en societats on el malestar, la indignació i la por estan molt presents. Motius no en falten. I és en aquest cultiu de malestar i por on creixen els discursos reaccionaris, autoritaris i de tancament de les nostres societats. Discursos de por, del nosaltres, primer.

Nosaltres tenim molt clar que no trobarem el futur en el món d’ahir. I volem desplegar un pensament d’esperança, un sentit comunitari, un futur verd, un plantejament de servei públic fort que doni perspectives de futur a les nostres societats.

Volem Catalunya responent a aquest context i els seus reptes sent un sol poble. Una sola comunitat que entrellaça les mans i mira endavant, decidida, disposada a obrir futur.

Ha arribat l’hora d’aprofitar les oportunitats que tenim al nostre abast per fer una Catalunya millor, més pròspera i amb més sobirania per cuidar-nos més, i millor. Sobirania per decidir-ho tot. I per decidir-ho juntes. Perquè els anhels de justícia social i de llibertat de les dones i homes de Catalunya es troben també en l’educació dels nostres fills i filles, des de les escoles bressol fins a la Universitat, passant per escoles i instituts; en els hospitals, en la garantia del dret a l’habitatge, en la protecció del medi ambient i del nostre territori o en l’accés a un treball de qualitat amb un salari digne.

I quan diem cuidar-nos, és que volem una radical política de cures. De cura pública i de cura mútua. Cura dels ciutadans i ciutadanes als barris de les nostres ciutats i dels nostres pobles. Dels que viuen aquí des de sempre i dels que tot just hi arriben. De les dones, dels homes, dels nens i les nenes. De la gent gran.

Amb uns serveis municipals potents, amb un transport públic de qualitat i en xarxa, amb carrers i places vius, nets, verds, agradables, que donin joia a la vida compartida. Cura de la vida, i un canvi profund en la manera en què trepitgem el món. Cura de l’entorn, cura dels arbres, cura dels animals, cura del teixit comercial petit, de proximitat, del que viu el veïnat. Cura dels aliments que es produeixen a la nostra comarca. Cura de la platja, del mar, que no el podem permetre contaminat. Cuidar la vida quotidiana és cuidar el país: és fer país.

Volem esborrar desigualtats i retornar esperances. Amb tota la potència de què som capaces.

Avui, la política provoca un sentiment de desencís en moltes persones. I no ens ho podem permetre. Perquè la política és l’eina que tenim les humils per canviar el nostre esdevenir.

I necessitem un demà esperançat. Un futur per Catalunya on la desigualtat sigui un vell record. Un futur on cap infant passi gana i on cap dona passi por. Un futur on la transició energètica deixi de ser l’eterna demanda per a ser una realitat. Un futur on cuidar-nos, l’amor per la terra i per allò que mengem sigui la norma. Un futur on tots els catalans i catalanes, els d’ara i els que vindran, puguin viure dignament.

Com deia l’Assemblea de Catalunya que enguany celebra el seu 51è aniversari: “Ningú per si mateix, cada un al servei de tots”.

Visca Catalunya!